La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ‘emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

Coincidències continua portant la cultura als terrats

Tal i com ja us anunciàvem el passat mes de juny, i mantenint la fidelitat a la vocació urbana i de ciutadania, Coincidències segueix endavant tot “portant la cultura a espais públics no convencionals”, com ells mateixos defensen. Un dels seus projectes més engrescadors és el de Terrats en Cultura.

 

El 2016, Coincidències ja va estendre la seva activitat fora de Barcelona portant les actuacions a Viladecans amb Terrats al territori, i aquest 2017 repeteixen i arribaran a l’Hospitalet!

 

El públic com a protagonista a Fira Tàrrega

Del 7 al 10 de setembre se celebrarà la 37a edició de Fira Tàrrega, el mercat internacional de les arts escèniques que té lloc anualment a Tàrrega. Aquest projecte ha aconseguit involucrar col·lectius que històricament no havien estat mai vinculats a les arts escèniques i en l’edició d’enguany el públic es convertirà en el veritable protagonista.

cartells fira tàrrega
Cartells de la 37 edició de Fira Tàrrega

Tal i com destaca l’alcaldessa de la ciutat, Rosa Maria Perelló, les arts del carrer “són participatives en essència“, i és per això que l’eix central d’aquesta nova edició de Fira Tàrrega serà la participació ciutadana.

En aquesta nova edició del certamen s’inclouran 54 espectacles de 8 països diferents, dels quals 21 seran estrenes. Jordi Duran, director de la fira, ha volgut remarcar el caràcter participatiu dels espectacles i és que el públic jugarà un paper destacat en molts d’ells.

El públic com a protagonista

A l’espectacle Harinera (Te ganarás el pan con el sudor de tu frente), la xilena Andrea Paz plantejarà un joc de rol en què el públic haurà de prendre les decisions i marcarà l’evolució de l’acció.

Conseqüències convidarà els espectadors a ballar i a formar part de l’exploració que proposarà la companyia.

I la companyia Calamar Teatro, amb el seu espectacle Archipiélagos, jardines efímeros, convidarà el públic (de totes les edats i sense fer cap diferència) a construir el seu propi jardí en miniatura amb diferents materials. Al final, s’ajuntaran tots els petits jardins per formar-ne un de gran.

Aquests són només alguns dels exemples dels espectacles que convertiran el públic en els autèntics protagonistes durant la Fira.

20160809Artonik4758album514743739071300
Un dels espectacles de Fira Tàrrega de l’edició del 2016. Foto: Fira Tàrrega

Aprofitant que les persones se situen al centre de la programació, en aquesta nova edició de Fira Tàrrega es donarà protagonisme a la memòria històrica, amb diversos espectacles que recuperaran episodis de la Guerra Civil i altres conflictes internacionals.

 

 

Els terrats, cada vegada més oberts a projectes culturals

Coterrats és un projecte que va néixer el 2016 i que posa els terrats comunitaris de la ciutat de Barcelona a disposició dels artistes i del públic per crear una experiència innovadora i enriquidora.

L’objectiu del projecte és recuperar l’ús dels terrats mitjançant processos participatius que tenen en compte els veïns que viuen o treballen en els edificis seleccionats prèviament. Un cop identificades les comunitats que volen recuperar l’ús del seu terrat, es reuneixen els professionals del món de la creació amb els veïns i conjuntament organitzen sessions de co-creació.

coterrats

Coterrats s’encarrega de buscar terrats on es poden realitzar activitats, dona la paraula als veïns perquè decideixin quin tipus d’esdeveniment volen fer i encoratja ments creatives perquè dissenyin conjuntament amb els veïns les diferents experiències. I participar-hi és molt fàcil!

TERRATS EN CULTURA DES DEL 2013

El 2013 va néixer el primer projecte de Coincidències, Terrats en Cultura, fruit de la voluntat de trencar amb la relació tradicional espectador – artista sumada a la cerca de nous espais per a iniciatives culturals.

Veient que els terrats havien caigut en desús, i aprofitant la crisi que patien grans institucions, els responsables del projecte van veure en aquests espais oberts una gran oportunitat de revitalitzar la cultura d’una manera més propera als espectadors.

Terrats en Cultura 2015
Un dels espectacles de Terrats en Cultura de l’edició de 2015. Foto: Coincidències

Els principals objectius de Terrats en Cultura són facilitar la proximitat entre espectadors i creadors, dinamitzar els espais que han caigut en desús i obrir-los a la cultura, fer de pont entre iniciatives innovadores i espectadors i oferir experiències úniques. I aconsegueixen tot això apostant per una programació inclusiva i horitzontal.

Ja podeu descobrir la programació que tenen preparada per aquest 2017, i podeu recuperar les edicions de 2013, 2014, 2015 i 2016.

logo-coincidencies-black400

 

A Bao A Qu guanya el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2015

La necessària relació entre l’educació, la creació i les arts singularitzen els programes Cinema en cursFotografia en cursCreadors en residència d’A Bao A Qu, i és la valoració del jurat per a concedir-los el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2015.

L’Ajuntament de Barcelona convoca anualment els Premis Ciutat de Barcelona amb l’objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.

Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d’estar integrades en el teixit ciutadà en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions públiques i les indústries culturals.

El jurat, compost per Xavier Antich Valero (president), Montse Frisach Carmona, Emilio Álvarez Costa, Martina Millà Bernad i Ramon Parramon Arimany acorda atorgar, per majoria, el Premi Ciutat de Barcelona d’ “Arts visuals” 2015 a l’associació ” A Bao A Qu” per les iniciatives desplegades durant l’any 2015 en els programes Cinema en curs, Fotografia en curs i Creadors en residència, i per la seva contribució a la necessària relació entre l’educació, la creació i les arts.

Així mateix, el jurat considera fer una menció especial a Espai Colona, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar, Passatge Studio, espais independents autogestionats, per haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents.

Ho podeu llegir a la pàgina 4 del Dossier que ha elaborat l’Ajuntament de Barcelona, on hi trobareu també, informació de les edicions passades.

L’acte de lliurament dels premis es va celebrar ahir, 15 de febrer, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Vegeu l’enregistrament!.

Cinema en curs. Programa de pedagogia de la creació a l’escola i a l’institut fou seleccionat per la comissió organitzadora (constituïda per Glòria Picazo, Berta Sureda i Albert Sierra) de la Jornada ‘Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals‘, celebrada l’1 d’octubre de 2013 al Centre d’art la Panera de Lleida.

Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha valorat l’haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents i ha concedit una menció especial a tot un seguit d’espais actius i innovadors:

Espai Colona, col·lectiu d’artistes que se centren en les qüestions relacionades amb la colonització d’espais determinats per la no pertinença dels que habiten en el lloc.

Fireplace, plataforma cultural amb el principal objectiu de promoure l’intercanvi creatiu.

The Green Parrot, plataforma multilingüe que genera molts continguts en moltes llengües…

Halfhouse, una fusió de casa i espai d’ intercanvi i comunicació artística…

Homesession, catalitzador per a la creació en les arts visuals…

El Palomar, espai overground i horizontal des d’on desplegar línies de vol…

Passatge Studio, espai expositiu i un estudi d’artista…

Anem-hi?