Arriba FilminCat, una plataforma de cinema i sèries íntegrament en català

filmincat.png

Avui divendres, dia 2 de juny, es presenta FilminCat, la primera plataforma de distribució de cinema i sèries de televisió íntegrament en català. Aquest projecte neix de la col·laboració amb l’Institut Català d’Empreses Culturals i l’Acadèmia del Cinema en Català, i té per objectiu apropar el món del cinema i les sèries a la societat catalanoparlant.

Tal i com passa amb Filmin, la plataforma està especialitzada en cinema independent i d’autor, per tant la gran majoria del contingut que els usuaris trobaran a FilminCat són obres de les distribuïdores independents espanyoles més importants. El catàleg comptarà, d’inici, amb 1.500 títols (entre pel·lícules i capítols de sèries), tot i que els continguts s’aniran actualitzant setmanalment.

Tots els títols inclosos al catàleg es podran veure en versió original subtitulada al català i/o en versió en català (original o doblada). FilminCat estarà disponible en tot tipus de dispositius amb connexió a Internet a través de la pàgina web i també tindrà aplicació pròpia per Androis, iOs, i algunes Smart TV’s.

Aquest servei es podrà gaudir des de tot el territori de l’estat espanyol, i també des del Principat d’Andorra.

A banda de la plataforma en sí, FilminCat també ofereix un servei de newsletter als usuaris que estiguin registrats, on s’anunciaran les novetats setmanalment. I també tenen un bloc que servirà com a canal de comunicació amb els usuaris i on es publicaran continguts relacionats amb la plataforma i també continguts relacionats amb iniciatives cinematogràfiques i culturals que tinguin lloc al territori català.

filmin.png

Youtubers culturals, un fenomen a l’alça

El fenomen Youtube està arrelant cada vegada més a casa nostra, i cada vegada són més els catalans i les catalanes que comencen l’aventura de ser youtubers i obren els seus propis canals. Els companys de Cultura Digital ja van parlar dels youtubers catalans més destacats en un article que us convidem a recuperar.

Cada vegada més gent s’engresca a obrir el seu propi canal a Youtube, amb ganes de dir-hi la seva i de deixar la seva pròpia empremta digital. Els temes que tracten són molt variats, des de videojocs o tecnologia fins a humor o ensenyament, i fins i tot, n’hi ha que parlen de cultura! Us convidem a conèixer-los a tots. Alguns youtubers culturals que trobareu a l’article són la Marta Botet amb el seu canal Recomanacions de Llibres o la Cèlia Ventura i el seu SócTastaolletes.

Podeu conèixer molts més youtubers i ampliar coneixements sobre aquest tema a la publicació de Cultura Digital.

 qnp1oo8yyoutube

Jornada Audiences in Motion: Listening to the user

audiences-in-motionEl festival de San Sebastián d’enguany acull la segona edició d’Audiences in motion, que aquest any porta per títol Audiences in Motion: Listening to the User, el proper 18 de setembre al Museu San Telmo de San Sebastián.

La jornada està organitzada conjuntament pel Festival de San Sebastián i Europa Creativa Media i s’inscriu en el marc de l’European Film Forum, una plataforma creada per la Comissió Europea per facilitar el diàleg estructurat entre la pròpia Comissió i els agents del sector audiovisual. Aquesta plataforma també té l’objectiu de desenvolupar polítiques estratègiques per abordar amb èxit els reptes i oportunitats generats per la revolució digital.

A la jornada es parlarà del nou escenari que ha esdevingut de la petjada digital, les possibilitats dels nous formats i de la demanda creixent de producte audiovisual, i la participació de l’usuari en els processos creatius. Escoltar-lo, fer-lo participar, dialogar amb ell de forma personalitzada i fer-lo sentir part de la comunitat, són accions que formen part del procés de creació i difusió de l’obra audiovisual.

Més enllà de la reflexió, i tenint en compte la petjada digital, Europa Creativa Media pretén construir públics transfronterers per a les obres europees. Detectar els públics i provocar el seu moviment.

La jornada s’estructurarà en dos temes:

  • Participació del públic
  • Distribució: entendre els públics europeus

Hi participen: Martin Dawson, COMISSIÓ EUROPEA – EUROPA CREATIVA MEDIA (Bèlgica); Marianne Furevold, NRK (Noruega); Fernando López Puig, TVE (Espanya); Camille Lopato, DIVRSION (França); Felipe Pontón, TELEFÓNICA – MOVISTAR+ (Espanya); Arturo Guillén, COMSCORE (EE. UU.); Tania Sutherland, MUBI (EE. UU.), i Dag Asbjornsen, COMISIÓN EUROPEA – EUROPA CREATIVA MEDIA (Bélgica).

Presentarà la jornada Stefan Schmitz, CEO de Avalon, i els panels els moderarà Elena Neira, de LA OTRA PANTALLA (Espanya).

Des de l’Àrea de Públics farem seguiment de la jornada per extreure les idees clau que se’n derivin.

Ús d’estratègies de màrqueting a l’administració

Com a tota organització que tingui interacció amb usuaris, l’Administració també fa ús del màrqueting perquè ofereix les eines per identificar els productes i serveis que necessiten els usuaris i perquè aquests es rebin de manera adequada.

Marc Cortés, de RocaSalvatella, va fer la 41 sessió web del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat de Catalunya, el proppassat 14 d’octubre.

Com es pot usar tècniques de màrqueting i comunicació a partir del comportament i necessitats dels ciutadans?

En aquest blog trobareu casos de bones pràctiques i formació en màrqueting i comunicació per a la cultura.

Programa

1. Transformació digital: com ens afecta?
2. Com canvia el ciutadà?
3. Com ens hi hem d’adaptar?
4. Models de relació i de comunicació: models disruptius
5. Innovació oberta, pública, social… Ho fem més fàcil?

Es va parlar de les quatre regles del màrqueting digital, entre altres qüestions. El flux: com explicar el nostre servei, com aconseguir que l’usuari hi arribi, com descobrir noves fonts de reintermediació. La funcionalitat: saber què oferim i amb qui parlem. El Feedback: amb qui parlem, què vol i què opina dels serveis. És necessària la interacció amb els usuaris per saber la seva opinió preguntant-los directament o bé observant el seu comportament i generar interès i vinculació emocional amb el servei o producte ofert per aconseguir la fidelització, la darrera regla. Ho trobeu a la Síntesi.

Veieu la presentació a SlideShare, el vídeo a YouTube i un apunt a gencat blog (amb un vídeo resum, fotografies, síntesi i presentació). Continueu la conversa en línia!

I recordeu les sessions web anteriors del CEJFE.

En aquest blog trobareu també casos de bones pràctiques i formació en màrqueting i comunicació per a la cultura.

Operabase i The Opera Platform, iniciatives d’Opera Europe que apropen la música com també ho fan els crítics

                                                

Operabase i The Opera Platform són dues iniciatives més d’Opera Europe, que brinden l’opció de remenar i triar o descobrir òperes. Us animeu?

Operabase és una base de dades de més de 45.000 actuacions, 50.000 creadors i 900 companyies d’òpera. Trobareu representacions, artistes, teatres i estadístiques.

Sabíeu que cada any se celebren més de 25.000 representacions d’òpera? Descobriu d’altres dades!

The Opera Platform és la plataforma que promociona i ofereix gaudir de l’òpera i s’adreça tant a aquelles persones que l’estimen com a tothom que s’hi acosta per primera vegada. Conegueu-la! I descobriu les Col·leccions, Coming soon, la secció que anuncia el que és a punt de celebrar-se arreu i la secció Òperes.

Podeu subscriure-us a la seva newsletter!

Entre tots pujarem els índex d’audiències d’òpera. Conegueu Opera Pulse, la plataforma que convida a connectar amb el món de l’òpera i a preguntant-nos quin és el nostre paper:

  • Si ets Fan de l’òpera, el món de l’òpera necessita la teva passió.
  • Si ets un Creador d’òpera, trobes el reconeixement que et mereixes.
  • Si ets una Companyia d’òpera, uneix-te a la 24/7 Opera Network.
  • Si Programes òpera, no  t’amaguis en una revista, amplia el teu abast i sigues visible

Opera Pulse publica l’article The incredible Shringking Opera Audience de Caitlin Vincent que afronta el fet de la disminució crítica de públics per a l’òpera i de la manca de presència dels joves. Aquesta autora encara també els preus alts i l’esnobisme que hi regna, tot odiant l’haver d’admetre tot plegat, manifesta que hi ha alguna cosa de certa. I reflexiona si és just pensar que és a causa dels públics la manca d’interès per l’òpera o si cal lamentar la pèrdua de la cultura en la nostra societat.  Vincent es pregunta si hauríem de començar a buscar inspiració fora del món de l’òpera. Podríem trobar-ne una mica en el teatre, la música popular, la literatura el cinema. I rebla amb una altra reflexió: No caldria fer òperes més accessibles amb els canvis d’avui, fins i tot més imaginatives? Finalment, el món de l’òpera necessita mirar cap a l’òpera contemporània, cap el treball dels creadors d’avui.

I els crítics?

No oblidem la professió de crítics, experts que estimen la música i guanyen nous públics quan es llegeix “En pocs compassos Sibelius crea un clima hipnòtic, i amb aquests pocs compassos en van tenir més que prou el violinista Leonidas Kavakos i el director Vladimir Jurowski per capturar l’atenció de l’oient i no deixar-la escapar al llarg de tot el Concert per a violí i orquestra op. 47 del compositor finlandès” a l’article “Un Sibelius excepcional per Kavakos i Jurowski” de Xavier Cester (Ara, 7 d’octubre de 2015).

Gràcies per oferir el participar de la vivència viscuda i compartir-la amb els públics lectors i guanyar així, noves audiències per a la música.