Entrevista a Pere Faura, presentador i coreògraf de Ballar

Pere Faura és un artista-performance que va estudiar flauta travessera i cant al Conservatori Municipal de Barcelona durant deu anys. Va cursar estudis teatrals a l’ Institut del Teatre de Barcelona per a combinar-ho amb els de ballet i dansa contemporània a Àrea, Espai de Dansa i Creació. Després es va iniciar amb estudis de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també va cursar el Màster en Cultura de la pau i prevenció de conflictes de la càtedra Unesco.

El 2002 es va traslladar a Amsterdam per estudiar direcció coreogràfica a la School for New Dance Development, on es va graduar el 2006. En aquest mateix any, amb una peça, guanya ITS Festival Award i és seleccionat per fer una gira DansClick pels Països Baixos. També entra com a coreògraf resident al teatre Frascati d’Amsterdam. Al 2009 rep el prestigiós Charlotte Kohler Price. El 2011 obté l’Amsterdam Master of Choreography a l’Academy of Theatre and Dance, Amsterdam University of the Arts, i torna a Barcelona.

El seu treball es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop, en una coreografia multi-disciplinar entre tots els elements que conformen l’engranatge escènic.

A part del seu treball com a creador, des del seu retorn a Barcelona, ha participat en processos de programació i disseny de contextos d’ exhibició artística a través de la Plataforma CRIM (Creadors Independents en Moviment), dins del col·lectiu ARTAS (plataforma d’artistes associades a La Poderosa. Espai per a la dansa i els seus contaminants) i com a membre fundador  de G.R.U.A.  (Grup de Recerca d’Universos Artístics) on hi desenvolupa projectes com “Caravana de tràilers” en col·laboració amb Clàudia Solwat i Anna Rubirola.                                                                                                                                                                                                                                

  • Havies participat mai en un programa televisiu abans de Ballar?

Abans de marxar a Amsterdam a estudiar coreografia, vaig estar un parell d’anys fent molts càstings per publicitat i en vaig rodar uns quants com a actor.

  • Tens una formació àmplia de diverses disciplines artístiques. Com et definiries professionalment?

Vaig començar amb la música, cantant i tocant la flauta travessera. D’allà vaig passar al teatre musical, aprenent jazz, ballet i claqué. D’allà vaig tontejar amb el teatre pròpiament de text fins que finalment em vaig acabar casant amb la dansa contemporània. Estudiar coreografia a la School for New Dance Development d’Amsterdam va ser l’experiència pedagògica més important que he tingut mai a la vida perquè durant quatre anys vaig anar investigant i descobrint com posar en contacte tots aquells coneixements i interessos acumulats fins aleshores, per tal d’utilitzar-los en els meus espectacles, que sempre han presentat un cos en moviment que balla, improvisa o reinterpreta coreografies icòniques de diferents estils, però també un cos que parla, canta i opera càmeres o altres dispositius en escena.

Per tant, a la pregunta sobre si els meus espectacles poden ser catalogats com espectacles de dansa, segurament trobarem respostes molt diferents segons la visió de la dansa de qui respongui. Però la catalogació dels meus espectacles m’importa poc, precisament perquè cada un d’ells busca crear un nou llenguatge artístic cada vegada. M’és igual si el que faig és dansa, però està clar que el que faig és coreografia, és a dir, ordenar accions i esdeveniments en l’espai i en el temps. I aquestes accions poden ser moviments, textos, accions, objectes… la creació coreogràfica es pot aplicar a qualsevol disciplina artística.

  • El llenguatge cinematogràfic està molt present en les teves coreografies. També ho has traslladat en els tallers, conjuntament amb Goroka, la productora del programa. Penses que estem en un món cada vegada més audiovisual i que els llenguatges audiovisuals són presents en tots els àmbits artístics?

Evidentment, estem en un món molt audiovisual. Tot es comunica a través d’imatges, estàtiques o en moviment, i on l’ús de la paraula cada cop es va reduint a l’espai d’un tuit. No hi estic gens en contra, crec que hi ha coses molt positives d’aquest desenvolupament comunicatiu, tot i que també d’altres més qüestionables. I evidentment, una societat que es comunica audiovisualment, ha de ser retratada pels seus artistes de manera audiovisual.

  • Què creus que aporta el programa Ballar al públic general?

Per primera vegada a la televisió, tenim un programa de dansa que no és un concurs ni un talent show. Per mi, era molt important transmetre la idea que la dansa no s’ha d’associar a la idea de competir, d’aconseguir un premi o ser el millor. Sinó, a la idea que tothom té un cos, sigui com sigui aquest cos, i aquest cos es pot moure. Per tant, tothom por ballar, des d’un pescador de Palamós a una peixatera d’un mercat.

  • Per què creus que la societat es cohibeix davant del fet de ballar?

Perquè vivim en una societat massa mental, on sempre es premien més les capacitats intel·lectuals que les físiques. A l’escola i a la universitat, molts nens es passen molts anys, els anys d’aprenentatge més importants de la vida, asseguts i mirant endavant. I després, quan aconsegueixen una feina, moltes són de passar-se el dia assegut i mirant endavant. Llavors, tot el que té a veure amb el cos s’infravalora, es desprestigia i se li atorga un paper secundari. I per això, en una societat tan masclista com la nostra, tot el que es desprestigia i s’infravalora són normalment activitats típicament femenines, com la dansa. I aquesta és una altra raó per la qual la gent es cohibeix alhora de ballar. Perquè té a veure amb el cos, i amb el cos femení. I això és urgent que canviï.

  • Després de treballar amb tretze col·lectius ben diferenciats, creus que has après quelcom per aproximar la dansa al públic?

Tothom pot ballar. Tothom té la seva coreo, i tothom té aquella cançó que el fa ballar. Potser encara no saben quina és, però un cop la descobreixin, fliparan, perquè hauran descobert una altra manera de sentir-se molt feliç, ni que sigui per una estona. Perquè la sensació que tens ballant, només la tens tu perquè només passa pel teu cos. I un cop tens aquesta experiència, és més fàcil entendre i emfatitzar amb altra gent que també la té, encara que sigui de manera diferent, practicant un estil diferent. Però el que vull dir amb tot això és que fer ballar a la gent desperta l’interès per veure ballar a altra gent. Per tant, genera públic per la dansa.

  • Quins elements té la cultura pop per a què sigui un referent habitual en els teus treballs?

La cultura pop és aquella part de l’art o de la cultura d’una societat, que normalment és compartida per més gent, perquè forma part de la base, de la cultura pop-ular. Tothom reconeix una sardana o un ball flamenc, tothom té una imatge de com ballava Michael Jackson o Gene Kelly i tothom es pot imaginar com balla la gent en un club techno. Fins ara, els meus espectacles han estat basats en aquelles manifestacions de la cultura pop considerades més baixes i que formen part de la cultura de l’entreteniment més capitalista, com ara els musicals, els stripteases o el porno. Perquè formen part de mi, i de molta gent, perquè ens els trobem fins a la sopa ja que vivim a la societat que vivim. Per tant, utilitzar-los en els meus espectacles és una porta d’accés al públic, que s’hi reconeix o els recorda, però sempre transformant-los en un material més poètic i que provoqui reflexions més profundes sobre altres temes rellevants.

  • Podríem dir que ets el Warhol ballarí?

De Warhol recorda la frase que diu que la coca-cola li agrada tant al president dels Estats Units, com a Liz Taylor, com a un vagabund, com a tu. L’interessava, doncs, la cultura popular en aquest sentit que podia posar al mateix nivell diferents estrats econòmics, polítics o culturals. Ell va transformar la imatge de coses que tothom coneixia, com la llauna de sopes o la foto de Marilyn, i les va situar en contextos de cultura alta, com una mena d’extensió colorista de Duchamp. Va col·laborar amb molts artistes diferents i va tocar molts camps. De fet, les seves pel·lícules m’agraden molt més que les seves pintures. Però ell venia del món de la publicitat i sempre va entendre la producció artística com la producció d’una fàbrica (“Factory” era el nom del seu taller), i aquesta potser és la diferència més gran. Per mi ballar, ballar amb algú o ballar per algú té a veure amb una experiència física, personal i efímera, que passa en un moment i desapareix. El seu record és allò que perdura. I aquesta experiència no es podrà mai produir en cadena com en una fàbrica, perquè ballar no es pot atrapar. I això, avui en dia, té un valor enorme. Avui en dia, ballar és un acte transgressor i definitivament, molt transformador.

 

Entrevista a Ramon Gener, presentador de This is art

Ramon Gener és baríton, pianista, escriptor, humanista i divulgador musical. Llicenciat en humanitats i ciències empresarials amb formació de piano i cant. Després d’exercir de baríton durant uns anys va deixar de cantar per iniciar una nova etapa de divulgador musical amb l’objectiu d’aproximar l’òpera i la música clàssica, dues disciplines llunyanes del públic en format conferències.

El ressò d’aquestes conferències el porta al món de la televisió, primer en el programa “Òpera en texans” amb TV3, i després, a l’escena nacional (TVE, Movistar +) i a l’internacional amb “This is òpera” en anglès i castellà. El mes de novembre de 2017 s’estrena el programa This is art en anglès, castellà i català, una producció de Brutal media TV i TV3 amb col·laboració de Movistar + que es veurà a molts països del món.

  • Últimament llegim opinions diverses sobre l’estat en crisi de les humanitats. No s’aposten per elles i això es veu reflectit en els plans d’educació i ensenyament. Com a humanista i divulgador de les arts i la cultura, quina és la teva opinió al respecte? Creus que les humanitats estan en crisi?

Ho sento, però no sabria que respondre. Des que tinc estat de raó sento dir que les humanitats estan en crisi. Potser sí, però sense humanitats (sense música, etnologia, antropologia, filosofia, literatura, pintura, escultura, arquitectura…) no existiria el món.

  • Tot i aquesta alerta, el programa This is art ha tingut una molt bona audiència. Vol dir que la cultura i les arts interessen a la gent?, creus que la clau està en la manera d’explicar?

Una vegada més, em sap greu, però no tinc una resposta clara. Jo l’únic que faig és compartir les coses (músiques, quadres, escultures, pensaments…) que crec que són importants. Ho faig com em surt, sense donar-hi massa voltes, i sembla que a la gent li agrada.

  • Has trobat un format televisiu molt personal i proper a la majoria de la gent. Ho vas fer amb Òpera en texans i ara amb This is art, i les audiències de tots dos programes ho posen de manifest. Creus que la teva posada en escena ha influït en l’èxit d’audiència?

Això diuen. Però una vegada més… no ho sé. Potser la resposta està a respondre a tres preguntes molt bàsiques que el meu equip i jo ens fem abans de començar a escriure el guió d’un nou programa de TV: Què expliquem?, Per què ho expliquem? i Com ho expliquem?
Però atenció, d’aquestes tres preguntes la menys important és la tercera. Allò que de veritat importa és: què?, i, sobretot, per què?

  • Què volies aportar amb el teu programa? Creus que ho has aconseguit? T’han arribat opinions?

Rebo cada dia molts missatges. Gent que m’escriu des de tots els racons del món i em diu coses precioses. Em sento molt afortunat i molt agraït.

  • Amb “This is art” has fet un salt important. De la música i l’òpera has passat a apropar més arts: la pintura, l’escultura, l’arquitectura o les lletres … i has ampliat la mirada també a nivell internacional. En algun moment has tingut vertigen amb el repte que et suposava?

Cap vertigen, el món és molt petit, tots són iguals, no té fronteres psíquiques i jo tinc sempre la necessitat anar endavant. La música és la meva companya, el meu amor, però la pintura, la literatura o l’escultura sempre han estat també amb mi.

  • Quines televisions s’han mostrat interessades en el programa? Sabries dir el perquè?

Moltes. Tv’s d’Europa, Amèrica, Àsia o, fins i tot, Austràlia. Per què? Doncs no ho sé, potser pel que he dit abans. Perquè psicològicament no hi ha fronteres, perquè tots som iguals i perquè les coses que paguen la pena (les humanitats) són importants a tot arreu.

  • Les opinions del públic sobre el teu programa són molt positives per la capacitat de fer descobrir emocions mitjançant l’art. Això, no obstant, en el món professional de l’art hi ha hagut algunes opinions no tan favorables. Per què creus que algunes veus del món artístic se senten incòmodes amb el teu programa?

Jo no he rebut mai cap opinió “no tan favorable” d’aquestes que esmentes. Suposo que alguna n’hi deu haver. A mi no m’ha arribat. Però si hi és, ho trobo d’allò més normal pots agradar a tothom.

  • Per acabar, sabies que tan batejat com el James Bond de l’art?

Hahahahahaha! Aquesta sí que és bona. No en tenia ni idea!

This is art, coproducció entre la CCMA i Brutal Media amb la col·laboració de l’ICEC

This is art és una coproducció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i Brutal Media amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Ramon Gener ha sigut l’encarregat de conduir la sèrie cultural de 24 capítols que parla de l’art a través de les emocions humanes. Millor que ningú, transmet la passió, el coneixement i la màgia de tots aquests conceptes i acompanya l’espectador en aquest meravellós viatge a la condició humana.

El programa fa un recorregut pel desig, l’èxtasi, l’amor, la inspiració, la soledat, la bogeria, la fe, la por, la tristesa, el dolor, la gelosia, l’esperança i la vanitat. A partir d’aquests temes, cada episodi parla de pintura, escultura, música, arquitectura i literatura.

És una proposta innovadora amb continguts que han deixat unes audiències espectaculars, i que ha arribat a un públic no habitual de la cultura.

Llegiu la entrevista que l’Àrea de Públics ha fet a Ramon Gener.

Tot jazz, aliança entre la XAL i l’ICEC

Tot jazz és la nova coproducció televisiva entre la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) amb l’objectiu de difondre el jazz.

És un programa de jazz, gènere que requeria major difusió d’acord amb en el Pla Integral de Música. Així, amb aquest format es donaran les claus per saber on neix el jazz i com s’introdueix i s’arrela a Catalunya on tenim una bona collita de músics de jazz i una bona cantera preparada per la bona feina de les escoles superiors de música.

Aquest projecte televisiu serà presentat per Jaume Tauler, expert i comissari de l’exposició JAZZID. Història del Jazz a les comarques gironines (Casa de Cultura, Girona, 2007).

El programa es dividirà en 10 capítols, d’una durada aproximada de 30 minuts i l’estrena està prevista pel proper mes d’abril en les televisions adherides a La XAL. Comunicarem l’estrena properament.

 

Dissabte 3 de febrer de 2018, 12.00: la Sala Apolo se suma a l’Open Club Day

El dissabte 3 de febrer de 2018, sales de música en directe arreu d’Europa obren les seves portes el mateix dia i  aconviden a la gent escena de tornada per descobrir què està passant darrere dels escenaris d’un espai de música en directe.

La Sala Apolo s’uneix a la iniciativa europea Open Club Day en què participen 120 sales de concerts de deu nacionalitats diferents. Hi ha una jornada de portes obertes que inclou una visita guiada al voltant de les curiositats històriques de la sala, un vermut a la nova sala (3) de l’Apolo, i un tour tècnic per la sala per conèixer com funciona.

Els objectius de l’esdeveniment són fomentar el diàleg, la música en viu i la solidaritatAmb l’esdeveniment que es durà a terme durant el dia, l’Open Club Day vol acollir un públic que no estigui familiaritzat amb les activitats de música en directe.

Us animeu a endinsar-vos en les bambolines o el backstage com ells diuen, de la Sala Apolo?

Pots reservar entrades gratuïtes.