Ticketing Professionals Conference 2018, tercera edició

Els propers 15 i 16 de març tindrà lloc a Birmingham (UK) la tercera edició de la la Ticketing professionals Conference (2018) una trobada internacional per a professionals de plataformes de ticketing, equipaments culturals, festivals, empreses d’esdeveniments, etc. que va més enllà de ser un mercat de venda. Organitzades pels mateixos professionals del sector, les conferències volen ser un espai de reflexió i aprenentatge on compartir experiències que millorin un servei en constant creixement, essencial per connectar agents culturals i audiències a través de l’entorn digital.

Les darreres novetats en tecnologia, les estratègies de màrqueting, les polítiques de preus, el tractament del big data, com aconseguir l’engagement desitjat, el concepte de l’experiència del consumidor o el fet d’escoltar i recollir les opinions dels usuaris… són només alguns temes que formen part del contingut del programa que s’abordarà durant aquests dos dies, a càrrec de grans experts en la matèria.

Fa dos anys, al 2016, vam fer un post en aquest blog i vam recollir les idees principals que la consultoria Teknecultura va fer arrel de la seva estada en aquella edició. Per fer memòria i seguiment del que es va dir, cliqueu aquí.

Us animem a inscriure-us-hi, però si no us és possible, des de l’Àrea de Públics estarem pendents d’aquestes conferències i del que allà es digui per comunicar-ho en aquest blog. Subscriviu-vos i rebreu tot seguit l’avís de la nova entrada!.

Enquesta de CONNECT per dissenyar un programa formatiu de desenvolupament d’audiències

El projecte europeu CONNECT convida els professionals de la cultura a participar en aquesta enquesta que té per finalitat dissenyar un programa formatiu de desenvolupament d’audiències a nivell europeu

CONNECT és un projecte Erasmus+ finançat per la Comissió Europea que pretén consolidar a nivell europeu la comunitat de coneixement creada al voltant  del tema del desenvolupament d’audiències.

Amb aquesta enquesta el projecte vol aconseguir informació rellevant per a poder extreure conclusions globals. Al mateix temps s’analitza en profunditat la situació del desenvolupament d’audiències a Espanya, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca i Polònia.

A partir de la informació recollida, la voluntat és la de dissenyar i implementar a aquests 5 països un programa de formació. Aquest programa el formarien dos cursos sobre desenvolupament d’audiències, un dirigit a alumnes de postgrau i un altre dirigit a professionals del sector.

Aquest projecte el lidera la Universidad de Deusto (Bilbao), i compta amb la col·laboració d’Asimétrica (ESP), The Audience Agency i University of London (UK), Fondazione Fitzcarraldo i MeltingPro (ITA), Center of Kunst & Interkultur (DIN), Departament de Cultura de l’Ajuntament de Varsòvia i Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (POL) i Encatc (BÈL).

Recordem que aquesta enquesta la poden fer els agents culturals fins el proper 26 de maig. No perdeu la oportunitat de participar en aquesta iniciativa!

02-Connect-Full-color

III Jornades de màrqueting cultural. Connecta amb el teu públic. La participació cultural

jornada-marqueting-2016Arriba la tercera edició de les Jornades de màrqueting cultural. Connecta amb el teu públic. La participació cultural, que tindrà lloc els propers 27 i 28 d’octubre a l’Auditori Blanquerna, Barcelona.

Els públics culturals ja no són només un tema de reflexió o de debat dins del sector cultural. El desenvolupament d’audiències és un fet que està succeint en qualsevol procés cultural, tot esdevenint una disciplina sistematitzada que requereix de coneixement, rigor i professionalització. Al públic se l’ha de conèixer (1ª edició), se’l té en compte des de l’inici (2ª edició), i se’l convida a participar (3ª edició) en el procés cultural, ja que esdevé el gran objectiu final de la cadena de valor. Factors com la tecnologia o el context social i polític en el que vivim han propiciat aquest canvi. Els equipaments, els artistes i els professionals del sector cada vegada es fan més ressò d’aquest fet.

L’Àrea de Públics i l’SDE, en col·laboració amb la consultoria Asimétrica de Madrid, fa tres anys que treballen conjuntament per donar eines als professionals culturals que treballen amb els públics i per fer unes jornades de màrqueting cultural que han esdevingut un èxit de convocatòria en totes les seves edicions.

Els ponents d’aquest any són: Michael Peter Edson, director adjunt i cap de l’Àrea Digital de
UN Live Museum for Humanity, Mar Dixon, Open Community Lab i Museomix, Cristina da Milano, membre del Centre Europeu per a l’Organització i la Gestió Cultural (ECCOM), i Jon Barrenechea, director de màrqueting i projectes de Picturehouse Cinemas. Després de les ponències, la taula de debat serà conduïda per Raúl Ramos, director d’Asimétrica. 

Com a novetats d’aquest any, hi ha la incorporació d’un ponent del sector audiovisual, en Jon Barrenechea, i la realització de tallers i workshops, impartits pels propis ponents, per als professionals culturals, de manera que puguin obtenir un coneixement pràctic de la matèria, no només teòric.

Veieu el programa i on podeu inscriure-us-hi.

No us la perdeu!

Generació Z, el públic que ve

El públic que ve és el que s’identifica amb el que els estudis demogràfics, enquestes i informes de grans marques han etiquetat com la Generació Z. Tot just comencen a donar-se els primers resultats i,  per tant, les primeres conclusions, que diuen com és, com actua i com es relaciona aquest grup demogràfic nascut entre 1994 i 2010. Representen el 25,9% de la població mundial, és a dir uns 2 mil milions de persones aproximadament. Els seus predecessors són els Millenials, actualment la potència productiva i de consum tangible.

Es poden extreure algunes similituds entre tots dos grups, com ara l’ADN digital i el desig de participació en la construcció del producte, que ha crescut exponencialment i es fa més evident en la Generació Z. No obstant, la singularitat del grup Z, respecte als Millenials, rau en que han nascut i crescut en un moment històric de gran recessió que els diferencia dels seus predecessors, de manera que tenen trets singulars que els identifiquen com a nova generació.

  • Són menys egoistes, més altruistes, més realistes i més solidaris.
  • Desitgen produir els seus propis continguts i participen en la creació.
  • Estan desil·lusionats amb els governs propis i no creuen en la política tradicional, però tenen esperit crític i el malestar es substitueix per plantejaments pràctics i concrets.
  • Gran part del seu aprenentatge és fora de l’aula.
  • Desconfien de les grans corporacions i els preocupa el tema de la privacitat. Es veuen amenaçats pels excessos del Big Data.
  • El seu temps lliure té més a veure amb les vocacions professionals (blog, disseny de moda, fotografia…) i les comunitats es formen a l’entorn d’aquestes vocacions.
  • Entre les seves aplicacions preferides estan: youtube, on les celebrities que sorgeixen en aquest mitjà són més populars que les de la indústria de l’entreteniment tradicional; Buzzfeed, popular web d’històries virals on els continguts els  pugen els mateixos usuaris; Snapchat, enviament de fotos i vídeos programats per autodestruir-se
  • Els nous herois seran personatges com Edward Snowden o emergents símbols de la justícia i la transparència.

D’entre les fonts on es poden trobar les conclusions de com són aquests joves destaquen: Cassandra Report un dels estudis més sondejats per les grans companyies per conèixer els gustos d’aquets joves: Noreena Hertz, pensadora i economista anglesa, que ha publicat l’estudi Generation K: Who are they and what we know about them?, amb 2 mil joves anglesos i nord-americans d’aquesta franja d’edat, als que ha anomenat generació K, per Katniss Everdeen, l’heroïna de Els jocs de la fam. També destaquen els informes d’Anne Boysen, consultora en estratègia i experta en qüestions generacionals de la firma After the Millenials; i Dan Schawbel, fundador de Workplace Trends.com.

Conèixer com és la Generació Z, és apropar-nos al públic que gaudirà de la cultura en un futur immediat.

Resultats de públics del Primavera Pro 2015

La necessitat de connectar amb el públic, un dels temes crucials del Congrés Internacional de Sales de Concerts

ASACC (l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya), PrimaveraPro, amb la col·laboració de Live DMA (l’Associació Europea de Sales) i ACCES (l’Associació Estatal de Sales de Música en Directe), han organitzat el primer Congrés Internacional de Sales de Concerts.

La relació amb els nous públics actualsl’ús de les noves tecnologies i de les dades per arribar a aquests públics van ser dos dels punts principals que es van debatre el proppassat dia 28 de maig de 2015 al MACBA, que va acollir tècnics i especialistes del món de la música de tota Europa per debatre sobre l’estat de la música en viu i trobar noves iniciatives que millorin l’èxit d’aquesta activitat.

Renovació i adquisició de públics

Durant el congrés, el representat de l’ARC, Gerardo Sanz, va afirmar que en Espanya “El públic de les sales està envellint i no hi ha renovació”. Aquesta afirmació va causar certa controvèrsia, ja que altres representants van afirmar que sí hi ha una renovació positiva del públic, a més a més de la inclusió d’altres sectors del públic.  L’atracció del nou públic va ser una de les estratègies clau, com es va comentar en el exemples d’Air Waves, a Islàndia, i South by Southwest a EUA, on s’organitzen programes i activitats de música en viu en temporades baixes. Es va concloure la necessitat de fer “una xarxa de sales de concerts dins d’un programa integral d’educació musical, especialment com a part del procés de creació de nous públics”.

Noves tecnologies aplicades a públics

Respecte al desenvolupament web i les noves tecnologies, alguns conferenciants van fer èmfasi en la importància de la tecnologia per fidelitzar públic. La sala Apolo va mostrar aquest exemple amb la seva app Appolo, que utilitza la base d’usuaris de la targeta Apolo 113 per informar-se de les dades de consum del públic i per oferir-los avantatges adequats als seus interessos.

Altres exemples mostren la importància de tenir un equip en harmonia a les necessitats dels artistes i dels usuaris i de disposar eines virtuals que supleixin l’activitat a les xarxes socials que fan els públics. A Dinamarca, la Sala Vega va implementar-ho a partir de dades d’assistència: ha creat una aplicació anomenada “Makker” que permet trobar amics per anar a concerts. Us sona aquesta iniciativa?

Podeu consultar totes les conclusions del congrés al blog del Primavera Pro que proclama la necessitat de connectar amb el públic!