LOOP 2020 Barcelona. Edició híbrida a descobrir i gaudir!

LOOP 2020 Fira 17 a 19.11 i Festival 10 a 22.11

Fira LOOP 2020 Barcelona

La Fira LOOP 2020 presenta una edició híbrida: 29 galeries de 17 països a la plataforma en línia, del 17 al 19 de novembre.

I manté el format físic amb la presentació de LOOP Salon, que reuneix una selecció d’obres provinents de la fira al Museu d’Història de Catalunya.

LOOP TALKS 2020 
* Via Zoom i d’accés lliure amb inscripció prèvia.

Dilluns 23 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“COVIDEO: A Screen Within a Screen Within a Screen”
Maxa Zoller, Directora artística, International Women’s Film Festival, Dormund/Colònia 
Lucy Long, comissària, Julia Stoschek Collection
Marie Losier, artista, París 
Registrar-se

Dimarts 24 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“Supporting Art: the 14th StudioCollector Prize”
Jean-Conrad Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París
Isabelle Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París
José Carlos Mariategui, escriptor i comissari, Perú
Alain Fleischer, cineasta, escriptor, artista i fotògraf, París
Registrar-se

Dimecres 25 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“Focus: Beirut”
Amira Solh, consultora d’urbanisme, Barcelona/ Beirut
Roy Dib, artista, Beirut
Rania Stephan, artista, Beirut
Nayla Kettaneh, Director, Tanit Gallery, Beirut
Joumana Asseily, Director, Marfa Gallery, Beirut
Andre Sfeir-Semler, Director, Sfeir Semler Gallery, Beirut
Registrar-se

Visiteu la seva web per a més detalls sobre les sessions i els ponents. 

LOOP Festival 2020

Presenta un programa híbrid de propostes col·laboratives, on line i presencial del 10 al 22 de novembre. Conegueu el Mapa de les localitzacions!

Recomanem l’article Aprenent dels líquens, assajant l’avenir de Carolina Ciuti, la directora artística del Festival de videoart LOOP, del que transcrivim alguns fragments i aconsellem la seva lectura completa!

Inicia Ciuti “Tal com ens ensenya l’etimologia grega, una crisis defineix un moment de separació o ruptura radical entre un abans i un després. Així mateix, evidencia un buit i, per tant, produeix un espai fèrtil per l’anàlisi i la reflexió. En aquest punt de tensió entre la inèrcia del status quo i la seva brusca alteració emergeix llavors l’horitzó de la possibilitat, un context -privilegiat, això sí- per imaginar o assajar el futur avenir.

Ciuti selecciona paraules de Franco Bifo Berardi -recentment publicades per Caja Negra a Crónicas de la psicodeflación– qui reflexiona sobre la pandèmia actual i defensa que el virus, entre altres coses, ha generat «la condició d’un salt mental que cap prèdica política hauria pogut produir». En altres paraules, una contingència crítica per repensar l’espai-temps que ocupem i acabar amb les patologies estructurals d’un sistema que ja està al límit del col·lapse.

Tot i que els efectes socialment positius no son visibles en l’immediat, aquests exercicis d’imaginació podrien establir les bases per a construir un horitzó col·lectiu més inclusiu.

(…) Potser hauríem d’aprendre dels líquens, dels coralls i de tots aquells organismes que viuen en relació simbiòtica. Potser és, efectivament, el pensament eco-socialista, o «tentacular», una via possible per a frenar la maquinària esquizofrènica de la producció neoliberal: pensar junt@s, col·laborar, conviure.

Sense ser sectors totalment lliures de contradiccions, la cultura i l’art podrien llavors convertir-se en espais de trobada per a fomentar el canvi, germinant noves relacions al marge del relat construït per les institucions tradicionals. Des de l’horitzó de la creació artística, els inicis del videoart podrien propiciar eines molt valuoses: d’aquest moment s’haurien de recuperar l’ímpetu polític i la urgència compartida a debatre qüestions com l’accés democràtic als mitjans, les aspiracions d’igualtat i el sentiment de comunitat.

El cansament emocional, físic i social provocat per la incertesa –i, massa sovint, per la precarietat i l’absència de sistemes de tutela col·lectius– és innegable. És probable, també, que el cos malaltís de la societat tardi a curar-se, però val la pena intentar-ho.”

SOM-HI, DONCS!

5a Jornada Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural, 24, 25 i 26 de novembre, 11:30 a 14:00h

#5jornadaOPPCC

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural organitza la 5a Jornada Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural, els propers dies 24, 25 i 26 de novembre de 2020

Escoltar el públic presencial, digital i potencial en temps de distància social

L’ICRPC ens recorda que “ja fa anys que venent dient que vivim en un món d’incerteses. Tanmateix poc ens podíem pensar que arribaríem a trobar-nos en una situació tan extrema com la que ha generat el coronavirus.

A partir de mitjan març els museus van tancar, així com tots els altres equipaments culturals. El confinament va decretar el tancament de centres, l’anul·lació d’exposicions i activitats, i la majoria de la població vam restar tancats a casa. A més, la pandèmia ha estat un fenomen global, amb els efectes devastadors que ha tingut i està tenint en el turisme.

Com no podria ser d’una altra manera, els museus van activar els seus recursos digitals: visites online, conferències en streaming, jocs virtuals, etc. I a partir de la reobertura −alguns al juny, altres més tard− s’han pres totes les mesures de seguretat que ha calgut per assegurar la salut tant dels visitants com dels equip de treball. (+)

Conegueu el PROGRAMA i els PONENTS!

Un petit tast…

Conèixer les pràctiques i el consum cultural amb Antonio Ariño, Ana Moliner Roca i Antoni Laporte.

Avaluar l’oferta digital dels museus amb Montse Peñarroya, Marta Sáez, Albert Sierra, Xavier Ulled i Conxa Rodà.

Escoltar i connectar amb els públics en temps de distància social amb Marie Hobson, Marta Ponseti, Mireia Mayolas, Mercè Sabartés i Xavier Roigé i Ventura.

La Presentació a càrrec de Joaquim Nadal, Director de l’ICRPC i Cloenda a càrrec d’Elsa Ibar, Directora General de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.

A punt el clic per a les inscripcions!!