TikTok en el món editorial

La xarxa social TikTok compte amb iniciatives que busquen incentivar la lectura entre els seus usuaris, com #BookTok, que ha aconseguit generar més de 83 milions de visualitzacions, i #TiktokBookClub, amb prop de 24 milions de visualitzacions.

La resposta que ha generat aquesta nova manera de recomanar llibres fa que es consideri com una revolució dins del món literari, sobretot per la seva capacitat de dirigir-se a un segment de la població generalment més enfocat al consum d’entreteniment en pantalla, que no pas en format llibre. De la mateixa manera, es considera que pot ajudar a trencar l’estereotip que fa que gran part dels joves vegin la lectura com una pràctica avorrida.

Els usuaris recorren a aquesta xarxa per descobrir-hi noves recomanacions i compartir la seva experiència de lectura, amb la literatura juvenil com a clara protagonista. Amb un format d’un màxim de tres minuts, però que sovint no supera els quaranta-cinc segons, els influencers literaris fan resums de les seves lectures, es graven mentre llegeixen i comparteixen les seves frases preferides o les emocions que els hi ha provocat un llibre en concret, fet que fa que els usuaris els vegin com a prescriptors oberts i sense por de mostrar com se senten.

La generació Z (que comprèn aquells nascuts en els darrers anys dels anys 90 i inici dels 2000) és la principal usuària d’aquesta xarxa social, enfocada principalment a compartir breus vídeos de coreografies, consells de moda, contingut humorístic o, fins i tot, gastronòmic.

Aquesta canal de comunicació ha arribat a generar un important increment en les vendes, tal com indicava Shannon DeVito, directora de llibres a Barnes & Noble, a l’article que va publicar The New York Times quan es va començar a veure la dimensió del fenomen. Diverses editorials han començat a utilitzar aquesta xarxa com a eina de vendes, contactant amb influencers perquè comparteixin les seves darreres novetats, com per exemple Penguin Random House, que hi té un compte amb més de quaranta-dos mil seguidors, on comparteix contingut relacionat amb les seves novetats literàries, així com campanyes com #IAmLaCulturaContest, enfocada a autors hispànics.

Per la seva banda, Netflix també ha desenvolupat un club de lectura enfocat a aquells llibres que es converteixen en un programa de televisió o una pel·lícula en aquesta plataforma audiovisual. Té l’objectiu de crear comunitat i incentivar el debat entorn del resultat de l’adaptació dels llibres, per aquesta manera generar unes expectatives.

Caldrà veure quina serà l’evolució d’aquestes iniciatives i d’altres que se’n puguin derivar, per tal de determinar si poden ser eines útils en les estratègies de les editorials catalanes.

La realització de consultories de plans de desenvolupament de públics esdevé una de les submodalitats de la Consultoria Cultura el 2020 i el termini finalitza el 13.03!

ATENCIÓ!

El 13 de març finalitza el termini de presentació de sol·licituds de subvencions per a la realització de consultories per a empreses, tant persones físiques com jurídiques, i entitats dels àmbits de les arts escèniques, arts visuals, editorial, musical, audiovisual i de la cultura digital.

La consultoria per als plans d’anàlisi i les estratègies per al desenvolupament de públics son Consultories preferents el 2020. Llegiu les bases específiques, modificació de bases, la convocatòria corresponent i els formularis.

Convertir les dades en coneixement útil ….., establir estratègia d’anàlisi de l’entorn, elaborar pla de fidelitat per guanyar públics, conèixer el seu comportament i crear segmentacions a comunicar-se millor… definir estratègies de xarxes socials, de màrqueting digital …, conèixer com viuen l’experiència cultural …, interactuar amb els vostres públics i recollir opinions …., son només algunes de les mesures que una consultoria preferent podria proposar. Us animeu? Llegiu, doncs, les bases!

Persona de contacte:

Sergi Orobitg, Servei de Desenvolupament Empresarial
sorobitg@gencat.cat  93 554 78 58

Com aconseguim que els joves s’aficionin a la lectura?

En la darrera edició del Fòrum Edita, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya conjuntament amb el Màster d’Edició que ofereix la UPF i que es va celebrar del 5 al 7 de juliol, un dels temes que es va tractar va ser la dificultat d’infondre l’hàbit de la lectura als més joves.

A la taula rodona formada per Iolanda Batallé (La Galera), Sebas Mouret (booktuber), Gemma Lienas (editora i autora) i Care Santos (autora), es va debatre sobre quina és la millor manera d’estimular els més joves a llegir i sobre la dificultat de transmetre la passió per la lectura. El periodista Toni Iturbe va moderar la xerrada.

Tots els participants en el debat coincidien en destacar que el més important és no obligar ningú a fer res que no vulgui fer, no es pot coaccionar, no es pot emprenyar, no es pot pressionar ni es pot forçar els més joves a llegir. S’ha de deixar que ells mateixos escullin llegir, ja que si se’ls obliga a fer-ho segur que no agafaran mai un llibre amb ganes.

DSC_9449
D’esquerra a dreta: Iolanda Batallé, Gemma Lienas, Toni Iturbe, Sebas Mouret i Care Santos

També es va arribar al consens que els pares són els primers que han de predicar amb l’exemple a casa seva. Els participants van destacar que els nens i nenes necessiten veure la lectura com un hàbit natural i positiu i no pas com una tasca avorrida que cal fer. El booktuber Sebas Mouret destacava que alguns pares no ajuden quan els diuen als seus fills “llegeix un quart d’hora i després podràs mirar la tele“.

L’autora Care Santos també és va mostrar partidària d’apel·lar a les emocions i la passió o, fins i tot, a la ironia. I va confessar que ella mateixa tempta l’interès dels joves generant un efecte de positiva contrarietat: “Els dic: aquests llibres millor que no els llegiu perquè els vostres pares s’escandalitzarien…I això funciona: els volen llegir”, va explicar.

Per la seva banda, Gemma Lienas es va preguntar si en un context condicionat per la influència dels dispositius electrònics, seria cada vegada més difícil llegir. I es feia creus del fet que “llegir està desprestigiat“, malgrat tot el que aporta la lectura. Aquest és un bon motiu per buscar alternatives per arribar als joves, i un bon exemple pot ser l’activitat dels booktubers.

Consulteu també què es va dir en les altres taules rodones durant la segona edició del Fòrum Edita.