El programa de l’ACVic posa en marxa la maleta pedagògica ART + ESCOLA + LLUM

Foto cedida per ACVic

En el marc del programa Art i Escola, l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies posa en funcionament la maleta pedagògica ART + ESCOLA + LLUM, un element més per promoure la presència de l’art a l’escola i enfortir l’activitat que s’està portant a terme en col·laboració entre els diferents agents implicats.

Hi participen el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, la Fundació Privada Osona Formació i DesenvolupamentH. Associació per a les Arts ContemporàniesMaterials EducatiusMorir de FríoIdensitatPakdart, la Universitat de Vic i persones a títol individual.  I es desenvolupa conjuntament amb els centres d’educació infantil, primària i secundària que, cada curs, s’hi adhereixen.

Des la presentació d’ AE01 Art i Escola el 17 de gener de 2013, aquest programa ha treballat diversos eixos temàtics, des el Temps (2012-2013), la Xarxa (2013-2014), la Llum (2014-2015) i ara, el Buit. I va ser triat en la primera jornada amb els agents de les arts visuals per a la Jornada ‘Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals‘, Lleida, 1 d’octubre de 2013.

La maleta es va presentar el 27 de novembre de 2015.

Conegueu els seus continguts i demaneu-la!

La maleta “vol facilitar als educadors uns materials senzills i lleugers per dur algunes de les experiències viscudes a l’ACVic fins a l’aula”, explica Maite Palomo, gerent del centre d’art.

L’interès despertat fa viatjar la maleta més enllà de la comarca d’Osona. Badalona, Canovelles, Sabadell, Girona, Lleida o Ripoll, que també l’acolliran gratuïtament.

De moment, n’hi ha dues unitats disponibles però, en funció de la demanda, el centre es planteja encarregar-ne alguna més. Llegiu més!

I un dels retorns més valuosos de la cessió de la maleta és la “fitxa que enviem a les escoles i que, un cop emplenada, ens permet bolcar-la a la nostra pàgina web i tancar aquest cicle de compartir i intercanviar experiències noves i diferents“, afegeix Mayte Palomo.

Llegiu, a més, l’article d’Ainhoa Boix, “Art i educació. Els museus agafen la batuta i acosten l’art a nens i joves“, Ara, Ara Criatures, 29 d’agost de 2015.

Art i escola 2015 i la Maleta pedagògica han rebut subvenció del Departament de Cultura.

40 anys d’oferir la Fundació Miró a l’art emergent i d’apropar l’art contemporani al ciutadà

40 anys! L’art emergent ha gaudit de l’Espai 10 i de l’Espai 13 de la Fundació Miró

40 anys! La Fundació Miró ha obert les portes projectades per Josep Lluís Sert i ha convidat el ciutadà del món a gaudir de l’art contemporani

L’ENHORABONA!

“Mirar enrere, fer balanç i projectar-se cap al futur” és el que reflexiona la secció Pensem que… de La Vanguardia d’avui 6 de juny de 2015. Els aniversaris són un temps propici per a fer-ho.

L’Espai 10, des del 1978, reconvertit en l’Espai 13, amb motiu de la remodelació de la Fundació Miró, responia a les necessitats del sector i a la voluntat del propi Joan Miró de crear una sala experimental dedicada a projectes d’artistes joves. Avui, hi ha tot un seguit d’agents de les arts visuals. Però, no en aquell temps!

I respecte els 40 anys de la Fundació Miró, caldrà temps per a reflexionar el paper desenvolupat per aquest espai pioner, referent en l’escena internacional, que anuncia en el seu 40è aniversari un gir més mironià.


El públic s’emociona, és programador o espectador viatger i la seva mirada s’integra

Nous suggeriments i suma de companyies i públic a les propostes

Ahir va tancar la 7a edició del Sismògraf d’Olot amb una assistència aproximada de 8.000 espectadors. La directora artística, Tena Busquets, va estar encantada amb aquesta assistència, a qui ja feia referència en el programa: “ciutadans interessats per les arts escèniques que han anat descobrint que la dansa no fa por, ni és rara ni incomprensible, sinó suggeridora i emocionant”.

Podeu consultar tot el programa del Sismògraf aquí.

Caravana de tràilers

D’entre el llarg i divers catàleg d’espectacles i activitats que s’oferien, cal destacar les noves maneres de fer participar el públic a l’hora d’escollir un espectacle. GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics), grup format pel col·lectiu de Pere Faula, Anna Rubirola i Clàudia Sol Wat, proposa al públic que programi un espectacle d’entre 8 càpsules o tràilers de 5 minuts, creats per 8 companyies. A través d’una votació que es realitza mitjançant un petit díptic, es decideix l’obra escollida. Així el públic s’endinsa en el rol de programador i decideix l’espectacle sencer per veure a continuació.

En aquest cas, l’escollit va ser Quim Bigas amb el film Molar, on es vol plantejar noves reflexions sobre la felicitat i les imatges associades a aquest concepte.

L’Espectador Viatger

A més a més, volem mencionar el projecte de “l’Espectador Viatger”, en el qual col·labora el Teatre de l’Escorxador de Lleida. En aquest projecte, el Teatre portarà un espectador habitual del teatre lleidatà (el que en anglès s’anomena heavy user) per tal de conèixer les perspectives d’aquest espectador viatger o itinerant en les diferents mostres que es fan en el panorama català. Amb l’ajut de les gestores culturals convidades de Lleida, l’Escorxador vol valorar la importància d’aquest espectador i integrar els seus comentaris en la seva cartellera.

Millor públic i El món ens mira

Un altre projecte que estudia la mirada de l’espectador és “Millor públic”. Toni Jodar, Beatriu Daniel, membres d’ExplicaDansa, i la crítica cultural de dansa Bàrbara Raubert proposen una ruta acompanyada durant el Sismògraf per tal d’estudiar la mirada de l’audiència i els fluxos d’assistència del públic. D’aquesta manera, s’ajuda a crear participació i a integrar l’opinió del públic en la generació de noves tendències de la dansa. Mitjançant aquest projecte, es proposen noves eines per entendre la dansa dels moments.

Toni Jodar i Beatriu Daniel, juntament amb Montse Colomé, també participen en el debat “El món ens mira”, on es revisa l’evolució de la dansa a Catalunya per tal de comprendre la diversitat actual.

Balla’m un llibre

Finalment, cal destacar l’actuació a la Biblioteca Marià Vayreda dins la sèrie de programes de “Balla’m un llibre”. En aquesta col·laboració de disciplines artístiques van participar diverses companyies professionals per tal de portar la dansa a nous escenaris i audiències. Recordem que aquest programa s’organitza amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebrarà el pròxim 29 d’abril.

El públic s’emociona, és programador o espectador viatger i la seva mirada s’integra en les noves tendències de la dansa. Animeu-vos, doncs, per a la propera 8a edició del Sismògraf, que ja prepara l’Ajuntament d’Olot!.

Com acostar l’art d’avui als joves

Els adolescents prenen el museu

Teresa Sesé (La Vanguardia, 11/01/2015, pàgina 61), fa un recull dels assaigs de fórmules d’acostament que els permetin conèixer els punts de vista dels  joves per tal de poder connectar amb els seus gustos i inquietuds.

L’objectiu és aconseguir el pas de públic captiu (ja hi van als museus a través de les visites escolars o sessions familiars) a anar de manera independent, que sentin que son també benvinguts. Es tracta de no perdre’ls!.

La Sala de les Turbines de la Tate Modern, el MoMa de Queens o l’ Institute of Contemporary Art de Boston, i el Reina Sofia o el MACBA i el CCCB, que organitzen el projecte Habitació 1418 per a joves de 14 a 18 anys, duen accions per aconseguir apropar els joves novament als museus.

Construint audiències. La imatge en moviment, LOOP FAIR 2014

L’edició de 2014 de LOOP FAIR se centra en la construcció de les audiències de la imatge en moviment amb especial atenció a la creació de nous públics i de comunitats de participants.

Per què el FOCUS 2014 va ser implicar a les audiències?

Els organitzadors defineixen l’art contemporani com un conjunt de pràctiques diverses que aporten una sèrie de coneixements específics no només a través de les obres i la seva capacitat de crítica cultural i social. Les seves dinàmiques de treball en els processos de producció, col·laboració, inscripció pública, comunicació i difusió han de ser igualment considerades en aquest aspecte perquè el nivell d’impacte en les audiències depèn de com s’encarin aquests processos mediadors.

Llegiu +!

Idees clau:

  • L’exhibició ha d’anar lligada amb l’educació”, com també, “s’ha d’establir una conversa amb el públic”, Marcus Kreiss
  • “És necessari tenir programes educatius que ajudin a entendre l’obra” i és important “desenvolupar comunitats de públics, en comptes de només públics”, François Michaud
  • S’han de crear “comunitats d’aprenentatge i construir el marc i el tema de treball: xarxa, intercanvi, comunitats de pràctica, educació popular, renovació de l’educació social i cultural. “Pedagogia és aprendre i crear junts”, Javier Rodrigo
  • Els públics són prousuaris (prousers), no només usuaris (users). Atraure els públics involucrant-los en els projectes des del inici, convidant-los a participar, Javier Rodrigo
  • Provar de trobar un enllaç amb el que tu penses que vol la gent“, Mark Coetzee
  • Les tics per superar la distància entre els públics i l’art de la imatge en moviment.

Llegiu el relat de la jornada!