Bibliotecaris i llibreters, encoratjadors de lectures

Creix la secció d’Entrevistes a referents del desenvolupament de públics culturals en aquest blog. És el torn dels bibliotecaris o bibliotecàries i dels llibreters o llibreteres.

Aquesta vegada, amb motiu de la campanya del Departament de Cultura Fas 6 anys. Tria un llibre, dialoguem amb l’Imma Pujol de la Biblioteca de Tarragona (Departament de Cultura) i en Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona.

Fotografia cedida per Imma Pujol

 

L’Imma Pujol Farrés és diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Documentació i postgraduada en Mediació Cultural per al Foment de la Lectura.

Bibliotecària infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona des de l’any 1993.

Compagina la seva feina amb la publicació de contes infantils, la narració i la docència a mestres i bibliotecaris. Membre del grup de biblioteques infantils Bib Botó del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Forma part del col·lectiu Entretes amb el projecte «Contes a domicili».

 

 

 

El llibreter cedeix aquesta fotografia de la Viquipèdia

 

En Guillem Terribas i Roca és un llibreter i activista cultural català.

Va ser el màxim responsable de la Llibreria 22, de Girona, des de la seva creació, el 1978, fins al 2015, i la va convertir «en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana».

El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu incansable activisme cultural.

 

 

 

 

Per què creieu què és necessari llegir?

Quina és la tasca més atractiva d’un llibreter?

Com penses que les biblioteques ajuden a descobrir la lectura?

Esperonen les reaccions dels usuaris a millorar, innovar i continuar la tasca de prescripció lectora?

Es fan la competència les biblioteques i les llibreries? o es complementen?

Un bibliotecari o un llibreter ha de ser necessàriament un lector apassionat?

 

Llegiu les dues entrevistes i trobareu les respostes a aquestes preguntes i a d’altres!

Entrevista a Imma Pujol, bibliotecària

Entrevista a Guillem Terribas, llibreter

 

I no oblideu les altres entrevistes !!

“El consum cultural: qüestió de gust o de preu?” Universitat d’Oviedo

“El consum cultural: qüestió de gust o de preu?”

Observatori Social de La Caixa, gener 2018.

Editors del diari Ara (9 de gener de 2018) comença un article dient:

“Pocs s’atrevirien a dir que la cultura és essencial; qui la defensa? Perquè no sigui residual cal crear-la, practicar-la, difondre-la i debatre-la, i en la lògica industrial, consumir-la. Però últimament…”

L’Obra Social de la Caixa va encarregar un estudi que analitza les causes de possibles barreres a la participació cultural a Juan Prieto Rodríguez, Maria José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, de la Universidad d’Oviedo.

“L’educació és la variable socioeconòmica que té un efecte més destacat sobre la participació cultural. Directament, perquè com més educació, més interès i gust per la cultura. I indirectament, perquè com més educació, més renda i, per tant, més consum i participació cultural.”

Endinseu-vos a la seva lectura! I conegueu d’altres estudis!.

Nous perfils professionals pels museus en l’era digital

Asimétrica comparteix amb nosaltres un recurs interessant sobre els professionals dels museus en l’era digital, elaborat per Mu. SA (un projecte d’Erasmus+), en col·laboració amb Melting Pro Italia.

L’objectiu d’aquest recurs és ajudar els museus a que puguin comptar amb professionals que tinguin les habilitats que requereix l’era digital en què estem immersos. Professionals capacitats que puguin comunicar-se efectivament tant amb els nous públics com amb els ja existents.

A partir de les investigacions realitzades en organitzacions de Grècia, Itàlia, Portugal i Bèlgica, s’han pogut identificar 4 perfils de rols emergents:

  • Digital strategy manager
  • Digital collections curator
  • Digital interactive experience developer
  • Online community manager

Aquests rols, sempre segons la investigació, seran de vital importància perquè els museus puguin prosperar en un entorn digital.

Ja podeu consultar aquest estudi, per conèixer les necessitats dels museus en l’era digital i aprofundir en els 4 perfils comentats.

simetrica

Un 5% més d’espectadors als teatres barcelonins

Després d’un any difícil, la temporada de teatre 2016-2017 es va tancar, de nou, amb una millora en el número de públic i de recaptació, fet que posa un punt de llum a l’horitzó del sector teatral.

L’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), va presentar les xifres de la temporada passada coincidint amb la gala Aixeca el Teló que, precisament, dona el tret de sortida a un nou any teatral. Un total de 2.537.836 espectadors van passar per les sales de teatre de Barcelona la temporada 16-17, el que suposa un increment del 5,28% respecte la temporada anterior.

teatre BCN
Evolució dels espectadors i la recaptació els últims 11 anys. Font: Adetca

La recaptació també va créixer, arribant fins els 63,2 milions d’euros, quatre milions més que la temporada 2015-2016. Per contra, però, l’ocupació a les sales ha disminuït fins al 60,15%, si bé és cert que, tal i com apunta Adetca, això es pot atribuir al fet que ha incrementat l’aforament dels teatres (9,48%).

L’autoria catalana també es reafirma com a motor de creació. Dels 1.106 espectacles que es van poder veure la temporada passada, el 60% pertanyen a autors catalans i el 81% van ser produïts per empreses catalanes. Els espectacles més vistos el 2016-2017 van ser: Gente bien (Teatre Coliseum), Scaramouche (Teatre Victòria), Priscilla, el musical (Teatre Tívoli), Art (Teatre Goya) i Dirty Dancing (Teatre Tívoli).

adetca-logo-color

Bones dades de públic a Sabadell, Manresa i Sant Cugat

Amb la nova temporada fent les primeres passes, toca fer revisió del que va suposar la temporada anterior quant a públic. Traient el focus d’atenció de Barcelona, volem centrar-nos primer a recuperar les dades de públic que es van assolir la temporada 2016-2017 en alguns teatres municipals.

Sabadell, Manresa i Sant Cugat són bons exemples de ciutats que han sabut treballar  per fomentar l’audiència i presenten molt bones dades d’assistència als espectacles que han ofert durant la primera meitat del 2017.

Sabadell

La temporada 2016-2017 va finalitzar amb una assistència de 92.900 espectadors als teatres municipals de Sabadell, que van gaudit de 216 funcions dins d’una programació variada al servei del ciutadà.

La xarxa d’espais escènics de la ciutat vallesana la conformen: el Teatre Principal, que acull muntatges de format mitjà; La Faràndula, que acull muntatges de gran format; L’Estruch, una fàbrica de creació que acull la majoria de companyies locals; La Sala Miguel Hernández, especialitzada i dedicada bàsicament a un públic infantil i familiar.

públic

De tot el públic que va assistir a algun espectacle en la darrera temporada, el 38,9% va optar per teatre, el 34,7% va optar per música, el 12% del públic va anar a veure dansa, un 7,4% va assistir a espectacles de circ i el 7% del públic va optar per espectacles de nou format.

Manresa

La capital del Bages es va consolidar amb prop de 50.000 espectadors i per setè any consecutiu es manté per sobre els 45.000 espectadors, aconseguint una estabilitat que els programadors de la ciutat consideren molt positiva.

PicMonkey Sample

L’èxit de públic rau en una programació molt pensada i adreçada a un públic molt ampli. Dels 48.479 espectadors totals, 41.729 van anar al Kursaal, 5.008 van anar al Conservatori i 1.742 espectadors van assistir al recuperat Espai Plana de l’Om. Precisament el Conservatori i l’Espai Plana de l’Om han permès oferir una programació més diversificada.

En les 122 funcions dels 91 espectacles oferts, s’ha aconseguit una ocupació del 78%. El teatre ha tornat a ser el principal atractiu pel públic, amb pràcticament la meitat dels espectadors i un 44% d’ocupació, mentre que la música, amb 16.231 espectadors, ha assolit el 90% d’ocupació.

Sant Cugat

El Teatre – Auditori de Sant Cugat també va tancar la temporada amb molt bones dades d’assistència, acumulant 68.570 espectadors en les 102 funcions dels 75 espectacles oferts la temporada 2016-2017.

Dels 75 espectacles de la temporada, 21 van ser familiars. De tots els espectacles, 14 van ser de música amplificada i 11 de música clàssica, 21 espectacles van ser de teatre, 10 espectacles de màgia, 7 musicals i 3 òperes; 8 espectacles de dansa; 7 espectacles d’altres tipologies (circ, poesia i monòlegs).

teatre-sant-cugat

Els 68.570 espectadors han suposat un 80% d’ocupació i també cal afegir-hi 25.278 espectadors més de la programació educativa i els espectadors de la programació paral·lela i de l’OFF. En total, han passat pel Teatre – Auditori 148.811 espectadors en els seus diferents programes.