Mes: desembre de 2014

Art mòbil

xarxes1 comentari

La Panera de Lleida us ofereix un cas on el mòbil és plataforma de creació i l’usuari ha de poder interactuar en la peça.

Són peces pensades expressament per utilitzar un iPhone com a suport, tot convidant els artistes que hi exposin a elaborar una obra per a aquest suport tecnològic.

L’objectiu és oferir un art mòbil per al mòbil, obres que l’espectador es pugui endur vagi on vagi. A la vegada, es pretén que l’espectador tingui l’oportunitat de descobrir noves creacions artístiques d’una manera diferent a l’habitual.

Conegueu les peces d’art mòbil creades i el projecte Projecte Art mòbil en detall.

Aquest cas fou triat per a ser presentat a la jornada Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals, l’1 d’octubre de 2013. Visioneu la tercera gravació per a conèixer aquesta praxi.

Flamenc a l’escola, Les músiques del món

xarxesDeixa un comentari

El Festival Les Suds a Arles, treballa el projecte Flamenc amb alumnes dels instituts, en el marc de Les músiques del món.

A Catalunya, el Palau de la Música Catalana, ofereix un viatge a través de la veu, en el marc de Les músiques del món.

Conegueu aquest projecte internacional i la seva actualitat a la Revista Musical Catalana.

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de París ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.

Músiques en apartaments, Le Rocher de Palmer

xarxesDeixa un comentari

Le Rocher de Palmer és un projecte de músiques en apartaments.

Després de 20 anys d’accions culturals nòmades en el territori de l’Alta Garona, l’ Associació Musiques de Nuit s’instal·la en un nou barri, un espai creat per l’arquitecte Bernard Tschumi (Museu de l’Acropolis d’Atenes i del Parc de La Villette a París) amb Véronique Descharrières, a Cenon, a Aquitània.

Conegueu com interaccionen amb el públic.

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de París ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.

Creating growth. Measuring cultural and creative markets in the EU. Estudi dels sectors culturals i creatius a Europa

xarxesDeixa un comentari

7 dels 10 museus més visitats del món són europeus

Aquesta és una de les dades que recull l’estudi ‘Creating growth. Measuring cultural and creative markets in the EU’, que acaba de presentar Ernst & Young per encàrrec de GESAC (the European Grouping of Societies of Authors and Composers), i que analitza els sectors culturals i creatius a Europa amb dades fins a 2012.

L’estudi, centrat en la facturació i l’ocupació de les indústries culturals i creatives a Europa, també dóna les següents dades agregades:

  • En termes de facturació, les indústries culturals i creatives contribueixen amb un 4,2% al PIB europeu. Per sectors, apareix en primer lloc, el de les arts visuals (inclou també disseny, artesania, museus i patrimoni).
  • En termes d’ ocupació, 7 milions d’europeus treballen directament o indirecta en el sector, el 3,3% de la població activa. És el tercer sector de la UE amb més ocupació directa. Els subsectors amb més ocupació serien les arts escèniques i les arts visuals.

I destaca la resistència de les indústries creatives durant la crisi: si des de l’any 2000 al 2007, l’ocupació va créixer de mitjana un 3,5%, del 2008 al 2012 ho va fer un 0,7%, mentre que l’ocupació a la resta de l’economia queia un 0,7%.

No hi ha dades desagregades per països.

Podeu llegir-lo i descarregar-lo .

Experimentem amb l’art, un cas d’estudi al projecte Fent etnografia de comunitats artístiques

xarxesDeixa un comentari

Experimentem amb l’art participa com a cas d’estudi al projecte ‘Fent etnografia de comunitats artístiques: Coneixement i creativitat a Europa’, un projecte etnogràfic que estudia les pràctiques de treball i les pautes de comunicació d’artistes de diverses ciutats europees.

Conegueu qui més participa i els altres casos triats, que són Hangar i Les Salonnières.

Dafne Muntanyola, professora i investigadora del departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordina la recerca a Barcelona.

El projecte es basa en entrevistes i observacions directes dels espais de treball. Una part central de la metodologia és l’anàlisi per xarxes socials, que representa visualment les relacions establertes en el sí dels col•lectius.