iCat emet sis espais nous d’informació cultural diaris des d’avui 15 de gener de 2018

 

 

iCat, l’emissora musical i cultural de Catalunya Ràdio informarà cada dia de l’actualitat cultural més destacada del país, a partir d’avui, dilluns 15 de gener de 2018.

iCat eixampla els continguts culturals amb sis nous espais diaris d’informació cultural que s’emetran de dilluns a divendres, entre les 10.00 i les 19.00, durant la programació musical. Els sis espais s’emetran a les 11.00, 12.00 i 13.00, al matí, i a les 16.00, 17.00 i 18.00, a la tarda.

Cadascun d’aquests espais tindrà una durada d’entre dos i tres minuts.

Amb aquests nous espais, la informació cultural, en un sentit ampli, arribarà a tota la graella d’iCat, des de les 7 del matí fins a la mitjanit.

El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, destaca el paper estratègic i de servei públic d’iCat, que “enforteix i eixampla el compromís adquirit amb la tornada a la freqüència modulada, i promociona i difon uns continguts culturals que van molt més enllà de la música“.

 

De dilluns a divendres

De 7.00 a 10.00 – “Els experts“, un despertador cultural de tres hores de durada. Albert MirallesRoger Seró i el seu equip presenten l’actualitat cultural del dia d’una manera divertida i amb molta música.

De 19.00 a 20.00 – Josep Martín condueix “Independents“, espai d’actualitat musical  

20.00 a 21.00 Lluís De Gavaldà (“El celobert“), programa musical

De 21.00 a 22.00 – Albert Puig (“DeliCatessen“), programa musical

I a la franja nocturna, de 22.00 a 00.00, la configuren onze programes de temàtica cultural (cinema, sèries, literatura i arts escèniques) i programes musicals temàtics (jazz, folk, fusió i electrònica), de periodicitat setmanal i d’una hora de durada.

 

Els dilluns

De 22.00 a 23.00Entre caixes, un passeig pel musical amb Carme Canet i Pep Vila.

A les 23.00 a 24.00Sona 9, millors bandautors amb Lluís Gendrau.

Els dimarts

De 23.00 a 24.00ICatMans

Els dimecres

De 22.00 a 23.00 – Serioses

De 23.00 a 24.00Jazz Watusi

Els dijous

De 22.00 a 23.00Memento

Els divendres

De 22.00 a 23.00 Casa Babylon

I els dissabtes i els diumenges

De 9.00 a 10.00iCatKids

 

“Aquest important increment d’informació cultural a Catalunya Ràdio és fruit de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per al retorn de les emissions d’iCat a la freqüència modulada, presentat el 4 de setembre del 2017 i que va propiciar el retorn oficial i de manera estable a l’FM el 6 de setembre amb una programació musical i cultural única i renovada.

Aquí teniu la programació!

 

Noves bústies de contactes per als espais d’informació cultural d’iCat

 

Teniu informació cultural de les vostres activitats i la voleu fer arribar a iCat per als espais d’informació cultural diaris?

Doncs, aquí teniu les noves bústies de contacte:

Els experts: elsexperts@icat.cat

Celobert: celobert@ccma.cat

DeliCatessen: delicatessen@icat.cat

Entre caixes: entrecaixes@catradio.cat

Independents: independents@icat.cat

iCatMans: icatmans@icat.cat

Jazz Watussi: jazzwatusi@icat.cat

Casa Babylon: casababylon@icat.cat

iCatKids: icatkids@icat.cat

Memento: memento@icat.cat

Serioses: serioses@icat.cat

 

Com serà el sector editorial el 2030?

El Fòrum Edita va celebrar la seva segona edició del 5 al 7 de juliol i va reunir 40 professionals del sector literari per debatre sobre l’estat actual en què es troba el sector. Organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster d’Edició que ofereix la UPF, l’edició d’enguany es va dedicar a debatre com serà el sector editorial en el futur.

DSC_9091
D’esquerra a dreta: Patrici Tixis (president Gremi d’Editors), Jaume Collboni (Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) i Pelegrí Viader (professor de la UPF), en l’acte d’inauguració del Fòrum Edita. Foto: Fòrum Edita

 

Tot i que la situació actual no és la més òptima i molts culpen els avenços tecnològics, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, va deixar clar que “la tecnologia no és el dimoni“, més aviat el contrari, és la gran aliada del sector. Tots els participants de les diferents taules rodones van coincidir a l’hora d’afirmar que al 2030 es veien llegint, cadascú a la seva manera, però llegint.

Per què ven un llibre que ven?

En aquesta taula rodona es va intentar aclarir quin és el secret de l’èxit d’un llibre. Els participants van coincidir en què no existeix un sol motiu, Núria Tey (Plaza & Janés) va dir fins i tot que “l’èxit és fruit de la casualitat“.

Sí que van aclarir que hi ha elements que sempre ajuden a construir un bestseller, com per exemple, que tracti un tema d’interès, que la història sigui bona i que la novel·la es converteixi en tema de sobretaula. L’autor Marcos Chicot va afegir que que la narració no només ha d’entretenir, sinó que ha d’ensenyar, també.  I Juan Cerezo (Tusquets), assegurava que “tothom busca llibres transcendents, històries que ens siguin properes“.

El futur de les llibreries

En aquesta taula rodona formada per llibreters de quatre ciutats europees es va debatre sobre quin paper juguen i hauran de jugar les llibreries en un futur. Antonio Ramírez (La Central), va confessar abans de començar que “als llibreters els acostuma a espantar parlar del futur“.

Tots 4 llibreters van coincidir en què Amazon ha capgirat el sector, canviant també la manera de llegir dels lectors. Uns lectors que cada vegada estan més hiperconnectats i lligats a les novetats i que tenen a l’abast qualsevol llibre. Davant d’aquest panorama, les llibreries s’han de convertir en un espai de connexió entre el llibre i el lector.

Nicolas Vivès (llibreter a Toulouse), va refermar que les llibreries han de ser un espai de trobada, James Daunt (llibreter londinenc), considerava que les llibreries han de ser ecosistemes sostenibles on puguin coexistir models diferents i Maarten Asscher (llibreter a Amsterdam), va defensar que cada llibreria ha de lluitar per desmarcar-se i oferir un ADN propi.

DSC_9278
Una de les xerrades del fòrum, en una aula de la Barcelona School of Management de la UPF. Foto: Fòrum Edita

Noves tecnologies aplicades als sector

En aquesta taula rodona, 3 experts van explicar diferents experiències d’última generació en què les noves tecnologies són protagonistes en el món editorial.

Marisol López, (directora de l’àrea Digital de l’ICEC) va presentar dos projectes interessants. Un d’ells és un programa d’intel·ligència artificial japonès que va escriure una novel·la breu i va quedar finalista en un premi literari. També va parlar del fenomen “blockchain books“, que es tracta de modificar texts creats i compartir-los amb altres usuaris que faran el mateix. D’aquesta manera s’aconsegueix un model de creació d’autoria col·lectiva.

Pere Roset (CEO d’Aumenta Solutions), assegurava que la tecnologia ja s’utilitza per enriquir texts, mentre que Marc Santandreu (CEO Tekstum), va recalcar que s’ha de donar importància al lector i per això ofereix un servei d’anàlisi de Big Data per donar informació a les editorials sobre lectors potencials.

Oberta convocatòria de projectes de cooperació cultural de l’Euroregió

L’Euroregió escollirà un sol projecte, entre els presentats, que rebrà 100.000 euros i que tindrà el compromís de presentar-se a la convocatòria de la línia “projectes de cooperació a petita escala” del subprograma Cultura d’Europa Creativa (condició nova d’aquest any).

Els objectius dels fons de l’Euroregió són principalment tres: encoratjar partenariats euroregionals a projectar-se a escala europea; enfortir i ampliar els partenariats i les entitats culturals existents; promoure les entitats que tinguin una forta implantació en el territori euroregional.

Atès que els projectes presentats pel fons de l’Euroregió tindran el compromís de presentar-se a la línia d’ajuts d’Europa Creativa “suport a projectes de cooperació europea”, també  s’hauran d’orientar els projectes a acomplir els objectius d’aquesta;  entre els quals en destaquem Contribuir al desenvolupament d’audiències.

Si esteu interessats, podeu consultar les bases

Premi Lluis Carulla

La Fundació Lluís Carulla convoca una nova edició del Premi Lluís Carulla destinat a impulsar projectes culturals en els diversos àmbits de la llengua catalana, les arts i el pensament.

La Fundació va ser creada l’any 1973 i treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença.  Amb aquest motiu creà el citat premi el 1977.

El premi té una dotació de 100.000 euros i les candidatures per l’edició 2015 es poden presentar fins al 25 de març.

Els projectes han de ser d’algun dels àmbits d’actuació següents: difusió de la llengua, promoció del patrimoni musical, promoció del patrimoni artístic, divulgació de la cultura, promoció de les tradicions populars, promoció de les entitats culturals, integració social i laboral, edició i difusió del llibre en català, recerca i investigació.