LOOP 2020 Barcelona. Edició híbrida a descobrir i gaudir!

LOOP 2020 Fira 17 a 19.11 i Festival 10 a 22.11

Fira LOOP 2020 Barcelona

La Fira LOOP 2020 presenta una edició híbrida: 29 galeries de 17 països a la plataforma en línia, del 17 al 19 de novembre.

I manté el format físic amb la presentació de LOOP Salon, que reuneix una selecció d’obres provinents de la fira al Museu d’Història de Catalunya.

LOOP TALKS 2020 
* Via Zoom i d’accés lliure amb inscripció prèvia.

Dilluns 23 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“COVIDEO: A Screen Within a Screen Within a Screen”
Maxa Zoller, Directora artística, International Women’s Film Festival, Dormund/Colònia 
Lucy Long, comissària, Julia Stoschek Collection
Marie Losier, artista, París 
Registrar-se

Dimarts 24 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“Supporting Art: the 14th StudioCollector Prize”
Jean-Conrad Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París
Isabelle Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París
José Carlos Mariategui, escriptor i comissari, Perú
Alain Fleischer, cineasta, escriptor, artista i fotògraf, París
Registrar-se

Dimecres 25 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“Focus: Beirut”
Amira Solh, consultora d’urbanisme, Barcelona/ Beirut
Roy Dib, artista, Beirut
Rania Stephan, artista, Beirut
Nayla Kettaneh, Director, Tanit Gallery, Beirut
Joumana Asseily, Director, Marfa Gallery, Beirut
Andre Sfeir-Semler, Director, Sfeir Semler Gallery, Beirut
Registrar-se

Visiteu la seva web per a més detalls sobre les sessions i els ponents. 

LOOP Festival 2020

Presenta un programa híbrid de propostes col·laboratives, on line i presencial del 10 al 22 de novembre. Conegueu el Mapa de les localitzacions!

Recomanem l’article Aprenent dels líquens, assajant l’avenir de Carolina Ciuti, la directora artística del Festival de videoart LOOP, del que transcrivim alguns fragments i aconsellem la seva lectura completa!

Inicia Ciuti “Tal com ens ensenya l’etimologia grega, una crisis defineix un moment de separació o ruptura radical entre un abans i un després. Així mateix, evidencia un buit i, per tant, produeix un espai fèrtil per l’anàlisi i la reflexió. En aquest punt de tensió entre la inèrcia del status quo i la seva brusca alteració emergeix llavors l’horitzó de la possibilitat, un context -privilegiat, això sí- per imaginar o assajar el futur avenir.

Ciuti selecciona paraules de Franco Bifo Berardi -recentment publicades per Caja Negra a Crónicas de la psicodeflación– qui reflexiona sobre la pandèmia actual i defensa que el virus, entre altres coses, ha generat «la condició d’un salt mental que cap prèdica política hauria pogut produir». En altres paraules, una contingència crítica per repensar l’espai-temps que ocupem i acabar amb les patologies estructurals d’un sistema que ja està al límit del col·lapse.

Tot i que els efectes socialment positius no son visibles en l’immediat, aquests exercicis d’imaginació podrien establir les bases per a construir un horitzó col·lectiu més inclusiu.

(…) Potser hauríem d’aprendre dels líquens, dels coralls i de tots aquells organismes que viuen en relació simbiòtica. Potser és, efectivament, el pensament eco-socialista, o «tentacular», una via possible per a frenar la maquinària esquizofrènica de la producció neoliberal: pensar junt@s, col·laborar, conviure.

Sense ser sectors totalment lliures de contradiccions, la cultura i l’art podrien llavors convertir-se en espais de trobada per a fomentar el canvi, germinant noves relacions al marge del relat construït per les institucions tradicionals. Des de l’horitzó de la creació artística, els inicis del videoart podrien propiciar eines molt valuoses: d’aquest moment s’haurien de recuperar l’ímpetu polític i la urgència compartida a debatre qüestions com l’accés democràtic als mitjans, les aspiracions d’igualtat i el sentiment de comunitat.

El cansament emocional, físic i social provocat per la incertesa –i, massa sovint, per la precarietat i l’absència de sistemes de tutela col·lectius– és innegable. És probable, també, que el cos malaltís de la societat tardi a curar-se, però val la pena intentar-ho.”

SOM-HI, DONCS!

Cineastes a l’escola! Filmoteca de Catalunya i el projecte MAGNET

La cineasta Mar Coll i l’actriu Nausicaa Bonnín seran el proper 4 de març a lEscola Pau Casals, a Rubí!

Aquesta escola fa dos anys que treballa amb la Filmoteca de Catalunya en el marc del projecte MAGNET impulsat per la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Educació, la Diputació de Barcelona i l’ICE de l’UAB, amb el suport de l’Ajuntament de Rubí.

Filmoteca de Catalunya

Llegiu la Nota de Premsa de la Filmoteca de Catalunya i l’entrada dels seus Serveis Educatius en el blog Filmoteca escoles!

“aquí caic, ara m’aixeco” Kalidoscopi 2019, EART 11a edició

Saved the date! Dissabte, 23 de novembre de 2019, a l’Ateneu Roig, Carrer del Torrent d’En Vidalet, 34, 08012 Barcelona
De 10 a 17.30 h

EART 25 anys explorant art i educació

Experimentem amb l’art , en els seus 25 anys “d’exploració col·lectiva d’experiències entorn l’art i l’educació“, ha posat en marxa la 11a edició de KALIDOSCOPI 2019.

Amb la participació de: Jorge Luis Marzo, Asun Pié, Javier Rodrigo, Jordi Ribas Boldú i Dolors Juarez (EART)

Relatoria gràfica: Clara-Tanit Arqué

Conegueu el programa!

M’hi vull inscriure

Conegueu l’evolució de les edicions anteriors de KALIDOSCOPI!

“Les obres de Bill Viola parlen directament al cor”, destaca Llucià Homs

La Pedrera presenta la primera monogràfica de l’artista Bill Viola a Barcelona, fins al 5 de gener del 2020.

Bill Viola. Miralls de l’invisible és l’exposició que ha organitzat la Fundació Caixa de Catalunya a la casa Milà, coneguda popularment com la Pedrera, de Gaudí.

Ha estat comissariada per Llucià Homs i Kira Perov, dona de l’artista i directora del seu estudi a Los Angeles. I es complementa amb la projecció d¡altres vídeos en quatre espais que Viola va visitar el 2009:

Prepareu la ruta de les moltes activitats organitzades!

També, en el Gran Teatre del Liceu i en el Palau de la Música Catalana.

Trobareu a la Pedrera 41 obres des del 1977 fins al 2014, que “expressen la preocupació de l’autor sobre temes com la vida, la mort, el dolor, el naixement…”. “Podem no recordar el nom d’una obra, però l’important és sortir de l’exposició amb un pensament, una idea o un sentiment“, va asssenyalar Kira Perov. L’objectiu és fer visible, a través de la contemplació i la reflexió, l’invisible.

I en la mateixa línia Llucià Homs es va preguntar per què Viola connecta tant amb el públic. I la resposta la va argumentar amb el fet que es tracta d’obres que “parlen directament al cor”.

No us perdeu en Josep Playà Maset, “Videoart que arriba al cor”, La Vanguardia, 4/10/2019, p. 32.

I tampoc l’article de Xavier Cervantes, “El videoart de Bill viola dialoga amb Bach al Palau de la Música”, Ara, 4/04/2012.

“Nous espais per a l’art” en el Barcelona Gallery Weekend 2018

 

Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui,  el proppassat 25 de setembre de 2018, titulava un engrescador article així: “Nous espais per a l’art“.

Encoratgem la seva lectura i faltarà temps per a començar el recorregut de galeries d’art que assenyala…

Posem l’atenció a algunes de les seves reflexions:

  • “La situació econòmica continua sent adversa, però el cert és que els últims tres anys hi ha hagut un canvi de tendència: la notícia ja no és que tanquen galeries sinó que n’obren de noves.
  • “Aquesta generació fresca d’espais compromesos amb la creació contemporània ha irromput amb força. Han destronat vells models de negoci i estan brodant noves maneres de relacionar-se amb els artistes i el públic“.
  • Alguns d’aquests projectes participen per primera vegada en el Barcelona Gallery Weekend (BGW) com la galeria Aurora (Trafalgar, 36)
  • D’altres, participen per segona vegada. És el cas de Bombon Projects (Trafalgar, 45) amb un programadescaradament arriscat, amb propostes -molt ben comissariades, aquí està en gran part el seu secretque interpel·len el públic“. Aquest any participaran en dues fires de prestigi que només conviden galeries joves amb caràcter innovador, la Sunday Art Fair de Londres (4-7 d’octubre de 2018) i la Nada New Art Dealers Alliance de Miami (6-9 de desembre de 2018). I el cas de Dada Objet Trouvé (Pallars, 74-76), un espai híbrid en el qual conflueixen el disseny i l’art del segle XXI i contemporani. A BGW faran dialogar l’obra d’artistes de diversos temps i adscripcions. “És molt avorrit estar especialitzat. El nostre projecte està permanentment en mutació“.

Maria Palau parla també de la galeria Cromo (Riera de Sant Miquel, 27), l’espai dels il·lustradors; de la Die Ecke (Montmay, 27), i de la galeria Zielinsky (Passatge Mercader, 10) on “les portes del carrer estan sempre obertes, hivern inclòs. I rebem a tothom: la gent agraeix que t’hi adrecis, que siguis amable i que la guiïs en l’exposició. Volem trencar barreres. La gent, sobretot els joves, té por d’entrar en una galeria”.

I l’espai Àcid Sulfúric (Ricart, 23), de recent creació i va per altres camins sense prendre part del BGW, amb exposicions que toquen temes d’actualitat, “qüestions que preocupen a la gent“. “Sempre contraposen visions. Oferim un doble joc. I amb un toc d’humor, que sol estar defenestrat de les galeries”, matisen. (…) “La tasca de recerca és prioritària”… “I tot el que acullen són obres creades expressament per al discurs. Els preus, assequibles, a partir d’un euro -“obra, no marxandatge”-. “Per tot plegat, el seu públic sol estar format per gent que mai abans havia entrat en una exposició. I això té el seu mèrit”.

Conegueu el programa del Barcelona Gallery Weekend 2018 i les activitats paral·leles com, per exemple, organitzar el teu propi tour, seguir el ARCO Gallery Walk (vegeu pàgina 84 del programa) o bé, el programa de visites guiades que organitza artévete (vegeu pàgina 86 del programa).

I no oblideu el programa COMPOSICIONS comissariat per  Alexandra Laudo i Glòria Picazo (vegeu pàgina 35 del programa). És la quarta edició i com les anteriors, vol “descobrir i donar a conèixer espais urbans singulars, tant públics com privats, que per la seva funció, per la seva especificitat o perquè just recentment s’han obert al públic, no formen part de l’imaginari col·lectiu. I per complir aquesta finalitat, el programa Composicions proposa a una sèrie d’artistes contemporanis realitzar projectes específics que posin de manifest tant els aspectes arquitectònics, espacials, urbans, etc., com els aspectes conceptuals i històrics que els caracteritzen.”

Així, retrobeu Mariona Moncunill a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts; Jaume Pitarch a l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial, Anna Dot i Aldo Urbano a les Torres Venecianes i Glenda León a la Casa Vicens.