La Saleta i la inclusió social, Centre d'art la panera, Lleida

La Saleta de la Panera ( àrea d’inclusió social) neix de l’aliança d’un servei d’atenció a necessitats bàsiques (Menjador Social) amb una escola d’art (Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol) i un centre d’art contemporani (Centre d’Art la Panera).

L’objectiu d’aquest projecte és desestigmatitzar el Menjador Social a través de diferents actuacions artístiques i, a la vegada, realitzar tallers d’artista que apoderin els usuaris dels serveis municipals d’atenció a les necessitats bàsiques (allotjament, menjador social, habitatges d’inclusió…)  i capacitin alumnes de l’Escola.

Duen a terme projectes transversals entre art, educació i inclusió social com va ser «EX NUNC; QUÈ NECESSITA UNA CIUTAT PER SER JUSTA?» 
o projectes artístics col·laboratius amb persones en situació de vulnerabilitat i estudiants d’art, com ha estat MIREIA SALLARÈS A LA SALETA DE LA PANERA, que conjuntament amb el Centre d’Art La Panera i l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, tornen a sumar sinergies en aquest nou projecte col·laboratiu.

“La iniciativa combina art, pedagogia i inclusió social. Després d’una sessió inicial al voltant de l’obra Kao malo vode na dlanu (com una mica d’aigua al palmell de la mà, 2014-2018) de Mireia Sallarès que s’exposa al centre d’art, els participants del taller treballen la idea de com concebre un diccionari que possibiliti el diàleg i la comprensió entre tots els integrants del grup.

Per cert, el títol de l’obra que s’exposa també és el títol clau per a conèixer-la millor -i a la seva creadora- del llibre que ha escrit Com una mica d’aigua al palmell de la mà. Una investigació sobre l’amor (Arcàdia, 2019), imprescindible!. @arcadia_ed

la panera i Mireia Sallarès, 2019

Seguim-los! @LaPaneraLleida i @mireiasallares

“Les arts, eines que transformen l’educació”, La Morera de Montsant, 30 de novembre de 2019

Jornada de debat que organitza Addend amb l’objectiu de repensar els vincles entre les arts i l’educació, i per extensió entre l’escola i la cultura, i de com articular aquests vincles, tot plantejant nous enfocaments i nous reptes per a aquests propers anys.

Aquesta línia de treball sorgeix de la necessitat d’encetar propostes de connexió i treball conjunt al voltant de l’art i la pedagogia, amb l’objectiu de repensar-ne els vincles i fer palès que les propostes artístiques poden ser motor de canvi i transformacions en el món educatiu.

Va dirigit principalment als docents, però també és obert a totes les persones i col·lectius que hi puguin estar interessats, que es vulguin apropar a les últimes manifestacions de l’art contemporani i que ho vulguin fer, de manera amena i distesa, de la mà dels seus principals protagonistes, que són els artistes, els pedagogs i altres agents culturals que treballen en aquesta sintonia. Apropeu-vos-hi: conegueu el programa!

Vegeu Taula de Debat 02 i la Taula de Debat 01. I coneguem millor l’entitat organitzadora que “s’ha plantejat com un node actiu, ubicat al Priorat, activant un model que és el compendi d’una sèrie d’iniciatives, de propostes privades i d’experiències professionals amb una clara consciència ideològica i de servei públic. Aquest projecte és la confluència de totes elles i de cadascuna de les seves vessants: l’artística, la pedagògica i la dinamitzadora i gestora culturals.”

Fas 6 anys. Tria un llibre, torna!

El 2019 celebra la 4a edició!

Fas 6 anys. Tria un llibre és una iniciativa que té com a objectiu principal estimular els hàbits de lectura dels petits lectors de tot Catalunya.

Fas 6 anys. Tria un llibre. 4a edició!

Els nens i les nenes descobriran les llibreries amb un adult i que aprendran a donar valor al llibre. Tindrà lloc del 15 d’octubre al 30 de novembre de 2019.

Aquesta edició renova l’acord amb l’ONCE per tal d’adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el braille. D’aquesta manera els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l’inici. L’ICEC,  intentarà adaptar, en la mesura del possible, tots aquells materials de difusió necessaris perquè la campanya arribi a tots els col·lectius amb discapacitat i, més concretament, als infants amb discapacitat visual.  

Conegueu les llibreries adherides, com funciona, la durada, etc., i l’actualitat!

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ‘emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

L’Auditori proposa una nova manera d’escoltar les modernes

L’Auditori ha creat el cicle Sit Back i fa, així, un pas endavant en la programació de les músiques modernes. En aquesta primera edició, aquest nou cicle inclou una desena de projectes que permeten descobrir una nova dimensió musical, a través de la col·laboració amb alguns dels programadors més importants de Barcelona.

Razzmatazz, El Segell del Primavera, L’Afluent, el MIRA, In-Edit i Cooncert han participat en aquest cicle eclèctic i han treballat amb L’Auditori per buscar artistes i propostes que poden aportar noves maneres d’escoltar i viure els concerts.

El primer concert del Sit Back es va celebrar el passat 13 d’octubre i va servir per convertir L’Auditori en l’epicentre de la celebració dels 15 anys del Festival In-Edit. L’artista GoGo Penguin va interpretar la seva banda sonora del documental Koyaanisqatsi, del director Godfrey Reggio, mentre es reproduïa el mateix documental.

El proper artista en actuar al Sit Back serà Wolgang Voigt, més conegut com a GAS, que presentarà Narkopop, el seu darrer treball. Encara podeu trobar entrades per aquest espectacle!

El cicle Sit Back s’allargarà fins al mes d’abril. Ja en podeu consultar tota la programació, conèixer tots els artistes que participaran en aquest cicle eclèctic de músiques modernes i aconseguir la vostra entrada!

l'auditori