Atempo: Activem la participació jove als espais culturals

Des de A Tempo. Arts i Formació de la Fundació La Ciutat Invisible impulsada per Bitò, varen organitzar una jornada sobre la participació de la gent jove a la vida cultural del territori, el 7 de juliol de 2021 al Centre Cultural La Mercè a Girona. 

La jornada «Activem la participació jove als espais culturals» va ser un espai de trobada d’ alguns equipaments culturals de referència de Girona, docents i joves vinculats a projectes artístics per compartir estratègies de futur que facilitin la implicació dels joves més enllà de les pràctiques culturals de consum. Durant l’esdeveniment, es va presentar l’estudi del CoNCA sobre la participació cultural dels joves a Catalunya juntament amb joves de Salt que van participar durant l’estudi.

Tot seguit, Quim Brugué, catedràtic de la Universitat de Girona, va aprofundir en els aspectes clau per a democratitzar la política cultural implicant els joves en el debat, programació, consum i creació culturals. Finalment, la taula rodona “Més enllà de l’accés”, va recollir les propostes per a la gent jove del Teatre Municipal de Girona, del Bòlit – Centre d’Art Contemporani, de l’Auditori de Girona i del Temporada Alta. També es va obrir un espai d’interacció i diàleg amb el públic participant.

Recuperem aquest esdeveniment, el seu programa i destaquem la seva Relatoria!

Les cultures del futur. CCCB, 10 de març de 2022, hall 19 a 20:30h

L’urgència de transformar les institucions culturals per fer-les més permeables permetrà reflexionar sobre les cultures del futur!

Bernd Scherer, director de la Casa de les Cultures del Món de Berlín, Mathieu Potte-Bonneville, director de programes culturals del Centre Pompidou de París, i Judit Carrera, directora del CCCB, conversen amb el periodista cultural Alex Vicente sobre la urgència de transformar les institucions culturals per fer-les més permeables i obertes en un moment en què els principis mateixos de la democràcia estan en disputa a Europa.

«Cultures d’Avenir», Bernd Scherer, Mathieu Potte-Bonneville i Judit Carrera

En debat

Com podem garantir que el museu del futur sigui un espai per a la construcció de mons en comú, per a l’experimentació i la llibertat?

Inscripcions!

De l’emergència climàtica al debat postcolonial i de gènere o l’auge dels autoritarismes, les grans línies de tensió que travessen avui el debat públic sacsegen també els fonaments de les institucions culturals.

Alguns museus han començat a reordenar i revisar les seves col·leccions en un diàleg crític amb el seu passat, i en general han assumit la urgència de transformar-se per convertir-se en espais cada vegada més oberts, plurals i diversos.

La qüestió de fons és com poden la cultura i les arts contribuir a sostenir i fomentar els principis d’una societat oberta en un moment de replegament de les llibertats col·lectives. Com podem garantir que el museu del futur sigui un espai per a la construcció de mons en comú, per a l’experimentació i la llibertat?

Aquesta conversa forma part del projecte «Cultures d’Avenir», un programa impulsat per l’Oficina Francoalemanya per a la Joventut (OFAJ) en col·laboració amb el Centre Pompidou, la Casa de les Cultures del Món (HKW) i el CCCB. El programa construeix una xarxa internacional amb joves creadors europeus per pensar la relació de la cultura amb els grans reptes polítics i socials del present.

Som-hi, doncs?

Recordeu una altra entrada que reflexiona també sobre la transformació: La tradició que ens travessa, Arts Santa Mònica, fins al 30 d’abril de 2022

VII Jornada de màrqueting cultural. La comunicació amb el públic en l’era post-pandèmia. Tendències i punts de trobada, 24.11.2021

Ja teniu a la vostra disposició els materials a descarregar de la VII Jornada de màrqueting cultural celebrada el proppassat 24 de novembre de 2021

L’Àrea de Públics i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC van organitzar la VII Jornada de màrqueting cultural. El 2021 ha tractat la Comunicació amb el públic en l’era post-pandèmia. tendències i punts de trobada.

L’escenari cultural actual respon a una societat sacsejada pel coronavirus i, entre les moltes conseqüències, hi ha la mutació en la nostra relació amb els públics i, per tant, en la forma de comunicar-nos hi. S’ha accelerat el procés de digitalització de les empreses i els projectes. Les propostes híbrides d’esdeveniments culturals, que combinen la presencialitat i la modalitat en línia, porten els públics a noves experiències. S’amplien les possibilitats tecnològiques i creixen els formats d’àudio (podcast, audiollibre, etc.) i els directes de l’streaming. Valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment. Proliferen els continguts en les xarxes socials i és essencial ser creatiu i fomentar els continguts que permetin la interacció amb els públics.

L’objectiu de la jornada va ser aprofundir en la relació amb els públics culturals a través de la comunicació, donar eines i recursos útils que afavoreixin la comunicació amb els públics, augmentar la capacitat d’adaptació dels projectes culturals en situacions adverses i construir espais de trobada alineats amb la nostra posició i el públic al qual ens dirigim.

Conegueu els diferents ponents i els seus projectes o aportacions!

“Sobre la mediació cultural digital”. Polièdrica i el col·lectiu DESMUSEA ens conviden a reflexionar sobre aquestes pràctiques en línia

“Amb motiu del confinament, les institucions culturals han potenciat una relació amb els públics en un format no presencial. Una oportunitat per experimentar models de treball entorn de la mediació online

Desmusea ens convida a reflexionar sobre aquestes pràctiques, partint de la seva experiència directa en projectes de mediació digital.”
Poliédrica

Sobre la mediació cultural digital

El Butlletí núm. 9 de Polièdrica encapçala l’editorial “manllevant un paràgraf de l’entrada Hacer con de Rehacer y Expandir la Mediación Cultural, publicació d’AMECUM de la qual ens hem fet ressò a Polièdrica” i aquest blog ho recull perquè és una bona presentació de Poliédrica.

Recomanem la subscripció! I els Documents, entre altres, que ofereix el seu web!

Podeu llegir més!

I respecte Desmusea, “és un col·lectiu artístic i d’art-educació format per Clara Harguindey i Daniel Pecharromán l’any 2018. Exploren possibilitats conceptuals i formals entorn de museus i col·leccions artístiques, detonant projectes que prenen forma tant en allò presencial com en la pantalla. Han treballat amb el Museo Reina Sofía, Conde Duque o Caixaforum, impartit xerrades i tallers a Tabakalera, Medialab Prado o el CCE Montevideo, i han estat residents d’Art i Educació a Matadero Madrid (2019-2021).” 

Agenda de l’hivern cap a la primavera 2021

Vegeu les Activitats de l’Agenda!

I des l’Agenda de la tardor 2020, recomanem lectures que proposen referents de la gestió d’audiències.

Tenint ben presents els continguts oferts per Teknecultura -entre els d’altres agents- comunicats a l’Agenda hivern 2020-2021, aquest referent comença el nou any oferint més lectures clau per al desenvolupament de les audiències i es pregunta sobre:

“l’impacte de la pandèmia en el consum cultural a curt, mig i llarg termini. Quines previsions podem fer per al 2021? Com afectarà la crisi econòmica en la despesa familiar en cultura? Quins nous reptes planteja aquest nou context en la gestió d’audiències?”

Teknecultura aporta l’anàlisi de les dades del consum cultural en temps de la COVID-19 i les analitza respecte les previsions que n’havia fet.

Recomanem les lectures següents, que us permetrà fer el camí des de les previsions esmentades fins arribar a avui, l’una, i l’altra, conèixer el seu efecte econòmic:

Esperant uns gloriosos anys 20… la magnitud de la tragèdia III

L’efecte de la crisi econòmica en cultura

i més

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) amb la direcció tècnica d’@ARTImetria, i que gestiona l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC @lpatrimoni) de Girona, de la mà del seu director d’Antoni Laporte (@antonilaporte), és un altre referent clau en l’anàlisi de les audiències culturals.

Us proposem també la lectura del seu article en el Diari digital de cultura en català Núvol (@nuvol_com) que escriu la periodista Clàudia Rius (@ClaudiaRiusL), amb motiu de la publicació “Impacte de la COVID-19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Catalunya el 2020“, ICRPC novembre 2020:

Antoni Laporte: La situació dels museus és preocupant

I volem comunicar-vos que ja son disponibles els vídeos de la 5a JornadaEscoltar el públic presencial, digital i potencial en temps de distància social” que també organitza l’OPPCC.

Us convidem a veure’ls!

I un primer tast dels 10 guanyadors dels premis que atorga Núvol. Diari digital de cultura en català que mereixen una entrada específica.

Els 10 guanyadors dels Premis NÚVOL