Fer riure i obrir portes a la diversitat apropen la cultura a tothom

En relació a la segona jornada sobre cultura inclusiva i art comunitari de demà 29 de maig de 2018, Arts comunitàries: públics i cultura col·laborativa, l’Àrea de Públics presenta dues entrevistes a dues professionals que son referents de la cultura inclusiva, una porta oberta a la diversitat.

Destaquem una tria de les seves idees amb l’objectiu de convidar-vos a la lectura completa!


Angie Rosales, funda Pallapupas l’any 2000 fruit d’un imprevist i resultat de fusionar medicina i teatre, dues grans passions, “tot i que l’estudiar teatre no s’acaba mai”. Les seves formacions més rellevants han estat amb Javier Daulte i Javier Galitó Cava, dos pedagogs que li donen la volta al concepte de teatre, i Eric de Bont en la disciplina de clown.

Angie Rosales. Cedida per l’autora

” L’impacte que em va ocasionar va ser tan fort que, després de plorar molts dies, vaig decidir que res no donaria tant de sentit a la meva feina “com ser pallassa d’hospital“.

L’èxit total el tindrem el dia que no calgui que la cultura sigui inclusiva i estigui a l’abast de tothom“.

“Sempre he desitjat que el nostre futur fos desaparèixer” i que “el teatre irrompi en tots els espais no convencionals i que la vida de les persones que es troben en situació de malaltia millori“.

“Els joves ens parlen de com els ajuda el teatre a expressar-se, a externalitzar les seves emocions. Agraeixen que ens recordem d’ells en aquell hospital”.

“Veig la col·laboració com una construcció en què cada integrant aporta la seva part per ajuntar-se amb l’altre. El resultat és el fruit de la col·laboració”.

 

ENTREVISTA COMPLETA

 


Sònia Gainza, és fundadora i directora del programa Apropa Cultura, gestionat des de l’ Auditori de Barcelona. L’any 2007 juntament amb el Departament Educatiu, va elaborar i desenvolupar, l’Auditori Apropa que facilitava l’accés de les entitats socials a la programació cultural. En l’actualitat coordina les activitats participatives del projecte social de l’Orquestra OBC.

Sònia Gainza. Cedida per l’autora

“El que sabem és que ells «s’emporten més coses que no pas nosaltres». S’emporten l’experiència de tornar a «sentir-se com tothom i amb tothom». És força impactant”.

“Els educadors ens diuen que és un oci molt saludable, que canvia les converses. També ens han dit que «era com una medicina». Nosaltres hem acabat pensant que «la cultura per a ells és un banc d’aliments, però de l’ànima. Si no cuidem l’ànima, també podem morir d’inanició».

«El que per a ells és una necessitat, com pot ser el tema de la lectura fàcil, per a tu és una opció més», deia Óscar Garcia, de Plena Inclusión de Lectura Fácil“.

“I m’agrada esmentar el comentari de Joan Oller: «l’Apropa Cultura treu el millor de les persones. Pot ser que estiguem discutint amb algú, però si parlem de l’Apropa, tots estem d’acord». Doncs és un gran què i una raó de ser”.

“La idea de col·laboració és sumar coneixement i no fer res sol, sinó amb la saviesa i els contactes de l’altre (…) El món social, encara que sigui per necessitat, està molt acostumat a treballar en col·laboració, i això es contagia, s’impregna, i si et copien, millor. Vol dir que la idea és bona“.

Ara es diu molt «Res sobre nosaltres sense nosaltres. Nothing about us without us», una màxima de tots els congressos”.

«Treballen per fer realitat el dret d’accés a la cultura de les persones en situació més vulnerable». . «Creiem en l’efecte transformador de la cultura. Treballem per una societat que es comprometi a garantir una cultura amb tothom i per a tothom».

ENTREVISTA COMPLETA

Voleu conèixer d’altres projectes de cultura inclusiva? Som-hi, doncs!

Observatoire des politiques culturelles. “Pel dret a l’educació artística i cultural”, Interacció, DIBA, 12 de març de 2018

Una vegada més, Interacció dóna a conèixer una publicació clau!

El Centre d’Informació i Documentació d’aquesta comunitat virtual per a professionals del sector cultural de la Diputació de Barcelona, reflexiona entorn la publicació de ‘Pour un droit à l’éducation artistique et culturelle: plaidoyer franco-allemand’, on “l’educació i la cultura és presenten com a eixos necessàriament transversals entre les cultures franceses i alemanyes. D’entrada ens contextualitza a través de diàlegs i anàlisis que mostren quines són les polítiques actuals en matèria educativa i cultural d’ambdós països….”.

És una publicació de l’Observatoire des politiques culturelles, organisme francès que treballa en el vincle entre la innovació artística i cultural, l’evolució de la societat i les polítiques a nivell territorial. Mitjançant l’organització d’estudis, seminaris, informació i formació continuada, l’ OPC juga un paper d’explorador d’un ampli cercle de professionals de la cultura i arts, experts i funcionaris elegits.

La podeu trobar!

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ’emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

Disposeu dels vídeos de la 1a Jornada d’Accessibilitat i Diversitat, Apropa cultura 29/01/18

El passat 8 de gener anunciàvem les Jornades d’Accessibilitat i Diversitat 2018 d’ Apropa cultura.

Ja podeu gaudir dels vídeos que permeten recordar la primera sessió de la 1a Jornada d’Accessibilitat i Diversitat organitzada per Apropa cultura el passat 29 de gener al MACBA.

Recordeu la propera i darrera sessió que se celebrarà el 19 de febrer al mateix espai!.

Apropa cultura fa arribar documentació relacionada amb la Discapacitat Intel·lectual que pensa pot ser de l’interès de tots:

I aquest blog en fa difusió!.

 

Llançament del primer Butlletí, febrer 2018

La cultura i els mitjans de comunicació

Encetem una nova etapa a l’Àrea de Desenvolupament de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) amb un butlletí mensual amb una temàtica específica. És una nova eina que vol explicar que fem i donar millor servei a totes aquelles persones que treballen en els àmbits de la comunicació, el màrqueting i el desenvolupament de públics, aquells equips invisibles i cada dia més imprescindibles, per a poder connectar amb les persones.

Durant els cinc anys de funcionament de l’àrea, s’havia detectat un repte persistent en tots els plans integrals sectorials que demanava més presència de la cultura en els mitjans de comunicació per difondre-la. Igualment, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) posa de manifest aquesta necessitat en el seu darrer informe anual (el trobareu a peu de Butlletí). Així, a finals del 2016 es va signar un acord de col·laboració entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). I és en el 2017 quan aquest acord es materialitza amb programes culturals per a ràdio i televisió en formats atractius que activen la curiositat del públic.

El programa Ballar aproxima la dansa a la població i trenca barreres. “Tothom pot ballar” i així ho ha transmès en Pere Faura. L’Àrea de Públics li ha fet una entrevista.

La gran il·lusió. Relat intermitent de la història del cinema català explicarà la història del cinema català.

Us donem la primícia d’una nova coproducció amb la XAL, la Xarxa de Televisions Locals, per a fer Tot Jazz, que relatarà l’origen del jazz i com s’introdueix i s’arrela a Catalunya.

La recuperació en antena d’iCat, canal de difusió de la música i la cultura, ha estat un altre objectiu del Departament de Cultura i el proppassat setembre es va signar el nou acord amb la CCMA.

I finalment, volem felicitar la CCMA per haver incorporat This is art en la graella de prime time de TV3 els dimecres a la nit. Podeu llegir també una entrevista al director i presentador del programa Ramon Gener.

Equip de Públics