VII Jornada de màrqueting cultural. La comunicació amb el públic en l’era post-pandèmia. Tendències i punts de trobada, 24.11.2021

Ja teniu a la vostra disposició els materials a descarregar de la VII Jornada de màrqueting cultural celebrada el proppassat 24 de novembre de 2021

L’Àrea de Públics i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC van organitzar la VII Jornada de màrqueting cultural. El 2021 ha tractat la Comunicació amb el públic en l’era post-pandèmia. tendències i punts de trobada.

L’escenari cultural actual respon a una societat sacsejada pel coronavirus i, entre les moltes conseqüències, hi ha la mutació en la nostra relació amb els públics i, per tant, en la forma de comunicar-nos hi. S’ha accelerat el procés de digitalització de les empreses i els projectes. Les propostes híbrides d’esdeveniments culturals, que combinen la presencialitat i la modalitat en línia, porten els públics a noves experiències. S’amplien les possibilitats tecnològiques i creixen els formats d’àudio (podcast, audiollibre, etc.) i els directes de l’streaming. Valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment. Proliferen els continguts en les xarxes socials i és essencial ser creatiu i fomentar els continguts que permetin la interacció amb els públics.

L’objectiu de la jornada va ser aprofundir en la relació amb els públics culturals a través de la comunicació, donar eines i recursos útils que afavoreixin la comunicació amb els públics, augmentar la capacitat d’adaptació dels projectes culturals en situacions adverses i construir espais de trobada alineats amb la nostra posició i el públic al qual ens dirigim.

Conegueu els diferents ponents i els seus projectes o aportacions!

“Sobre la mediació cultural digital”. Polièdrica i el col·lectiu DESMUSEA ens conviden a reflexionar sobre aquestes pràctiques en línia

“Amb motiu del confinament, les institucions culturals han potenciat una relació amb els públics en un format no presencial. Una oportunitat per experimentar models de treball entorn de la mediació online

Desmusea ens convida a reflexionar sobre aquestes pràctiques, partint de la seva experiència directa en projectes de mediació digital.”
Poliédrica

Sobre la mediació cultural digital

El Butlletí núm. 9 de Polièdrica encapçala l’editorial “manllevant un paràgraf de l’entrada Hacer con de Rehacer y Expandir la Mediación Cultural, publicació d’AMECUM de la qual ens hem fet ressò a Polièdrica” i aquest blog ho recull perquè és una bona presentació de Poliédrica.

Recomanem la subscripció! I els Documents, entre altres, que ofereix el seu web!

Podeu llegir més!

I respecte Desmusea, “és un col·lectiu artístic i d’art-educació format per Clara Harguindey i Daniel Pecharromán l’any 2018. Exploren possibilitats conceptuals i formals entorn de museus i col·leccions artístiques, detonant projectes que prenen forma tant en allò presencial com en la pantalla. Han treballat amb el Museo Reina Sofía, Conde Duque o Caixaforum, impartit xerrades i tallers a Tabakalera, Medialab Prado o el CCE Montevideo, i han estat residents d’Art i Educació a Matadero Madrid (2019-2021).” 

Agenda de l’hivern cap a la primavera 2021

Vegeu les Activitats de l’Agenda!

I des l’Agenda de la tardor 2020, recomanem lectures que proposen referents de la gestió d’audiències.

Tenint ben presents els continguts oferts per Teknecultura -entre els d’altres agents- comunicats a l’Agenda hivern 2020-2021, aquest referent comença el nou any oferint més lectures clau per al desenvolupament de les audiències i es pregunta sobre:

“l’impacte de la pandèmia en el consum cultural a curt, mig i llarg termini. Quines previsions podem fer per al 2021? Com afectarà la crisi econòmica en la despesa familiar en cultura? Quins nous reptes planteja aquest nou context en la gestió d’audiències?”

Teknecultura aporta l’anàlisi de les dades del consum cultural en temps de la COVID-19 i les analitza respecte les previsions que n’havia fet.

Recomanem les lectures següents, que us permetrà fer el camí des de les previsions esmentades fins arribar a avui, l’una, i l’altra, conèixer el seu efecte econòmic:

Esperant uns gloriosos anys 20… la magnitud de la tragèdia III

L’efecte de la crisi econòmica en cultura

i més

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) amb la direcció tècnica d’@ARTImetria, i que gestiona l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC @lpatrimoni) de Girona, de la mà del seu director d’Antoni Laporte (@antonilaporte), és un altre referent clau en l’anàlisi de les audiències culturals.

Us proposem també la lectura del seu article en el Diari digital de cultura en català Núvol (@nuvol_com) que escriu la periodista Clàudia Rius (@ClaudiaRiusL), amb motiu de la publicació “Impacte de la COVID-19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Catalunya el 2020“, ICRPC novembre 2020:

Antoni Laporte: La situació dels museus és preocupant

I volem comunicar-vos que ja son disponibles els vídeos de la 5a JornadaEscoltar el públic presencial, digital i potencial en temps de distància social” que també organitza l’OPPCC.

Us convidem a veure’ls!

I un primer tast dels 10 guanyadors dels premis que atorga Núvol. Diari digital de cultura en català que mereixen una entrada específica.

Els 10 guanyadors dels Premis NÚVOL

La cultura és gratis? Bernat Puigtobella i Pepe Zapata, dimecres 20 de novembre, a 19h, al Club Wagner

El proppassat setembre, es va signar un acord de col·laboració entre el TRESC i la Revista Barcelona Clàssica per promoure el Fòrum Barcelona Clàssica, Divulgació i actualitat musical de música clàssica i òpera.

El dimecres 20 de novembre a les 19h, el Club Wagner serà l’escenari per parlar d’un tema que afecta a tothom, d’una manera o altra: ‘La cultura, gratis?’. Ho farem amb Bernat Puigtobella, editor de Núvol, i Pepe Zapata, director del TRESC.

  • Com es quantifica el talent?
  • Cal educar el públic en relació al preu de la cultura de la mateixa manera que quan compra fruita sap que té un cost?

Els assistents, ben segur que hi direu la vostra! Som-hi! No oblideu reservar la vostra invitació!

“La cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió”, Joan-Pere Viladecans

Esperonar la reflexió...
photo credit: verchmarco

“La cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió”

Així reflexionava Joan-Pere Viladecans, a La Vanguardia, el proppassat 19 de juliol d’enguany, en el seu article “Cultura en píndoles“.

“Les patologies de la nostra època i l’auge de les noves tecnologies ens porten a una cultura homeopàtica. Jivaritzada. De petites dosis. Digerible. Urgent i ansiosa. Mini. En dauets. Una cultura comprimida molt d’acord amb els temps ràpids, precipitats i gairebé histèrics que vivim. (…)

La neurociència i la psicologia alerten que les noves tecnologies van creant un deteriorament de l’atenció sostinguda. Una incapacitat del cervell per mantenir el focus atencional durant un llarg o mitjà període. Ho volem saber tot de pressa i ens angoixa l’espera. Una enorme informació de tot tipus, i sense metabolitzar, ens incita. Se superposa. Ens amenaça. Som una immensa col·lecció de cervells impacients. (…) Tot va rapidíssim: la informació visual, auditiva, informativa i cultural s’amuntega. Sense discernir, sense aclarir dubtes. Ni reflexionar. Brevetat i a un altre tema. Som l’home orquestra intentant arribar a tot”.

(…) I “la cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió i no la psicosi compulsiva ni l’ànsia per saber (?) a tota velocitat que ens creen les xarxes. Nous temps. Histèrics?”

Ens aturem i reflexionem? Som-hi, doncs! La tardor ho propicia també.