La Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

Trencar des de la base les barreres per a l’accés dels ciutadans a l’art”. Segons la consellera Natàlia Garriga, aquest serà un dels objectius principals que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumirà de cara al curs 2021-2022 amb el recolzament del Departament d’Educació.

I és que, per tal d’assolir l’èxit d’aquesta fita en un futur proper, Garriga considera essencial implementar els llenguatges artístics de forma natural, integrada i curricular a les escoles en totes les seves etapes: Educació Infantil, Primària, Secundària, batxillerat i cicles formatius.

Tal com ho plasmava en una entrevista Laia Colell, cofundadora d’A Bao A Qu, “les arts han d’ocupar un lloc central en l’educació dels nois i noies. Les arts ens fan reflexionar, no només internament sinó també sobre els altres i el món que ens envolta. Per elles mateixes ja són essencials pel nostre dia a dia, però, a més, en l’àmbit educatiu poden aportar molt a les dinàmiques i els processos de treball”.

O com fa Drac Màgic que, en els 50 anys d’històries, en els seus 50 anys, 50 films, “generen comunitat i regeneren imaginaris” o donen a conèixer un arxiu sonor i visual amb entrevistes com, per exemple, a la seva gerent des de fa més de quinze anys, Àngels Seix, que explica com treballen la cultura audiovisual en relació també amb l’educació, tot fent propostes educatives per a la part lectiva de les escoles, entre altres reptes com el vessant del cinema de dones, la perspectiva feminista. Tots els projectes s’entrellacen, tots treballen amb mirada de gènere i diversitat de valors buscant trencar els estereotips.

Sota aquest concepte vertebrador, ja s’establia un precedent dins l’Acord de Govern de 2018 on figurava que ambdós departaments de la Generalitat haurien de treballar plegats en la promoció, la difusió i la innovació en l’educació en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals.

I l’Acord de Govern pel qual s’ha aprovat el Pla de Govern per a la XIV Legislatura el proppassat 21 de setembre de 2021, manifesta que “el Govern vol posar la ciutadania al centre de la cultura i la cultura al centre de les polítiques públiques. Perquè la cultura és la porta d’accés a la creativitat, a la integració, al gaudi col·lectiu i a l’esperit crític, a més d’un dret constitutiu de l’Estat del benestar, conjuntament amb la salut, l’educació i les polítiques socials.”. Es vol aconseguir “ser un sistema cultural de referència internacional que requereix l’aportació de tothom, perquè la cultura comenci a ser un element present ja en l’escola i ens acompanyi en tots els moments i tots els àmbits de les nostres vides”.

Així doncs, i seguint la mateixa idea, la consellera de Cultura ha plantejat recentment diverses línies d’acció per fomentar “ciutadans més crítics, creatius, empoderats i que gaudeixin amb la cultura”.

Per últim, l’ICEC dona el seu suport a aquesta iniciativa des de fa temps per via de la Filmoteca de Catalunya, amb el seu Cicle Filmoteca per a les escoles i amb el seu blog Serveis educatius Filmoteca, com també des del 2015, a través la línia de subvencions per a activitats de desenvolupament de públics per a la cultura, de la que remarquem tres projectes singulars, entre d’altres:

  • Cinema en curs. Un programa de pedagogia del cinema recolzat per fons europeus i amb presència a Catalunya, Galícia, Madrid, Euskadi, Brandenburg, Xile i Mèxic.
  • Drac Màgic (o Promotora de Mitjans Audiovisuals, SCCL). Una cooperativa d’iniciativa social dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual i la seva utilització en diverses activitats educatives, socials i culturals.
  • Associació educativa i cultural Sahrazad. Un projecte cultural basat en ensenyar els llenguatges artístics als infants i joves, concretament el cinematogràfic, a través de Filmclub i del FilmLab, un projecte d’innovació educativa basat en el cinema i en l’audiovisual com a eina per educar en valors i contribuir a formar els joves com a ciutadans lliures i amb pensament crític.

Aprèn-ne més a les fonts recomanades:

El Departament de Cultura impulsa en l’àmbit escolar els programes d’arts escèniques, música i arts visuals, 14.07.2021

Garriga: “Treballem amb el Departament d’Educació per tal que els nostres joves puguin tenir ensenyament artístic curricular a l’escola”, 9.07.21

Laia Colell: “La capacitat de mirar el que t’envolta, és essencial, ja que és transformadora”, 7.07.2021

Cinema en curs

Drac Màgic

Cicle Filmoteca per a les escoles

Serveis Educatius Filmoteca

Associació educativa i cultural Sahrazad

#SOMIMPULS

#SOMICEC

La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Arriba la segona lectura de la Lupa cultural. Abans i després la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

L’estiu ens regala temps per llegir i aquest blog vol oferir-vos la segona lectura de la Lupa cultural.

Segon lliurament del conjunt d’articles de reflexió de La Lupa cultural

ABANS I DESPRÉS DE LA COVID-19: EL DECLIVI I LA RENOVACIÓ DE LES ARTS I LA CULTURA

Fa ja poc més d’un any deixàvem enrere el confinament i la nova normalitat començava a obrir-se pas en tots els aspectes de les nostres vides. Catorze mesos després, però, encara es fan molt paleses les conseqüències de la pandèmia i el consum cultural no n’és cap excepció.

Tal com ho plasmava la Relatora Especial del Consell de Drets Humans, Ms. Karima Bennoune, a l’informe COVID-19, cultura i drets culturals, «la COVID-19 és un cataclisme per als drets culturals i amenaça amb una “catàstrofe cultural” mundial amb conseqüències greus i duradores per als drets humans». En altres paraules, aquesta situació excepcional ha deixat a la vista les fràgils estructures pràctiques i organitzatives de l’esfera cultural i això no només implica a aquelles persones que s’hi dediquen (essent les més afectades les treballadores en arts escèniques i el patrimoni cultural, els artistes i els autònoms), sinó que també als públics que la consumeixen.

I és que la crisi sanitària ha comportat grans pèrdues culturals. Un exemple clar és el del sector musical al Regne Unit i Irlanda del Nord, on els experts van predir que la indústria, devastada pel col·lapse de la música en viu, perdria almenys 3.000 milions de lliures en valor afegit brut i el 60% dels llocs de treball associats.

Malgrat tot, també ha suposat una oportunitat per a la cultura de renovar-se i demostrar la seva proposta de valor com a bé comú, ara tan necessària: les arts i l’exercici dels drets culturals han estat essencials per superar els efectes negatius del virus quant a la transmissió de missatges de salut pública, el suport a la salut i el benestar mental i la construcció d’una resiliència social i col·lectiva.

És per això que, des d’un article a La Scena Musicale, deu artistes, directors artístics i gestors proposen tres grans prioritats d’actuació en aquest nou context: retallar les pèrdues, repensar el model de creació i difusió de les arts i la cultura i, per últim, restablir la relació entre els artistes i les diferents audiències.

Els drets culturals són una extensió, si no una part vital, dels drets humans i, per tant, les respostes governamentals en l’àmbit internacional els han d’incloure en una acció simultània i contundent de cara a la superació i prevenció dels problemes presents i futurs.

A aquest respecte, i en l’estudi Sectors culturals i creatius a l’Europa postCOVID-19, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu considera que la forma més efectiva per a contrarestar els efectes de la COVID-19 sobre els drets i els públics culturals és treballar conjuntament i en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides i mobilitzar a tots els ciutadans, organitzacions i institucions.

Finalment, l’estudi The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector ens permet conèixer noves mesures i propostes amb l’esperança que, no molt lluny en el futur, puguem presenciar una autèntica transformació del món cultural.

Fonts recomanades:

Culture in times of Covid-19 or how we discovered we cannot live wirhout culture and creativity. Impressions and lessons learnt from Covid-19. Zoom-in on culture during the Covid-19 crisis – contributions provided by members of the Steering Committee for Culture, Heritage and Landscape (CDCPP), Council of Europe, 2021

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2020. Museus i altres centres expositius i afectació de la COVID-19, Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (ICRPC), 22.07.2021

Cutting Edge. Brokering a new future for cultural policymaking. UNESCO, 30.04.2021

COVID-19, Cultura i drets culturals, interarts, 6.04.2021

Los Sectores Culturales en la Era Post-Covid, Toni González, 16.03.2021

COVID-19, culture and cultural rights. Report of the Special Rapporteur in the field of cultural rights, Karima Bennoune, 17.02.2021

Cultural and creative sectors in post-COVID-19 Europe. Crisis effects and policy recommendations. Culture and Education. STUDY Requested by the CULT Committee European Parliament, febrer 2021

The Impact of COVID-19 on the CCS: Challenges and Future Policies, KEA, 17.12.2020

Culture shock: COVID-19 and the cultural and creative sectors, OECD Policy Responses to Coronavirus (COVID-19), 7.09.2020

The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector, KEA European Affairs, 15.06.2020

Relancer les arts et la culture au lendemain de la COVID-19: Un comité d’experts s’y penche o Reviving the arts and culture in the aftermath of COVID-19: a committee of experts addresses the issue, maig 2020

#SOMIMPULS

#SOMICEC

La Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Obrim nova veu a les persones que volen apropar-se a la cultura i també, fidelitzar-s’hi!. Tots hi sou convidats! Ho provem?

CULTURA I SALUT

Ja fa un any i mig que vivim immersos en una crisi sanitària que ha canviat les dinàmiques que fins ara havíem conegut a tots els nivells. Després d’aquest temps, són innegables els efectes que, de mica en mica, es fan palesos en la salut de les persones, tant físicament com mental.

La situació ha portat a molts experts de la salut a posar la lupa en tots aquells actius de la nostra societat que, avui dia, juguen un paper en el benestar de les persones, essent un dels més importants la cultura.

Així, s’ha considerat també des de l’última edició de la Plenària Mutare, que ha tingut lloc recentment a la Nau Bostik. Espai de Creació i Difusió de la Cultura. Sota el títol “La cultura contra l’emergència emocional provocada per la COVID-19”, aquesta iniciativa nascuda de la Fundació Carulla ha reunit especialistes de la salut i la cultura. Junts han proposat línies d’acció per tal d’oferir un nou rumb al panorama cultural al nostre país.

Una de les conclusions més escoltades és la que declarava Guillem d’Efak, coordinador de l’estratègia Arts en Salut de l’ Institut Català de la Salut (ICS): “La salut no és una disciplina aliena a l’àmbit humanístic o cultural. […] El veritable objectiu és imbricar la cultura a dins de les polítiques de salut”.

De la mateixa manera, Juan Carlos Martel, director de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona, parlava de les arts escèniques com una cura enfront de la crisi sanitària. Un exemple és el fet que, durant la pandèmia, la demanda de contingut cultural i educatiu en digital va créixer un 95%. Tal com ho exposa Martel, el teatre i la cultura aporten educació en valors i visibilitzen realitats que són essencials per a créixer, especialment en temps de pandèmia.

Per altra banda, el comunicador i emprenedor Mohamed El-Amrani, de l’ Associació Azahara de Salt, va enfocar la seva ponència cap al paper de la cultura en l’àmbit local com una eina clau en el benestar comunitari: “La cultura ajuda a tenir una identitat sòlida […]. Cal una transformació del món local, que és qui connecta amb persones joves i amb menys recursos”.

Malgrat que fins ara s’han desenvolupat projectes que juxtaposen cultura i salut, extraiem de la plenària que això no és suficient. Ara més que mai, la cultura ha de visibilitzar la seva proposta de valor com a part de la solució de cara a les problemàtiques de benestar i salut mental generades per la COVID-19.

En resum, i mirant a fites futures, Mutare ens deixa amb aquesta pregunta: com activem el potencial de les arts en la salut?.

Com a punt de partida, l’ICEC ha col·laborat amb diverses iniciatives que defensen amb fermesa i efectivitat la unió d’ambdues esferes:

En primer lloc, la de l’Orquestra Simfònica del Vallès i Música en Vena. Es tracta d’activitats per fomentar l’accessibilitat de nous públics a la música simfònica a través de concerts a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, incloent pacients ingressats, població altament depenent, persones afectades de trastorns mentals, Alzheimer i diverses patologies pròpies de la salut mental.

En segon lloc, Pallapupas, un projecte que abarca Barcelona i altres territoris de Catalunya, i que uneix l’humor i el clown a favor del benestar de les persones hospitalitzades i les seves famílies. L’objectiu de la iniciativa, que ja fa vint anys que funciona, és transformar espais hospitalaris en nous imaginaris, en espais més humans, a través del teatre o el joc. O, com afirmen al seu web, “riure per curar·, amb l’art, el teatre i l’humor com a eina fonamental per fer front a la malaltia.

O també la tasca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el projecte Torrents d’Art, un marc de diàleg entre art, salut i comunitat, un espai de trobada i de creació artística, posant el focus en els processos anàlisis, reflexió, creació i experimentació artística com a part de la comunitat que som tots.

Igualment, el projecte INTERFÍCIES de l’ Associació MediaciónTRNS, plataforma de recerca artística en cultura i salut comunitària que experimenta altres models de participació i treball en barris des d’una mirada transversal i creativa.

Així, doncs, la intersecció entre cultura i salut és un camí d’anada i tornada. Per això, una altra iniciativa similar –tot i que sorgida des del món sanitari envers la cultura– és el programa RecuperART-19, una iniciativa de l’ICS amb el suport del Departament de Cultura adreçada al col·lectiu de professionals sanitaris, profundament afectat després de combatre la crisi sanitària. El programa aposta pel museus i els centres d’art com un mitjà per millorar el seu estat emocional, contribuint a una millor gestió de possibles quadres d’ansietat, depressió o manifestacions d’estrès posttraumàtic associades a l’activitat professional durant la crisi del coronavirus.

Si vols conèixer altres iniciatives similars, et recomanem les següents fonts d’interès:

Recordeu!

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Els Camerino d’Escena 25 amb Guim Puig i Samantha Hudson

Ja estan disponibles al canal de Youtube d’Escena 25 els camerinos de l’actor Guim Puig i l’influencer e icona de la comunitat LGTBQ Samantha Hudson. En Guim Puig és conegut pels seus papers en les sèries de “Les d l’Hoquei” i “45 Revoluciones” , a més a més és considerat el crush d’una generació però… Quin és el seu crush del panorama artístic català?Com van ser les relacions entre els actors de “Les de l’Hoquei” fora de càmeres? Amb la col·laboració especial de la Natalia Barrientos (futura nova presentadora del camerino) no us podeu perdre aquest capítol.

La Samantha Hudson, artista i performer travesti, tria si respondre preguntes o no les preguntes compromeses que li planteja el presentador. A quin famós li cau malament? Quina és la pitjor entrevista que li han fet? Alguna marca l’ha trucat per fer pink-washing? Quina és la seva pitjor cançó? No us podeu perdre el seu capítol!

Plenària MUTARE: La cultura contra l’emergència emocional provocada per la COVID-19

Els propers 6 i 7 de juliol de 2021 tindrà lloc la Plenària MUTARE de la Fundació Carulla. Aquesta edició té per tema “La cultura contra l’emergència emocional provocada per la COVID-19” i es farà a la Nau Bostik. Veiem la planificació dels dos dies!

6 de juliol de 2021. La cultura com a estratègia contra l’emergència emocional

9:00 – Arribada i acreditacions.

9:30 – Benvinguda. A càrrec de Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla.

9.40Conferència Inaugural de Guillem d’Efak, coordinador Estratègia Arts en Salut a l’ICS

11:00Mutare INSPIRA I: Juan Carlos Martel (director del Teatre Lliure)

11:10 Mutare INSPIRA II: Neus CanaliasTornar-te a veure

11: 20 – Mutare INSPIRA III: Carles Nieto (Projecte Click)

11:30 – Mutare INSPIRA IV: Begonya Alberdi (soprano i actriu)

11:50 – Mutare CONTRAST. Debat sobre experiències i reptes exposats des de les òptiques del sector cultural, l’educatiu, el social i el sanitari amb
Sílvia Duran (directora de l’Àrea de Públics de l’ICEC), Sonia Gainza (directora i fundadora d’Apropa Cultura), Mohamed El Amrani (president de l’Associació Azahara) i Coral Regí (directora de l’Escola Virolai)

12:30 – Mutare COCREACIÓ. Els assistents treballaran per grups per esbrinar el què, el qui i el com del full de ruta per superar l’emergència emocional des de la cultura.

13:45 – Conclusions i tancament de la primera jornada.

7 de juliol de 2021. Educació i arts contra l’emergència emocional

9:00 – Arribada i acreditacions

9:30 – BENVINGUDA. A càrrec de Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla

9:40 – OBERTURA. A càrrec de Tortell Poltrona. Pallassos sense fronteres

11:00 – Presentació de les experiències a càrrec de Júlia Bertran

11:05 – INSPIRA I. Experiència d’aula “Emociona’t” de l’Escola Vedruna de Ripoll

11:20 – INSPIRA II. Experiències del Programa“Connexions

12:00 – Experiències creatives:
“Acompanyar des de les arts escèniques” Sisme Creatiu

“Projecte Ingenu”, Neus Pàmies

“Diàlegs estètics”, uTOpia Barcelona,

“Moviment Creatiu”, Arantza López

13:30 – Posada en comú de les quatre experiències

13:45 -14:00 Cloenda

I si us vau perdre les jornades aquí teniu informació d’interès!