Etiqueta: bones pràctiques de gestió de públics culturals

Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals

xarxes4 comentaris

L’1 d’octubre de 2013, sis mesos des l’inici de l’Àrea de Públics de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, co-organitzava la primera jornada de trobada i debat dels agents de les arts visuals amb el Centre d’art la Panera de Lleida:  ‘Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals‘, Teatre de l’Escorxador de Lleida, que presentava els casos triats per la comissió assessora constituïda per Glòria Picazo, Berta Sureda i Albert Sierra.

Berta Sureda moderadora i presentadora dels ponents i els casos de la primera part de la jornada: Els públics presencials:

I també Anàlisi dels públics del MNAC, referent de la gestió de públics a Catalunya amb llarga trajectòria del MNAC i com el seu director, Pepe Serra, explica com s’apropa a la ciutat.

Els públics presencials i virtuals, integrats avui? Albert Sierra, presentador dels ponents i els casos de la segona part de la jornada:

Finalment, les conclusions de la jornada a càrrec de Berta Sureda, Albert Sierra i Glòria Picazo, i la cloenda de Sílvia Duran, coordinadora de l’Àrea de Públics de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, co-organitzadora amb el Centre d’art la Panera, a Lleida.

La Jornada va ser trending topic durant 30′ . Conegueu 10 idees resultats dels tuits.

Aquest blog posa a disposició de tothom les bones pràctiques presentades amb l’objectiu d’enriquir els continguts, en primer lloc, i també, de continuar el debat i engrandir la comunitat.

Projecte Pintors de colors, Association Renc’Arts

xarxes1 comentari

FRANÇA / Arts visuals

L’Associació RENC’Arts és un lloc de trobada, accions i intercanvis artístics.

El seu projecte Pintors de colors / Peintres de la couleur busca la sensibilització dels infants i adolescents per l’univers artístic de Van Gogh i de Gauguin i permet conèixer Carrières de Lumières per a infants i adolescents aïllats i/o malalts.

El 2015 serà Klimt i Vienna, un segle d’or i de colors, i Leonardo da Vinci, Michelangelo, Rafaello, els gegants del Renaxiement.

Es duu a terme en dues etapes: una intervenció amb el projecte d’acollida, seguida de la visita de l’espectacle de Carrières de Lumières i la possibilitat de visitar el Château de Les Baux-de-Provence.

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de París ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.


Bones pràctiques de gestió de públics: segments de públics

xarxes1 comentari

La gestió de públics de la cultura d’avui abasta nombrosos segments.

Coneixem els nostres públics? Fem un tast!

art i escola / 0–3 anys / art i ciutat / 12-16 anys / públics lectors / risc exclusió social / creadors 2.0 / art i territori / art i món / 18-25 anys / intergeneracions

Coneguem d’altres segments !

I aprofundim en aquest fet amb la lectura de ‘Els públics, un dels eixos transversals del Pública 15‘. En la 5a edició del Pública 15, organitzat per la Fundación Contemporánea i el Círculo de Bellas Artes de Madrid,  i que es va celebrar el 29 i 30 de gener de 2015, hi van participar prop d’un centenar de gestors culturals. En la fase de conclusions, Pepe Zapata va destacar quines seran les 5 idees sobre les quals s’articularà la gestió cultural vinculada a públics, la gestió d’audiències, i la comunicació de la cultura:

1. La formació dels públics

2. Les estratègies de captació i fidelització de públics

3. El coneixement dels públics

4. L’empoderament –engagement– dels públics serà una constant

5. Els públics constituiran l’eix principal de les organitzacions i les institucions

Aprofundiu en aquestes 5 idees!

La tendència és el que el CoNCA ha anomenat pas de receptor a protagonista o el que suggereix Jim Richardson, fundador del MuseumNext, la major conferència europea sobre Museus i medis socials, que recull Asimétrica, dels públics com a participants i no com a receptors d’espectacles.

I els públics participants de la creació d’un espectacle? Conegueu ‘Això encara no és un espectacle‘, de Tortell Poltrona.

I amb mirada internacional?

Conegueu l’estudi Arts Audiences: Insight, de l’Arts Council England, del 2008, que reflexiona entorn el perquè és important la recerca dels tipus de grups per a les arts.

Aquest organisme treballa per a fer possible l’ experimentar o viure les arts per a enriquir la vida de tothom.

Avancem uns dels seus motius:

  • no tothom és igual, o comparteix les mateixes actituds, opinions i motivacions entorn les arts
  • les actituds, opinions i motivacions diferents dibuixen conducta, el com i el perquè agrada el compromís amb les arts

Segmentar els públics no és nou per a moltes organitzacions culturals i els mètodes són diversos segons les necessitats corresponents.

O també, el Projecte Adeste, que planteja com podem atraure el desenvolupament dels públics o quines són les habilitats i les aptituds necessàries, o també, com les bones pràctiques poden ser adaptades i transmeses a diferents sectors culturals i països d’Europa. Voleu conèixer més a fons aquest projecte? Podeu llegir més!

I també Culture Segments, #CultureSegments és el nou estàndard internacional de segments de públics per les organitzacions de les arts, la cultura i el patrimoni que ha esdevingut referent del desenvolupament de la gestió de públics. És un sistema útil per a afegir segments culturals als estudis de públics a partir de 8 #Segments: #Enrichment, #Entertainment, #Expression, #Perspective, #Stimulation, #Affirmation, #Release and #Essence. Voleu conèixer en quin sistema esteu?

Voleu conèixer la cadena de valor Visitor 360º ? Podeu saber qui són els vostres visitants, què pensen, com arribar a ells, què passa abans d’una visita, com es comporten els usuaris al nostre lloc web, què se’n duen de la visita o com podem fer créixer la nostra audiència.