El dibuixant Max crea un còmic per invidents

El dibuixant de vinyetes Max (Francesc Soldevila), va presentar a la Biennal de Venècia un còmic per invidents basat en la mateixa ciutat italiana. Després de participar en un experiment de l’escola universitària de disseny Elisava, el dibuixant va decidir engegar aquest projecte per crear un còmic que pot llegir qualsevol persona, cega o no.

El desembre de 2016, Francesc Soldevila va participar en un taller de l’escola Elisava que ajuntava voluntaris de l’ONCE, invidents o amb problemes de visió, amb estudiants del Màster d’Il·lustració i Còmic. Cada una de les parelles (invident – estudiant) va gravar un àudio amb les impressions sensorials que els havia despertat un itinerari per la ciutat de Barcelona prèviament seleccionat. I a partir dels enregistraments, els participants van modelar figures en quadrats de fang per intentar expressar les sensacions viscudes.

Max va agafar aquesta activitat com a punt de partida per a la creació del seu còmic per a gent amb problemes de visió. L’activitat li va servir per veure què funcionava i què fallava i per descobrir com havia de ser el llenguatge que faria servir en les seves vinyetes.

braille
Una de les vinyetes del còmic per invidents. Foto: David Folgueiras

Es tractava d’una empresa difícil, ja que s’havia de crear des de zero una tècnica sense provar. Durant el procés de creació el dibuixant també va anar enviant mostres a voluntaris, que responien amb correccions i coses a millorar, en el que el mateix artista va descriure com una “experiència profitosa”.

El resultat final s’ha acabat traduint en un còmic que estarà present a la Biennal de Venècia fins el novembre, dins del marc del projecte Catalonia in Venice 2017. El còmic, imprès en resina, conté un glossari que explica els dibuixos i onomatopeies de la història i cada vinyeta va acompanyada, també, d’un petit text en braille per contextualitzar l’acció.

Es consolida el públic a la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà

El darrer cap de setmana es va viure a la Bisbal d’Empordà una nova edició de la Fira de Circ al Carrer, i com en les darreres edicions, aquesta va tornar a ser multitudinària, amb un públic cada vegada més consolidat.

L’edició d’enguany va aconseguir reunir 30.000 espectadors, una xifra estable que s’ha anat repetint els últims anys. L’organització ha decidit apostar per mantenir el nombre d’assistents però millorant la seva confortabilitat.

_15
Un dels espectacles que es va poder veure a la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà. Foto: firadecirc.org/ 

L’optimització dels espais i l’elaboració d’una escaleta horària més ajustada ha permès al públic gaudir de més espectacles i en millors condicions. En aquesta darrera edició s’ha aconseguit millorar la distribució del públic en les diverses funcions, evitant les aglomeracions.

La Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà es manté com una de les principals cites de circ a Catalunya. En l’edició d’enguany es van poder veure 65 espectacles, la majoria gratuïts, de quaranta companyies diferents.

Com aconseguim que els joves s’aficionin a la lectura?

En la darrera edició del Fòrum Edita, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya conjuntament amb el Màster d’Edició que ofereix la UPF i que es va celebrar del 5 al 7 de juliol, un dels temes que es va tractar va ser la dificultat d’inculcar l’hàbit de la lectura als més joves.

A la taula rodona formada per Iolanda Batallé (La Galera), Sebas Mouret (booktuber), Gemma Lienas (editora i autora) i Care Santos (autora), es va debatre sobre quina és la millor manera d’estimular els més joves a llegir i sobre la dificultat de transmetre la passió per la lectura. El periodista Toni Iturbe va moderar la xerrada.

Tots els participants en el debat coincidien en destacar que el més important és no obligar ningú a fer res que no vulgui fer, no es pot coaccionar, no es pot emprenyar, no es pot pressionar ni es pot forçar els més joves a llegir. S’ha de deixar que ells mateixos escullin llegir, ja que si se’ls obliga a fer-ho segur que no agafaran mai un llibre amb ganes.

DSC_9449
D’esquerra a dreta: Iolanda Batallé, Gemma Lienas, Toni Iturbe, Sebas Mouret i Care Santos

També es va arribar al consens que els pares són els primers que han de predicar amb l’exemple a casa seva. Els participants van destacar que els nens i nenes necessiten veure la lectura com un hàbit natural i positiu i no pas com una tasca avorrida que cal fer. El booktuber Sebas Mouret destacava que alguns pares no ajuden quan els diuen als seus fills “llegeix un quart d’hora i després podràs mirar la tele“.

L’autora Care Santos també és va mostrar partidària d’apel·lar a les emocions i la passió o inclús a la ironia. I va confessar que ella mateixa tempta l’interès dels joves generant un efecte de positiva contrarietat: “Els dic: aquests llibres millor que no els llegiu perquè els vostres pares s’escandalitzarien…I això funciona: els volen llegir”, va explicar.

Per la seva banda, Gemma Lienas es va preguntar si en un context condicionat per la influència dels dispositius electrònics, seria cada vegada més difícil llegir. I es feia creus del fet que “llegir està desprestigiat“, malgrat tot el que aporta la lectura. Aquest és un bon motiu per buscar alternatives per arribar als joves, i un bon exemple pot ser l’activitat dels booktubers.

Consulteu també què es va dir en les altres taules rodones durant la segona edició del Fòrum Edita.

Com serà el sector editorial el 2030?

El Fòrum Edita va celebrar la seva segona edició del 5 al 7 de juliol i va reunir 40 professionals del sector literari per debatre sobre l’estat actual en què es troba el sector. Organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster d’Edició que ofereix la UPF, l’edició d’enguany es va dedicar a debatre com serà el sector editorial en el futur.

DSC_9091
D’esquerra a dreta: Patrici Tixis (president Gremi d’Editors), Jaume Collboni (Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) i Pelegrí Viader (professor de la UPF), en l’acte d’inauguració del Fòrum Edita. Foto: Fòrum Edita

 

Tot i que la situació actual no és la més òptima i molts culpen els avenços tecnològics, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, va deixar clar que “la tecnologia no és el dimoni“, més aviat el contrari, és la gran aliada del sector. Tots els participants de les diferents taules rodones van coincidir a l’hora d’afirmar que al 2030 es veien llegint, cadascú a la seva manera, però llegint.

Per què ven un llibre que ven?

En aquesta taula rodona es va intentar aclarir quin és el secret de l’èxit d’un llibre. Els participants van coincidir en què no existeix un sol motiu, Núria Tey (Plaza & Janés) va dir fins i tot que “l’èxit és fruit de la casualitat“.

Sí que van aclarir que hi ha elements que sempre ajuden a construir un bestseller, com per exemple, que tracti un tema d’interès, que la història sigui bona i que la novel·la es converteixi en tema de sobretaula. L’autor Marcos Chicot va afegir que que la narració no només ha d’entretenir, sinó que ha d’ensenyar, també.  I Juan Cerezo (Tusquets), assegurava que “tothom busca llibres transcendents, històries que ens siguin properes“.

El futur de les llibreries

En aquesta taula rodona formada per llibreters de quatre ciutats europees es va debatre sobre quin paper juguen i hauran de jugar les llibreries en un futur. Antonio Ramírez (La Central), va confessar abans de començar que “als llibreters els acostuma a espantar parlar del futur“.

Tots 4 llibreters van coincidir en què Amazon ha capgirat el sector, canviant també la manera de llegir dels lectors. Uns lectors que cada vegada estan més hiperconnectats i lligats a les novetats i que tenen a l’abast qualsevol llibre. Davant d’aquest panorama, les llibreries s’han de convertir en un espai de connexió entre el llibre i el lector.

Nicolas Vivès (llibreter a Toulouse), va refermar que les llibreries han de ser un espai de trobada, James Daunt (llibreter londinenc), considerava que les llibreries han de ser ecosistemes sostenibles on puguin coexistir models diferents i Maarten Asscher (llibreter a Amsterdam), va defensar que cada llibreria ha de lluitar per desmarcar-se i oferir un ADN propi.

DSC_9278
Una de les xerrades del fòrum, en una aula de la Barcelona School of Management de la UPF. Foto: Fòrum Edita

Noves tecnologies aplicades als sector

En aquesta taula rodona, 3 experts van explicar diferents experiències d’última generació en què les noves tecnologies són protagonistes en el món editorial.

Marisol López, (directora de l’àrea Digital de l’ICEC) va presentar dos projectes interessants. Un d’ells és un programa d’intel·ligència artificial japonès que va escriure una novel·la breu i va quedar finalista en un premi literari. També va parlar del fenomen “blockchain books“, que es tracta de modificar texts creats i compartir-los amb altres usuaris que faran el mateix. D’aquesta manera s’aconsegueix un model de creació d’autoria col·lectiva.

Pere Roset (CEO d’Aumenta Solutions), assegurava que la tecnologia ja s’utilitza per enriquir texts, mentre que Marc Santandreu (CEO Tekstum), va recalcar que s’ha de donar importància al lector i per això ofereix un servei d’anàlisi de Big Data per donar informació a les editorials sobre lectors potencials.

La nova edició del Festival Grec busca ampliar la base social de públics

grec

El Festival Grec va obrir les seves portes a principis de juliol en una nova edició marcada per quatre línies estratègiques: presentar propostes artístiques excepcionals, descobrir i difondre el talent i els teixits artístics locals, provocar, estimular i acompanyar iniciatives i ampliar la base social de públics i l’interès per les arts.

El festival ha programat un seguit d’activitats dirigides al foment de públics i a incrementar l’interès de la base social per les arts. A banda dels 102 espectacles que ofereix el Grec, enguany s’ha desenvolupat, també, un programa d’activitats paral·leles on hi trobem, per exemple, diferents accions pels espectadors.

El públic com a protagonista 

En aquesta nova edició una de les voluntats del Festival Grec és la d’ampliar la base social de públics i és per això que ha organitzat diferents activitats per a que els espectadors se sentin protagonistes.

IMG_20160603_194459
Una de les xerrades entre artistes i espectadors de l’edició del 2016. Enguany el públic tornarà a tenir l’oportunitat de participar en aquestes activitats. Foto: El Grec

En una desena d’espectacles, i un cop acabada la funció, es crearà un espai de trobada perquè els espectadors puguin parlar sobre el que acaben de veure, si els hi ha agradat, si tenen algun dubte, si volen conèixer més coses sobre l’espectacle. En algunes ocasions podran fer les preguntes directament als artistes i en d’altres es crearà un debat entre el mateix públic.

Una altra de les accions destinades al foment del públic és el Taller de Creació per a Joves 18/24, en què un grup de 15 joves combinarà l’assistència a una selecció d’espectacles i la creació d’una obra escènica. Amb l’acompanyament de l’artista Quim Bigas, els joves presentaran el resultat el proper 21 de juliol al Mercat de les Flors.

En l’edició d’enguany també s’ha creat un espai digital perquè els booktubers de les Biblioteques de Barcelona recomanin els espectacles de la programació del festival. Mentre duri el Grec, aquests joves es converteixen en Grectubers, i tindran accés a assajos, entrevistaran artistes i directors i faran recomanacions personals. Podreu torbar els vídeos al canal de youtube.

Aquestes són algunes de les accions que el Festival Grec proposa en aquesta nova edició per fomentar el públic i ampliar la seva base social. Per descobrir-ne d’altres i conèixer tots els espectacles que s’hi representaran podeu consultar la programació.