TikTok en el món editorial

La xarxa social TikTok compte amb iniciatives que busquen incentivar la lectura entre els seus usuaris, com #BookTok, que ha aconseguit generar més de 83 milions de visualitzacions, i #TiktokBookClub, amb prop de 24 milions de visualitzacions.

La resposta que ha generat aquesta nova manera de recomanar llibres fa que es consideri com una revolució dins del món literari, sobretot per la seva capacitat de dirigir-se a un segment de la població generalment més enfocat al consum d’entreteniment en pantalla, que no pas en format llibre. De la mateixa manera, es considera que pot ajudar a trencar l’estereotip que fa que gran part dels joves vegin la lectura com una pràctica avorrida.

Els usuaris recorren a aquesta xarxa per descobrir-hi noves recomanacions i compartir la seva experiència de lectura, amb la literatura juvenil com a clara protagonista. Amb un format d’un màxim de tres minuts, però que sovint no supera els quaranta-cinc segons, els influencers literaris fan resums de les seves lectures, es graven mentre llegeixen i comparteixen les seves frases preferides o les emocions que els hi ha provocat un llibre en concret, fet que fa que els usuaris els vegin com a prescriptors oberts i sense por de mostrar com se senten.

La generació Z (que comprèn aquells nascuts en els darrers anys dels anys 90 i inici dels 2000) és la principal usuària d’aquesta xarxa social, enfocada principalment a compartir breus vídeos de coreografies, consells de moda, contingut humorístic o, fins i tot, gastronòmic.

Aquesta canal de comunicació ha arribat a generar un important increment en les vendes, tal com indicava Shannon DeVito, directora de llibres a Barnes & Noble, a l’article que va publicar The New York Times quan es va començar a veure la dimensió del fenomen. Diverses editorials han començat a utilitzar aquesta xarxa com a eina de vendes, contactant amb influencers perquè comparteixin les seves darreres novetats, com per exemple Penguin Random House, que hi té un compte amb més de quaranta-dos mil seguidors, on comparteix contingut relacionat amb les seves novetats literàries, així com campanyes com #IAmLaCulturaContest, enfocada a autors hispànics.

Per la seva banda, Netflix també ha desenvolupat un club de lectura enfocat a aquells llibres que es converteixen en un programa de televisió o una pel·lícula en aquesta plataforma audiovisual. Té l’objectiu de crear comunitat i incentivar el debat entorn del resultat de l’adaptació dels llibres, per aquesta manera generar unes expectatives.

Caldrà veure quina serà l’evolució d’aquestes iniciatives i d’altres que se’n puguin derivar, per tal de determinar si poden ser eines útils en les estratègies de les editorials catalanes.

LIBER 2018. Fira Internacional del Llibre, Barcelona, 3-5 d’octubre

 

 

El LIBER, la mostra clau de la indústria del llibre impulsada per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, torna del 3 al 5 d’octubre amb tots els agents del àmbit del llibre i també, els interessats en la lectura, en el recinte prop de la Plaça Europa, Gran Via, Pavelló 1, L’Hospitalet de Llobregat.

“Una àmplia oferta comercial, oportunitats per a l’exportació, tot el coneixement i novetats editorials i propostes de networking per impulsar els negocis”.

Coneix de primera mà les novetats, la Zona digital, la Zona de l’autor, el Micro Liber o la Zona graphispag, com també el catàleg dels editors.Descarrega’t la Guia del visitant!

I no oblidem les Jornades professionals.

Som-hi!

#Liber18 @FeriaLiber

 

 

Recordem les entitats significatives de l’àmbit del llibre a Catalunya.

Els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017. L’índex de lectura es manté al voltant del 68%

 

“Un 67,6% dels catalans de 14 o més anys són lectors, és a dir, llegeixen almenys un cop al trimestre.”

“Aquest és principal resultat de l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017, que encarrega des de fa tres anys l’ ICEC i que abans encarregava el Gremi d’Editors de Catalunya a Conecta. És pràcticament el mateix índex que l’any passat (67,8%) i cinc punts superior al del 2011 (62,3%). Es llegeixen una mitjana d’11,5 llibres l’any.”

Endinseu-vos en els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya. Coneixereu el perfil del lector, els suports que tria, els motius pels quals llegeix, els percentatges de lectura de públics lectors, els motius pels quals no es llegeix i com arribem al 2017 a ‘més compradors, menys llibres‘:

  • Un de cada dos catalans (48,8%) ha comprat almenys un llibre no de text, amb una mitjana de 7,4 llibres.
  • Si comparem la dada amb 2011, veiem que mentre la xifra de compradors era inferior (46,5%), la mitjana de llibres comprats al 2011 era superior amb 7,9 llibres comprats.”

 

Trobeu les edicions del 2016 i del 2015 encarregades per l’ ICEC, i anteriors a estudis i publicacions que dóna a conèixer el Gremi d’Editors de Catalunya.

Enriquim aquestes xifres i percentatges? Som-hi, doncs!

Associació Alemanya de Biblioteques (DBV). La lectura és forta: Llegiu!

ALEMANYA:

L’Associació de Biblioteques a Alemanya lidera el projecte “Lesen macht stark: Lesen und digitale Medien” (llegir ens fa forts: lectura i mitjans digitals), que fomenta la lectura aprofitant les possibilitats que ofereixen els nous mitjans digitals.

L’interès de nens i joves per aquests nous mitjans serveix de punt de connexió per ampliar la seva comprensió lectura i la seva competència medial.

Les mesures s’orienten als hàbits de consum de mitjans digitals específics de diferents grups d’edat. El punt central és el món des de la perspectiva dels nens i els joves, i la formació de la seva identitat pròpia.

Històries llegides (o llegides per altres), ampliades gràcies a mitjans digitals, de manera que fins i tot els grups més febles educativament puguin descobrir els mitjans digitals com una eina per a apropar-se al món de la lectura.

Totes les mesures tenen un objectiu comú: la idea i el valor de la lectura i de la narració oral s’estengui a tots els membres d’aquest grup d’edat a través d’aquest model.

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) d’Alemanya ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.