Tanca

Arts de carrer; Inclusivity and Audiences Symposium. Setting the tone i Future now

Sabeu com “reimaginar espais, reunir comunitats i crear experiències artístiques singulars?

Outdoor Arts Audience Report és un informe del juliol 2018 sobre el públic de les arts de carrer al Regne Unit, fet per The Audience Agency en col·laboració amb Outdoor Arts UK, ens ho explica.

Voleu conèixer com? O saber que els ha fet capaços de transformar persones i espais? O bé, com tenir millors converses per poder dissenyar experiències amb i per a les persones?

“És essencial que demanem als nostres públics i participants: “Quina diferència ha generat en ells i per què?“. Els gestors d’audiències no hauríem d’assumir mai.”

Conegueu Audience Diversity Academy de l’AMA, que també organitza el Simposi Inclusivity and Audiences Symposium. Setting the tone, Birmingham, Conference Aston, 11 de febrer de 2019.

#AMAinclusivity

 

I finalment, The future now. AMA digital marketing day 2018, Glasgow & London, 5 de desembre. Conegueu el Programa!

 

Lluernes d’hivern 2018, projecte de creació artística comunitària, 24 de novembre de 2018

 El 24 de novembre de 2018, en el marc de la Festa d’Encesa de Llums del projecte #RavalKm0, s’estrena l’espectacle de creació artística comunitària Lluernes d’hivernprotagonitzat per veïns, veïnes, artistes i entitats del barri del Raval.

Lluernes d’hivern “neix gràcies a un partenariat entre el col·lectiu d’artistes INCA Catalunya i la Fundació Tot Raval, amb la implicació de diversos grups de cultura popular de diferents orígens i veïnat del barri i obert a totes aquelles entitats del Raval que ho desitgi”. Aquest projecte es va iniciar al setembre del 2017 i s’acaba al novembre del 2018.

#ARTiPART: creació artística comunitària als barris projecte liderat per l’ICUB. Vegeu altres projectes que també hi participen.

L’art comunitari com a eina de transformació social. El treball en xarxa ho permet assolir. Fundació Tot Raval, INCA-Catalunya, Artibarri. Comunitats creatives per al canvi social, la Xarxa d’Intercanvi i Creació (XIC) o Art&Coop, són algunes de les entitats que ho fan possible.

Conegue-les!

Fòrum de Cultura 2020. El Cercle de Cultura engega la segona fase de treballs

 

A l’octubre, es va iniciar la segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, “un procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura”.

Recordem la primera etapa. I les primeres quatre taules de treball:

  • Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea.
  • Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC.
  • Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol.
  • “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona.

Llegiu l’anàlisi de la primera fase de debat.

 

Respecte la segona fase de treballs, les taules de debat organitzades pel Cercle de Cultura són les següents:

16 i 23 d’octubre: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, taula conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum. Espai: Museu d’Història de Catalunya.
6 i 20 de novembre: “Finançament de la Cultura”, taula coordinada per Lluís Bonet. Espai: La Pedrera
13 i 28 de novembre: “Els reptes de la cultura a l’era digital”, coordinada per Jordi Sellas.

Polítiques Culturals”, taula coordinada per Esteve León que tancarà el cicle el pròxim mes de gener del 2019.

Cada taula consta de dues sessions de treball en les quals participen una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada.

Posteriorment, s’elaborarà un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquest espai de reflexió. I se celebraran sessions obertes i amb la intenció de donar a conèixer les conclusions de les taules de debat.

 

Cartografia teatral: Barcelona, Madrid. Simposi Estudis Escènics

“El mapa teatral d’una ciutat consta de diverses capes ….”.

Així comença la presentació de l’exposició Cartografia teatral: Barcelona, Madrid, resultat d’un projecte d’investigació i produïda pel Grup de Recerca ACM (Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat), amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (RESAD), en el marc del Simposi Estudis Escènics al vestíbul de l’Institut del Teatre, fins al 18 d’octubre de 2018.

(…) “Els edificis de caràcter més monumental i grandiloqüent conviuen, per exemple, amb humils teatres de societats cíviques i ateneus, o amb les sales alternatives, refugis de l’avantguarda escènica i cultural, que apareixen disseminades pels barris.”

Ens preguntem: i els seus públics? què en sabem dels ciutadans o visitants d’aquest ampli ventall d’espais? Com han viscut totes aquestes experiències que han ofert i ofereixen aquesta riquesa d’escenografies?

Pensem-hi! Potser, seria motiu d’un segon treball de recerca i d’una segona exposició….

Conegueu el programa del Simposi que se celebra el 27 i 28 de setembre de 2018! Hi sou a temps!

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ’emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

Tornar al principi