Armand Marie Leroi, professor a l’Imperial College London, publicava el 13 de febrer de 2015 un article d’opinió al New York Times sobre la digitalització de les humanitats. El diari Ara es va fer ressò d’aquest article, i el va traduir i publicar el 23 de febrer de 2015.

Sense dubte, una opinió rellevant i amb necessitat de ser compartida per dos motius: d’una banda, el fet de digitalitzar les humanitats, ja que digitalitzar el nostre patrimoni cultural implica fer-lo arribar a tothom; d’altra banda, la transformació de les humanitats en una ciència, en tant que ha esdevingut una àrea de recerca que s’imparteix a algunes universitats, i en tant que la digitalització genera quantificació. Així doncs, la nova generació d’humanistes digitals treballa en la mineria i la visualització de dades per quantificar, teoritzar i elaborar hipòtesis que equiparin l’art a les ciències socials o a les naturals. D’aquesta manera, s’estrenyen els llaços entre ciència i art.

A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix un màster sobre les humanitats digitals.