La Lupa cultural. Podcasts, una nova finestra a la comunicació cultural

La comunicació cultural amb els podcasts. Catalunya, de ser pionera en l’àmbit artístic a proliferar més i més

Descobriu la cinquena edició de La Lupa cultural

Si abans del 2020 el concepte podcast no era enormement conegut, això va canviar sens dubte durant i després de la pandèmia, moment en què la seva producció i consum es van multiplicar arreu del món.

Derivat de les expressions Play-On-Demand (“reproducció a demanda”) i broadcast (“emissió”), un podcast és una sèrie d’episodis d’àudio que es publica a una plataforma digital —com Spotify, Buzzsprout, Transistor o Ivoox— amb una periodicitat determinada perquè els oients ho escoltin o descarreguin mitjançant un sistema de subscripció.

L’expansió dels telèfons mòbils i altres dispositius portàtils ha afavorit la proliferació d’aquest format també a Catalunya. Tant és així que la conferència Radiodays Europe va convidar Catalunya Ràdio a explicar el seu model d’èxit per recuperar l’audiència jove.

Radiodays Europe és un punt de trobada del món de la ràdio i l’àudio creat com a resposta a les necessitats de la indústria europea, pública i privada, que es reuneix i debat sobre els nous reptes dels mitjans de comunicació. I, per suposat, els podcasts hi van tenir cabuda en l’edició d’enguany, celebrada del 8 al 10 d’octubre a Lisboa.

Tal com va demostrar la presentació de Catalunya Ràdio amb el programa Adolescents XL, l’oferta d’àudio a casa nostra és rica i variada, però una cosa és certa: el nombre de podcasts en català i relacionats amb temes culturals encara és limitat, i quasi residual en occità.

No només les grans plataformes ofereixen aquest format. També ho fan els webs dels diferents agents culturals de Catalunya com, per exemple, el que ha estrenat el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La prèvia, el “nou podcast del Liceu per endinsar-vos a l’òpera Rigoletto, nou servei d’àudio podcast que substituirà la sessió informativa prèvia a sala i es farà per a tots els títols d’òpera del Teatre“.

I sense oblidar el pioner a casa nostra, el RàdioWeb MACBA (RWM), el projecte radiofònic concebut el 2006, el primer projecte de podcasting des d’una institució artística, que des de llavors, “ha mantingut un diàleg obert amb alguns dels actors més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la ràdio, que operen en la intersecció entre art, les pràctiques radiofòniques i la música experimental”. “Els nostres continguts [de RWM] habiten còmodament en els plecs entre l’art, el so, el pensament crític, l’activisme, les pràctiques radiofòniques… i tot el que es troba al mig. Produïm podcasts, disponibles en línia o per a descàrrega/subscripció, però també textos i documentació relacionada, tocant amb la punta dels dits el filecasting.”

Partint d’aquest panorama, i amb l’objectiu d’impulsar Catalunya com un actor dinàmic en els àmbits lingüístic i cultural de l’àudio digital, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert una nova línia d’ajut dotada amb 120.000 euros per donar suport a projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre.

Amb 52 podcasts subvencionats actualment, aquesta línia vol promoure l’augment dels podcasts culturals, la professionalització i la millora dels existents i ajudar al  desenvolupament d’un nou model de negoci, consolidant així el format en l’ecosistema digital català.

Així doncs, podem dir que el podcast està prenent el relleu dels blogs com el format més popular per a comunicar cultura de forma independent. I és, al mateix temps, una aposta de present i futur per a tota mena de professionals del sector cultural que vulguin expandir el seu projecte tant en l’àmbit local com europeu.

Particularment a Catalunya, comptem amb sèries de trajectòria més o menys dilatada i amb un públic consolidat que creix dia a dia. Alguns exemples coneguts són, com explica la cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i Llorens, La Sotana, Gent de Merda, Fans d’Alcover Moll o Oye Polo.

Recordeu les quatre trameses anteriors

La Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

La Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

La Lupa cultural. Arts i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Altres fonts recomanades

Conegueu la selecció dels 15 podcasts que fa @ClaudiaRiusL a Núvol. El digital en català, 28.04.2020

Setze podcasts en català que no et pots perdre, de Xavier Puig i Sedano, El temps, 21.09.2020

Què ofereix ivoox.com?

Arts & Audiences

Què és Arts & Audiences ?

És un lloc de trobada nòrdic de líders, artistes, directors artístics, comissaris, productors, educadors, equip de comunicació, arquitectes culturals i estrategues que vulguin trobar noves maneres de guanyar construcció de les audiències o de comunitats.

Norsk Publikum Sutvikling és l’organització que recolza el lloc de trobada i defensa les arts com a essencials per a la nostra identitat, auto-comprensió i com una força impulsora per al desenvolupament social. Art i cultura han d’estar a l’abast de tots perquè tinguem una societat més oberta, tolerant i més sàvia“.

La tecnologia ha canviat el nostre gust cultural? / “Has technology changed our cultural taste?”

Coneix una reflexió entorn el paper de la tecnologia i l’oportunitat que ofereix per a millorar la construcció de les audiències (The Guardian, 3/10/2014). I aprofundiu en ús de la tecnologia en el bloc Cultura digital. Bloc de tendències i cultura digital a Catalunya.

Compartim coneixement amb la comunitat la Culture Professionals Network? I el seu grup de les audiències?

A Catalunya, el Cercle de Cultura, ha celebrat la jornada ‘La transversalitat de la revolució digital en la cultura’, on entre altres qüestions, va ser remarcat el pensament següent: “Garantir l’accés  a la cultura és un repte d’importància relativa davant el gran repte de millorar les nostres capacitats per despertar l’audiència i com millorem les nostres capacitats per distribuir el temps d’atenció”.