Asimétrica ens presenta dos projectes de la ciutat de Memphis (Tenessee, Estats Units), que són un clar exemple que l’art i la cultura poden ajudar a fomentar la cohesió social i a desenvolupar una societat activa.
Es tracta d’una plataforma amb un programa que vol remodelar, reactivar i donar vida al barri de Soulsville, treballant des d’una casa reformada del mateix barri.
Un concert organitzat al barri de Soulsville (Memphis), pel Memphis Slim collaboratory. Foto: Asimétrica
El projecte té tres branques principals:
Collaboratory: És l’espai remodelat pensat per convertir-se en punt de trobada per a futures generacions de músics
Soulsville USA Music District: És el centre de revitalització de la comunitat
Memphis Music Magnet: Des d’aquesta branca es volen fomentar els canvis necessaris per atreure i donar suport als músics del barri
Aquest projecte vol crear un barri amb serveis i recursos suficients per fomentar la música entre els seus veïns.
És un centre cultural que funciona com una organització sense ànim de lucre per satisfer les necessitat de la comunitat. El seu principal objectiu és preservar el patrimoni i fomentar la interacció entre les diferents generacions.
Taller d’art reciclat al Latino Cultural Center. Foto: Latino Cultural Center
Aquest centre també busca promoure la riquesa de la cultura hispànica, i ho fa a través d’activitats com classes d’escriptura, cine clubs, Caza Teatro (teatre bilingüe), fotografia o classes d’art reciclat, entre d’altres.
A ningú li agrada estar ingressat en un hospital, i segurament pels nens i nenes encara és pitjor, ja que es troben en un entorn desconegut i es poden sentir amenaçats. És per això que iniciatives com Pallapupas són tan importants, ajudant des del seu àmbit a que les estades als hospitals no siguin tan feixugues pels més petits.
En aquesta mateixa direcció va néixer el 2010 una nova iniciativa, Community & Applied Drama Lab (CADLab). Aquesta iniciativa treballa en paral·lel amb el Departament de Teatre de la Universitat de Newman, i ofereix als seus alumnes participar en projectes que exploren els principis del teatre aplicat mentre aprenen a treballar en entorns laborals reals.
Membres de l’equip de CADLab amb la fundadora del projecte Persephone Sextou (segona per l’esquerra). Foto: Newman University
Un d’aquests projectes de CADLab consisteix en visitar nens i nenes als hospitals i oferir-los petites obres de teatre individuals a la vora del llit. Amb l’ajuda de titelles, els actors creen una història participativa que fa riure i cantar els infants, alhora que els ensenya exercicis de respiració i de relax. Aquest projecte, que de moment s’ha desenvolupat al Heartlands Hospital, va ser molt ben rebut tan pels propis nens i les seves famílies, com pels treballadors d’infermeria i les escoles.
ELS NENS TAMBÉ ENSENYEN
Els nens que fins al moment han pogut gaudir de l’espectacle, també han pogut dir-hi la seva. Les seves opinions i suggerències han sigut aportacions molt valuoses pels responsables de CADLab, que també van aprenent del procés i poden conèixer de primera mà les necessitats i interessos de la seva audiència.
La fundadora de CADLab, Persephone Sextou, valora positivament la oportunitat d’estudiar els “efectes que té el teatre aplicat en infants que estan rebent tractament mèdic“, i destaca que també és una bona oportunitat pels estudiants de teatre de “desenvolupar les habilitats necessàries per mostrar compassió a través de l’art“.
Podeu ampliar coneixements sobre aquest projecte que ens ha descobert Arts Professional. I també podeu recuperar altres iniciatives de cultura inclusiva que us hem presentat al nostre bloc.
Cartell del concert celebrat el passat 9 de juny. Font: OBC
Divendres passat (9 de juny) es va celebrar a L’Auditori el concert que posava punt i final al projecte anual Et toca a tu. Aquest projecte permet a persones que pertanyen a col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió social treballar al llarg d’un any per preparar i coordinar un concert amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Enguany els participants al curs han estat l’Escola Baró de Viver, amb el seu projecte 4 Cordes (una iniciativa de l’entitat mataronina Musicop) i l’orquestra comunitària de Ciutat Vella, Riborquestra, que està coliderada per Comusitària. Tots dos projectes són pioners a casa nostra amb l’ús de la pedagogia musical com a instrument de transformació social dins de comunitats amb un alt risc d’exclusió social.
Un dels grans èxits d’aquests projectes és haver aconseguit implicar les famílies dels participants en el procés d’aprenentatge, fet que ha propiciat el seu creixement i consolidació com a eina d’integració social i millora de de la vida de les persones. Més de 250 famílies han participat a l’edició d’enguany del projecte Et toca a tu.
En el concert celebrat el passat 9 de juny, els participants van tocar, sota la batuta d’Alfons Reverté, una peça anomenada ‘La panera dels tresors’, composta especialment per a l’ocasió pel músic Vicent Coleto.
L’Àrea de Públics de l’ICEC, amb la col·laboració de l’SDE, va organitzar la jornada ‘Oportunitats per a la creació i els nous públics: projectes artístics comunitaris‘, dedicada a les arts inclusives i comunitàries. L’experta en creació i producció i comissària de projectes comunitaris Eva Garcia, va ser l’encarregada de coordinar la jornada que es va celebrar el passat 23 de maig a la Fàbrica de Creació Fabra&Coats.
Paz Santa Cecilia durant la seva ponència. Font: SDE
La sessió va començar amb una interessant exposició per part de Paz Santa Cecilia, gestora cultural i directora artística del Festival ÍDEM. Sota el títol “L’expansió social a través de les arts”, la ponent va explicar l’evolució de les arts comunitàries a través de la història moderna. I va acabar la seva ponència amb alguns consells per gestionar equips i equipaments.
Santa Cecilia va anar explicant els canvis en l’art comunitari i la cultura inclusiva relacionant-los amb els canvis que s’han viscut en la societat europea i mundial des d’inicis del segle XX fins l’actualitat. La millora dels drets civils ha anat sempre estretament lligada a l’evolució de l’art comunitari.
“No podem utilitzar la inclusió social com si fos un cosmètic”, aclaria la ponent, al mateix temps que transmetia la idea que les arts comunitàries donen a les persones la “oportunitat de representar-se com elles vulguin”, sense fer cas dels estereotips i la imatge marcats pel sistema.
Sobre la gestió d’equips i equipaments, Paz Santa Cecilia va aconsellar una gestió “des de l’optimisme”, sempre escoltant tots els punts de vista i tenint en compte que “les emocions són més fàcils de transmetre que les idees”.
PROJECTES COMUNITARIS I INCLUSIUS
Fragment de la peça PI(e)CE, amb Constanza Brnic i Paquita Menarguez. Font: SDE
La segona part de la jornada va servir per apropar-nos a diferents projectes d’art comunitari gràcies a un espai performatiu en què es van presentar cinc projectes diferents:
‘Què vol dir mirar un quadre?’: a càrrec de Teresa Rubio (Centre d’Art Tecla Sala) i amb Daniel Caufapé i Isabel Barrientos com a participants.
‘Capacitats’: a càrrec de Marc Olivé (Mercat de les Flors) i amb la participació de Yanel Barbeito i Omar Gómez.
‘Cultura, creació, transformació’: a càrrec de Núria Aidelman (A Bao A Qu).
‘Taller obert’: a càrrec de Martí Marfà i Xavier Martínez (Taller de Músics).
‘PI(e)CE’: a càrrec de Constanza Brnic (coreògrafa i ballarina), acompanyada de Paquita Menarguez.
Per tancar la jornada, els encarregats dels cinc projectes presentats van participar en una taula rodona moderada per Eva Garcia. Els participants van posar en comú els detalls dels seus projectes i van compartir experiències i preocupacions, amb l’activa participació del públic, que també va voler donar el seu punt de vista.
Taula rodona final. D’esquerra a dreta: Eva Garcia, Martí Marfà, Teresa Rubio, Constanza Brnic, Núria Aidelman i Marc Olivé. Font: SDE
Si ho voleu, podeu recuperar les fotografies i els vídeos que es van fer durant la jornada.
El Teatre Nacional de Catalunya ja ha presentat la programació per la nova temporada (2017-2018), i en destaquem que el teatre de caire social ha aconseguit fer-s’hi un petit lloc.
La nova temporada comptarà amb grans espectacles i actors de renom com Pere Arquillué i Marta Ossó (protagonitzant Blasted), Laura Conejero i Pep Cruz (representant Desig sota els oms), o Míriam Iscla i Laia Manzanares (actrius de Temps salvatge).
Però nosaltres volem fixar-nos en dos espectacles que representen una de les novetats de la nova programació: Mur i Fuck in progress, tots dos espectacles de cultura inclusiva.
Fragment de l’espectacle ‘Mur’. Font: TNC
Mur és un número de circ inclusiu on els artistes treballen conjuntament per superar els obstacles i trencar les barreres. És un exemple clar que demostra que l’art es pot convertir en una eina d’integració social. Aquest espectacle de (Cia)3 i dirigit per Nacho Flores, s’estrenarà al TNC el 15 de desembre.
Fuck in progress és una representació de dansa integrada dirigida per Jordi Cortés, en la qual els personatges comparteixen experiències mitjançant la paraula i el llenguatge del cos. Es veurà, també, que cada intèrpret té una relació particular amb el seu cos i l’entorn que l’envolta. L’estrena de l’espectacle serà el 10 de febrer del 2018.
Ballarins de l’espectacle ‘Fuck in progress’. Font: TNC
Paral·lelament, el Teatre Nacional de Catalunya també treballa amb diverses entitats per mirar de facilitar l’accés a la cultura a tots aquells col·lectius que, per raons socials i/o econòmiques, tenen més dificultat per accedir-hi, i treballen per convertir el teatre en una experiència d’inclusió social i integradora.
Si ho voleu, podeu descobrir tota la programació per la nova temporada del TNC.
I us convidem a ampliar els coneixements i conèixer altres projectes de cultura inclusiva.
