… “hi hauria d’haver més educació musical per als nens”…

Els àmbits de l’audiovisual televisiu i de la música treballen plegats per apropar més la música clàssica!

Bernat Salvà va escriure l’article Acostar-se als genis, a El Punt Avui, edició de Girona, el 22 de febrer de 2020, tot contribuint a la defensa de l’educació musical per als nens -i afegim, també per als grans– que defensa el productor executiu català d’Imagic TV Jordi B. Oliva, de la sèrie d’animació en producció i amb la previsió de ser estrenada el desembre del 2021.

Ull!

Al febrer ni tan sols sospitàvem que era a punt de succeir a nivell mundial. Aquesta entrada estava escrita i avui la recuperem perquè Bernat Salvà ens transporta al món de la música clàssica d’una manera deliciosa, que volem compartir.

Aquest autor explica que el productor “escoltava música clàssica de fons i vaig tenir com un flaix: per què no fer una sèrie d’animació sobre la música clàssica?”. Per donar-li més ressò, va pensar que el protagonista podia ser algú famós: “Em va venir al cap James Rhodes, perquè tots dos compartim la sensació que vivim en una societat en què hi hauria d’haver més educació musical per als nens. És fonamental per al desenvolupament de
les persones.

“El pianista s’ha bolcat en el projecte amb el mateix entusiasme, “no només perquè el representa a ell, sinó també perquè els valors de la sèrie encaixen amb el que defensa sobre l’educació infantil, la música i els nens”.

El protagonista de la sèrie, Jimmy, és l’àlter ego del músic i té un piano màgic que li permet de viatjar en el temps i conèixer els grans compositors de la música clàssica: Bach, Beethoven, Chopin, Mozart, Haendel, Debussy,
Verdi, Rossini, Vivaldi, Wagner, Schubert, Dvorák, Bizet, Puccini… “James
Rhodes posa la veu al personatge. Està molt content, creu molt en aquest
projecte i diu que és una de les coses més engrescadores en què participa actualment.”

El productor defineix Jimmy & The Magic Key com “una sèrie d’aventures i viatges en el temps que alhora ens permet de conèixer els grans compositors del passat, amb la qual cosa té un doble aspecte d’entreteniment i educativa”. “Volem plantar la llavor d’un coneixement
musical que permeti en el futur d’aprofundir-hi si interessa.”

“És una producció feta el 100% a Catalunya, perquè com a productor crec en la força de la indústria de l’animació de Catalunya i la manera de creure-hi és invertir-hi, tot i que em pugui sortir més car que externalitzar la producció.”

IMAGIC TV
“Acostar-se als genis”, Bernat Salvà, 22.02.2020

La cultura és gratis? Bernat Puigtobella i Pepe Zapata, dimecres 20 de novembre, a 19h, al Club Wagner

El proppassat setembre, es va signar un acord de col·laboració entre el TRESC i la Revista Barcelona Clàssica per promoure el Fòrum Barcelona Clàssica, Divulgació i actualitat musical de música clàssica i òpera.

El dimecres 20 de novembre a les 19h, el Club Wagner serà l’escenari per parlar d’un tema que afecta a tothom, d’una manera o altra: ‘La cultura, gratis?’. Ho farem amb Bernat Puigtobella, editor de Núvol, i Pepe Zapata, director del TRESC.

  • Com es quantifica el talent?
  • Cal educar el públic en relació al preu de la cultura de la mateixa manera que quan compra fruita sap que té un cost?

Els assistents, ben segur que hi direu la vostra! Som-hi! No oblideu reservar la vostra invitació!

El Palau de la Música apropa més el Lied. Primera sessió avui 6 de novembre de 2018

El Palau de la Música Catalana inicia avui, dimarts 6 de novembre de 2018, la primera de 5 sessions que volen apropar el lied com “una eina ideal per plasmar tot el catàleg d’emocions humanes a través de la música amb l’adveniment del Romanticisme. Delicadesa, joia, melancolia, desesperació…

Ens endinsarem en els seus secrets i el context històric i artístic en el qual va florir amb Luis Gago, periodista, assagista i musicòleg” a les cinc sessions.

El Petit Palau, amb entrada lliure, us espera a les 19:00, Introducció al Lied I.

Conegueu tota la programació de la resta de les 4 sessions, que, seran més pràctiques i ben segur, despertaran el vostre interès per la programació musical del Palau de la Música i lOrfeó Català!

. Anoteu les dates següents:

  • 3 de desembre: Introducció al Lied II
  • 16 de gener: El Lied de Magdalena Kozêná
  • 5 de febrer: Parlem de música
  • 4 de març: El Lied de Matthias Goerne

Tot buscant nous públics per a la música clàssica

Si ahir reflexionàvem respecte un article de La Vanguardia que informava del desenvolupament de públics en una conversa a quatre veus més la del redactor de la notícia, avui és el torn dels diaris Ara i El Punt Avui Lleida que difonen accions diverses per a fer més atractiva la música clàssica, el primer, i la cerca de nous públics per a la clàssica, el segon.

Pol Gómez és el redactor de “Música clàssica: Com es pot fer més atractiva” en el diari Ara i destaca

“El mite diu que és cara i elitista, però no és cert. La televisió i YouTube són ara mateix els canals que han trobat els millors divulgadors del gènere per arribar al cor de la gent”.

Arribar al cor de la gent” és desenvolupar públics. En Pol Gómez exposa “la dificultat per trobar la porta d’entrada, i una raó per quedar-s’hi” a una òpera, per exemple. Aquí està present la feina de desenvolupament de públics que esperoni a vèncer -nota del redactor- “l’exigència de concentració i un mínim de coneixement previ“. I recull el debat de “per on començo?“, el posar-ho fàcil, com diu “Rafael R. Villalobos, un jove director d’escena especialitzat en òpera, defensa que la primera tasca dels auditoris i dels teatres d’òpera és posar-ho fàcil, “introduint el concepte de mediació de la mateixa manera que ho fan els museus, explicant què es programa i per què”, i així anar eliminant els possibles complexos del públic no especialitzat…”

En Pol Gómez desenvolupa públics per a la música clàssica amb una potent frase “i un cop superat el primer obstacle s’obre un immens oceà de bellesa, plaer i fins i tot una dimensió social apassionant“, el valor emocional que Leonard Berstein va defensar sempre, tant en els concerts i enregistraments, com en altres suports per donar a conèixer la música: el cinema, el llibre didàctic i, principalment, la televisió. “Les seves conferències dirigides al públic jove van tenir un impacte que encara ressona“. Tot llegint en Pol Leonard Bernstein: Young People’s Concerts. What Does Music Mean (Part 1 of 4), en podria ser una.

Per als públics lectors cita Instrumental. Memorias de música, medecina y locura del pianista James Rhodes El ruido eterno, la història de la música del segle XX d’Alex Ross. Recollim l’enllaç al vídeo d’aquest pianista que comunica l’autor de l’article, que afegeix  el que implica avui l’exemple de Bernstein: “la divulgació musical s’ha de fer per mitjà de l’audiovisual“. “Les maneres d’engrescar nou públic es troben a la televisió o, fins i tot, a YouTube: programes com This is opera -la producció de Brutal Media dirigida per Ramon Gener que prenia el relleu de la versió original a TV3, Òpera en texanshan ajudat a comunicar els misteris i les passions de l’òpera de manera senzilla i engrescadora“.
Eva Pomares és l’autora de l’article “Busquem nous públics per a la clàssica amb un programa divers“, Josep Maria Sauret, director artístic del Festival de Pasqua de Cervera” (El Punt Avui Lleida, 14 de febrer de 2018). En destaquem:
  • De la tradició i la fascinació musical existent a Cervera en surt l’organització del festival.
  • “L’augment de diàleg amb els artistes i les institucions”
  • “El públic té ganes de música”
  • “Hi ha ganes de gent que tingui ganes de conèixer la clàssica”

Us sumeu a la clàssica? Som-hi, doncs!