Catalunya culta, escenaris de futur

El Cercle de Cultura ha organitzat un nou acte que vol dibuixar resultats per als usuaris de la cultura. CATALUNYA CULTA: ESCENARIS DE FUTUR , conferència del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

L’entitat organitzadora facilita l’enregistrament de la conferència.

Una tria de les seves paraules amb mirada de gestió de públics:

  • el sector cultural, que és qui crea cultura, és productor de coneixement i valors
  • el canvi digital aporta una societat creativa i participativa
  • la societat multicultural de la Catalunya d’avui, és present en els actius culturals?
  • la crisi i l’impacte social derivat dibuixa la necessitat de reforçar els nivells d’ús o consum de la cultura i de convidar a la participació de qui no ho ha fet mai
  • enfortir la capacitat de legislar és una altra necessitat
  • la suma de talent creatiu i de talent emprenedor amb el esforç dels agents culturals i les administracions, esdevé un esforç social
  • un carnet cultural, un observatori del consum del país, treballar el domini lingüístic i el mercat interior
  • enfortir la relació cultura i educació,  cultura i benestar i cultura i sanitat, la salut del país

Coneixement, valors, participació, multiculturalitat, facilitar l’accés a la cultura, escoltar i dialogar per a conèixer els usuaris de la cultura, fidelitzar audiències, seduir nous públics, transversalitat de les disciplines i suma de sinergies, traspuen de les seves paraules. Aquest blog vol ser una eina per a aquest esforç col·lectiu.

Constel·lacions familiars i Fairy Tales, el Programa d’exposicions itinerants d’artistes visuals 2015-2016 del Departament de Cultura, sinergia d’agents culturals

El Departament de Cultura presenta, en el marc del Programa d’exposicions itinerants 2015‐2016, ‘Constel∙lacions familiars’, una exposició col∙lectiva que reuneix nou obres d’artistes visuals contemporanis: Lúa Coderch, Ryan Rivadeneyra, Katerina Šedá, Paco Chavinet, Lola Lasurt, Matías Costa i Sergi Botella, guanyadora del premi Terrassa Comissariat 2012.

A cura d’Alexandra Laudo (Heroínas de la Cultura), la mostra explora conceptes com ara la transmissió, la biografia, la identitat i la memòria, prenent com a punt de partida les relacions familiars.

Produïda per Terrassa Arts Visuals, l’exposició parteix d’interrogants relacionats amb la construcció de la memòria (i l’oblit) en l’àmbit familiar, i analitza conceptes rellevants com ara les nocions d’identitat, de transmissió, de llegat, de testimoni, d’arrelament i de biografia.

El Programa d’exposicions itinerants del Departament de Cultura ofereix mostres d’art contemporani als municipis amb la voluntat d’acostar aquesta disciplina als ciutadans i ciutadanes, en cooperació amb els ens locals.

El Museu de l’Empordà de Figueres és el primer espai que acull l’exposició fins al 14 d’abril de 2015 i posteriorment s’allotjarà a l’ Espai d’Art Moritz de Cornellà de Llobregat (10 de setembre al 28 d’octubre) i a Can Palauet (MAC Mataró).

Llegiu el dossier de premsa i conegueu l’itinerari de l’exposició!

Tot un seguit d’activitats pedagògiques s’organitzen a l’entorn de l’exposició per apropar l’art contemporani a tota mena de públics. Animeu-vos!

Fairy Tales és una l’altra exposició en itinerància, produïda pel MAC Mataró, i el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona l’acull, per primera vegada, des del 6 de febrer fins al 22 de març. Les properes seus seran el Tinglado 2 Tarragona (2 de novembre a 30 de desembre de 2015), la Sala Moncunill de Terrassa (març i maig 2016), el Centre Cultural El Casino de Manresa (novembre i desembre 2016).

‘Francesc Abad. Estratègia de la precarietat’, ‘Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas’, Joan Brossa: Escolteu el silenci’ i ‘Res no és mesquí. Josep Guinovart i els poetes’, són altres exposicions produïdes pels agents del territori del Programa d’exposicions itinerants 2015-2016.

Mentre s’espera conèixer l’acollida per part dels públics d’aquestes itineràncies, seria interessant saber els motius de la tria, quins records se’n porten i si han compartit l’experiència amb els amics via xarxes socials (Whatsapp, per exemple). Endavant, doncs!

Temporada Alta desembarca a Amèrica Llatina amb més força

Montevideo i Buenos Aires acolliran 26 funcions d’espectacles i el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic

21.01.2015 | Diari de GironaTemporada Alta desembarca a Amèrica Llatina amb més força

ACN | GIRONA Te

mporada Alta va iniciar el 2013 una col·laboració amb la sala Timbre 4 de Buenos Aires per dur-hi espectacles catalans. Després de dues edicions, aquest intercanvi amb l’Amèrica Llatina pren força i entre el 27 de gener i l’11 de febrer es podran veure fins a 26 funcions de quatre espectacles. Són pràcticament el doble de funcions que l’any passat. Com a novetat, la capital d’Uruguai, Montevideo, s’afegeix a la cita.

Els espectacles programats són ‘Non Solum‘ de Sergi López, ‘Con la claridad aumenta el frío‘ de Pep Tosar, ‘La cabeza en las nubes‘, teatre d’objectes de Xavier Bobés i ‘Constructivo‘ d’Ernesto Collado i Piero Steiner. També s’ha organitzat el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic.

Quatre produccions catalanes de teatre de text i creació contemporània i una nova edició del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic conformen el programa de ‘Temporada Alta a Amèrica Llatina‘, que es portarà a terme a Buenos Aires i Montevideo del 27 de gener a l’11 de febrer.

Després de l’èxit de públic i crítica de les passades edicions (que va obligar a afegir funcions addicionals), aquest any el cicle català multiplica l’oferta: ofereix gairebé el doble de funcions respecte l’any passat (26) i amplia la durada fins a 3 setmanes.

L’altra novetat destacada és la programació dels espectacles a una nova seu, la capital d’Uruguai, amb funcions a dues de les principals sales de Montevideo, el Teatro Solis i la Sala Verdi.

La programació segueix en la línia de col·laboració encetada el 2013 entre Temporada Alta i la sala Timbre 4 per acostar la programació teatral catalana al públic argentí, i ara també a l’uruguaià. L’objectiu és el de convertir el Festival de Tardor de Catalunya en una plataforma per a la internacionalització de la dramatúrgia catalana. Una iniciativa que compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull i el programa Acción Cultural Española del govern estatal.

Projecció de la dramatúrgia catalana

Durant gairebé tres setmanes, a Timbre 4, al Teatro Solis i a la Sala Verdi, s’hi podran veure quatre espectacles: ‘Non Solum‘ de Sergi López (que repeteix l’espectacle que hi va presentar a la primera edició ja que va tenir molt bona acollida); ‘Con la claridad aumenta el frío‘, un espectacle de Pep Tosar a partir de Thomas Bernhard; ‘La cabeza en las nubes‘, un muntatge de teatre d’objectes de Xavier Bobés; i ‘Constructivo‘, un espectacle performatiu d’Ernesto Collado i Piero Steiner.

La sala argentina Timbre 4, dirigida per Claudio Tolcachir, també serà escenari del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic. Enguany als autors catalans Daniela Feixas i Roger Peña i als argentins Sofía Wilhelmi i Nacho Ciatti, s’hi suma un text peruà que sorgirà d’una col·laboració entre quatre autors del país (Jorge Castro, Jano Clavier, Mariana Silva i Claudia Tangoa).

El desenvolupament dels combats és l’habitual, a cada ronda es llegeixen dos textos teatrals i el públic, mitjançant votació popular, determina el guanyador. L’objectiu final d’aquesta iniciativa és incentivar i donar suport a l’escriptura teatral, presentar textos al públic i posar en contacte els textos i els dramaturgs de diverses cultures.

En tots els casos els textos seran llegits per actors argentins. L’any passat, el guanyador del torneig va ser Pere Riera amb el seu ‘Red Pontiac’, i a la primera edició la victòria va ser pel també català Jordi Galceran amb ‘El Crèdit’, un text que posteriorment s’ha convertit en un gran èxit teatral a Catalunya, a la resta de l’Estat i que actualment s’està representant a Argentina dirigit per Daniel Veronese.

Temporada Alta i el teatre llatinoamericà

Aquesta programació a Buenos Aires i Montevideo respon a la bona sintonia que existeix entre el teatre llatinoamericà i Temporada Alta, que s’ha convertit en l’escenari de presentació de la moltes de produccions de companyies argentines a Catalunya, a l’Estat i, en molts casos, també la seva estrena a Europa. Al festival s’hi han presentat, entre altres, Ricardo Bartís, Javier Daulte, Daniel Veronese, Romina Paula, Mariano Pensotti o Claudio Tolcachir. Recentment Temporada Alta també ha estat porta d’entrada de produccions uruguaianes que estan donant la volta al món: ‘Mi muñequita‘ de Gabriel Calderón, ‘Bienvenido a casa‘ de Roberto Suárez o ‘Tebasland‘ de Sergio Blanco.

Temporada Alta a Amèrica Llatina‘ vol convertir-se en la via de tornada d’aquest fet, esdevenir un aparador de les produccions catalanes per al públic llatinoamericà i establir complicitats entre dramaturgs, companyies i directors de les dues bandes de l’Atlàntic.

Creadors en dos temps, CoNCA, Fundació Palau i Espai Volart de la Fundació Vila Casas

Creadors en dos temps és un diàleg entre artistes de dues generacions diferents. És el cicle Creadors en dos temps, que reflexionen sobre el present i el futur a través de les converses entre artistes i creadors de generacions diferents (no només per edat, si no també pel context cultural que els ha tocat viure) del teatre, la literatura, la música, el cinema, l’art i la fotografia.

Conegueu l’abast del cicle llegint Lúa Coderch i Ignasi Aballí, les cuites de l’artista a Núvol, el digital de cultura.

La Fundació Palau i el CoNCA són els organitzadors, i l’Espai Volart, un dels espais de la Fundació Vila Casas – Art contemporani català-, ha acollit el tercer debat. Pilar Parcerisas, vocal del CoNCA, condueix la conversa amb  Ignasi Aballí, un artista consolidat, i Lúa Coderch, una artista emergent.

Com enceten el contacte amb l’art? Quina primera oportunitat han tingut? Com veuen avui el pas del temps de l’art? Continua sent bona opció marxar fora? Com es crea l’estat d’opinió o com es fa un artista? Quin paper juga la difusió? Què demanaríeu a les polítiques culturals? Com veieu els vostres futurs?

Aquestes preguntes varen generar un debat intens i com a cloenda, Pilar Parcerisas planteja una qüestió vigent: «Què fem amb els artistes quan deixen de ser emergents?«, tema debatut sovint entre els agents de les arts visuals.

Podeu escoltar la gravació, una manera de pensar accions de públics entre generacions, una segmentació que ja es fa en els sectors culturals, com el Big Draw del Museu Picasso de Barcelona o El festival més petit de tots i Sóc petit.cat al cinema Maldà.

Com també fa possible Roca Umbert Fàbrica de les Arts el diàleg entre artistes emergents i artistes referents. Conegueu-ho!

Els públics de la cultura

Públics de la cultura és un bloc de BISSAP, servei de la cultura i les arts escèniques, que vol participar activament en el desenvolupament del sector cultural a través del coneixement i la innovació.

Respecte la caiguda d’espectadors, llegiu Jaume Colomer, ‘La pérdida de espectadores y posibles líneas de solución‘.

I respecte la gestió del públics, llegiu Maria José Quero al seu article ‘Públicos prosumidores y marketing colaborativo‘, que trobareu al blog Públics de la Cultura.