Mes: novembre de 2014

L’accés a la cultura

xarxes3 comentaris

És un dret del ciutadà? Es fomentades dels governs respectius? Comporta millora social? Reconeixem a la cultura aquest paper de creixement col·lectiu i també, personal?

Força iniciatives constaten que l’accés a la cultura és un tema clau. Es disposa de dades de participació i gaudiment a DeCultura.

Nova capçalera del Departament de Cultura que refon els anteriors Fulls de cultura (Estadístiques, Estudis, Dades), i dóna continuïtat al Butlletí del DC de la Generalitat de Catalunya.

Facilita l’accés al coneixement de la Participació cultural a Catalunya 2013, en el seu número 1 de març de 2014, amb els resultats bàsics de l’enquesta elaborada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Fundació Audiències de la Cultura i la Comunicació, que és qui s’encarrega de la recollida de dades en la fase de treball de camp, i elabora La dieta cultural dels catalans 2013.

I el número 2 d’abril 2014, vol Ensenyant a gaudir de la cultura. Nexes de formació i se centra a la Cultura a les escoles per aprendre a estimar / gaudir la cultura, la Formació professional cultural i aprendre a ser creador, en els Amateurs perquè els adults porten la cultura a les venes i la Cultura social i aprendre a formar part d’un col·lectiu a través de la cultura, amb exemples d’accions de públics, que enriquiu tot entrant en el catàleg de bones pràctiques que presenta aquest blog Públics culturals, connectant comunitats.

I el número 10, de desembre 2014, analitza Els museus i les col·leccions de Catalunya:

“L’any 2013 es comptabilitzen a Catalunya un total de 112 museus registrats i 388 col·leccions obertes al
públic. Amb relació als museus registrats, es dóna una centralització de l’oferta en la capital (42 % de
l’oferta museística) i una presència notable a les comarques de Girona (21,4 %). La distribució territorial
de les col·leccions obertes al públic és similar a la dels museus registrats; tot i que si bé l’oferta continua
concentrant-se en l’àrea metropolitana (28,6 %) i les comarques de Girona (16,2 %), les diferències
territorials no són tan acusades com en el cas dels museus”.

Conegueu quins són aquests museus i col·leccions obertes al públic!

I la legislació?

Des de la Constitució Espanyola de 1978 i la Llei del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (LLEI 3/1982, de 23 de març), quins són els documents que han permès anar construint la base per a créixer plegats?

I des la societat civil, quines són les iniciatives que s’han dut a terme i esdevenen agents clau per al desenvolupament de la cultura?

Es posa en marxa un debat entre tots!

Unes pinzellades amb la constitució del Consell Social de la Cultura a Catalunya (DECRET 149/2014, de 18 de novembre), amb la constitució del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (LLEI 6/2008, de 13 de maig), els seus Estatuts (DECRET 40/2009, de 10 de març), o el seu Informe anual de la cultura 2012, Crisi, incerteses i sinergies, Estat de la Cultura i de les Arts 01_2013, on es redefineix el model cultural i els seus usuaris passen de receptors a protagonistes i es constata la necessitat del lligam entre educació i cultura (vegeu pàg. 52-54), que també es va debatre a la jornada Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals, l’1 d’octubre de 2013).

Creadors en dos temps, CoNCA, Fundació Palau i Espai Volart de la Fundació Vila Casas

xarxesDeixa un comentari

Creadors en dos temps és un diàleg entre artistes de dues generacions diferents. És el cicle Creadors en dos temps, que reflexionen sobre el present i el futur a través de les converses entre artistes i creadors de generacions diferents (no només per edat, si no també pel context cultural que els ha tocat viure) del teatre, la literatura, la música, el cinema, l’art i la fotografia.

Conegueu l’abast del cicle llegint Lúa Coderch i Ignasi Aballí, les cuites de l’artista a Núvol, el digital de cultura.

La Fundació Palau i el CoNCA són els organitzadors, i l’Espai Volart, un dels espais de la Fundació Vila Casas – Art contemporani català-, ha acollit el tercer debat. Pilar Parcerisas, vocal del CoNCA, condueix la conversa amb  Ignasi Aballí, un artista consolidat, i Lúa Coderch, una artista emergent.

Com enceten el contacte amb l’art? Quina primera oportunitat han tingut? Com veuen avui el pas del temps de l’art? Continua sent bona opció marxar fora? Com es crea l’estat d’opinió o com es fa un artista? Quin paper juga la difusió? Què demanaríeu a les polítiques culturals? Com veieu els vostres futurs?

Aquestes preguntes varen generar un debat intens i com a cloenda, Pilar Parcerisas planteja una qüestió vigent: “Què fem amb els artistes quan deixen de ser emergents?“, tema debatut sovint entre els agents de les arts visuals.

Podeu escoltar la gravació, una manera de pensar accions de públics entre generacions, una segmentació que ja es fa en els sectors culturals, com el Big Draw del Museu Picasso de Barcelona o El festival més petit de tots i Sóc petit.cat al cinema Maldà.

Com també fa possible Roca Umbert Fàbrica de les Arts el diàleg entre artistes emergents i artistes referents. Conegueu-ho!

Aprendre a estimar i gaudir de la cultura

xarxes1 comentari

La Federació Wallonie Bruxelles ha redactat el Decret Cultura-Escola, de 24 de març de 2006, que permet finançar a les escoles i operadors culturals que desenvolupin projectes durables: aquells que afavoreixin l’interès per la cultura i les activitats artístiques de tots els alumnes de les escoles.

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a la Federació Wallonie Bruxelles ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.

L’Article 27 i l’accés a la cultura

xarxesDeixa un comentari

La Federació Wallonie Bruxelles legisla i per tant, promou l’accés a les expressions culturals per tothom. La mediació d’agents culturals i socials diversos i tasques d’alfabetització, afavoreixen l’accés a la cultura.

D’una banda, des 1999,  l’article 27:  “Tota persona té el dret de prendre part lliurament en la vida cultural de la comunitat, de gaudir de les arts i de participar en el progrés científic i en els beneficis que en resulten, amb l’objectiu de contribuir a la democratització cultural“.

I de l’altra banda, Decret Culture-Ecole del 24 de març de 2006 que permet finançar a les escoles i operadors culturals que desenvolupin projectes durables: aquells que afavoreixin l’interès per la cultura i les activitats artístiques de tots els alumnes de les escoles.

El Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC va organitzar Els mercats europeus per a les arts escèniques per a tots els públics, l’11 de juny de 2014. Trobareu el funcionament polític-cultural de Valònia i Flandes, així com la seva legislació, els agents culturals, els pressupostos i les dades de consum cultural, a la presentació El sector del teatre familiar a Bèlgica de Núria Bultà.

I la nostra legislació? Descobrim-ho tots plegats!

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a la Federació Wallonie Bruxelles ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.