Publicació de la convocatòria d’Activitats de desenvolupament de públics per a la cultura 2018

El DOGC ha publicat avui la convocatòria de subvencions per al desenvolupament de públics per a la cultura 2018.

El termini de presentació sol·licituds és des del 20 de març fins al 12 d’abril de 2018, ambdós inclosos. 

Bases per activitats de desenvolupament de públics per a la cultura, que tindrà dues modalitats, segons les activitats s’adrecin a públics generals, o bé, a públics de cultura inclusiva, amb diversitat funcional o en risc d’exclusió social 2018.

Trobeu la convocatòria i els formularis normalitzats 2018.

També el text refòs de les bases específiques, bases generals de l’ICEC, convocatòria i els tràmits corresponents a la web del Departament de Cultura.

 

Atenció! Llegiu les instruccions per emplenar la fitxa economicofinancera

  • Els imports es posaran sense IVA, excepte quan l’entitat no el pugui recuperar o compensar
  • No s’accepta despesa d’activitat de membres de l’òrgan de govern d’una associació (si l’associació és declarada d’utilitat pública, a més, caldria que els seus estatuts permetessin expressament contractar els membres del seu òrgan de govern per a altres feines que les pròpies d’aquest òrgan). Veure Acord de Govern 22.7.14 Instrucció per unificar criteris en gestió de subvencions, l’apartat 1.D (Persones o entitats vinculades).

 

Per a consultes de gestió de l’ajut podeu adreçar-vos a:

Bàrbara LlopUnitat d’Ajuts:

barbara.llop@gencat.cat

93 554 78 53

* Per a consultes sobre les bases podeu adreçar-vos a:

Pia Subias, Àrea de Públics:

piasubias@gencat.cat

935 547 849

Dia de l’Autor i Cicle Gaudí, complicitat entre els autors catalans i els públics

 

Iniciatives com el Dia de l’Autor i el Cicle Gaudí posen de relleu la necessitat de teixir complicitats entre els autors catalans i els públics d’arreu del territori. Les dues accions comparteixen els mateixos objectius: promoure l’autoria original catalana, allargar la programació en el territori, fer-ne difusió, facilitar l’accés al públic, sensibilitzar-lo sobre el dret d’autor i enfortir les indústries de les arts escèniques i del cinema a Catalunya.

Amb motiu del Dia Mundial del Teatre, 27 de març, es posa en marxa la 4ª edició del Dia de l’Autor, enguany del 15 al 25 de març. La Fundació SGAE, per mitjà del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, i ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) són els promotors de la iniciativa en la que participen 23 socis autors de l’SGAE, 10 espais escènics de Barcelona i Tarragona, per oferir 1445 entrades d’11 obres de teatre a l’abast del públic que pagarà el 10% de l’entrada, el corresponent al dret d’autor. Les peces dramàtiques que participen són: La pastissera i els follets,  Paquito Forever, Fuga de conills, El Bufón del Rey Lear, En alquiler, The Trumps, La rebel·lió, A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía), ¡Ay, Carmela!, Siempre a la verita tuya, Ultramarins. Podeu consultar aquí els horaris, els preus i les sales on es representaran.  

 

 

D’altra banda, el Cicle Gaudí és una iniciativa de l’Acadèmia del Cinema Català, que compta amb el suport de l’ICEC, la Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona i la SGAE. Cada mes es programa una pel·lícula catalana d’estrena recent a un preu molt ajustat. El 2017 va tancar el cicle amb un total de 13.932 espectadors i una recaptació de 45.866 euros. També es va assolir la fita marcada a inicis del 2017, tot aconseguint passar de 12 a 32 cinemes participants, 14 sales de Barcelona, 7 de Girona, 7 de Tarragona i 4 de LLeida. Entre les pel·lícules projectades destaquen, en nombre d’espectadors, No culpes al Karma…, Un monstre em ve a veure, Estiu 1993 o Incerta glòria.

Per a aquest mes de març la pel·lícula escollida és La pell freda, dirigida per Xavier Gens. Podeu consultar aquí els horaris, els preus i les sales on es projectarà.

 

 

 

 

 

 

Avui comença Live in cinemas al Liceu, nous públics per a l’òpera

La secció Pensem que…, de La Vanguardia, avui, 27 de febrer de 2018, reflexiona entorn l’ aconseguir nous públics per a l’òpera.

La mobilitat de les persones, ja sigui física o amb l’ús de la pantalla com a mitjà d’informació, és una bona aliada per a desenvolupar públics per a la cultura, i sobretot per a les “audiències joves“.

Salvar l’òpera implica fer-la sortir del seu reducte. I en això, el Liceu ha estat una de les institucions pioneres des que el 2001 va llançar La traviata en sales de Cinesa (…). “Això ja ho van comprendre bé a la Metropolitan Opera House de Nova York (…)  i  a la Royal Opera House de Londres”.

Llegiu l’article de reflexió complet!

A la web del Gran Teatre del Liceu trobareu la història d’aquesta iniciativa: “va començar l’any 2001 amb la retransmissió de La traviata a tota la xarxa de sales Cinesa, operador també pioner i actualment molt actiu en el camp dels continguts alternatius. Vuit anys després, el 2009, el Liceu va firmar un acord amb Rising Alternative, el major distribuïdor mundial d’òpera en circuits alternatius i que compta amb més de 2.700 cinemes afiliats en tot el món i manté acords amb institucions i festivals d’arreu. El projecte audiovisual del Liceu es va recuperar fa tres anys –2015– amb l’òpera Norma després de tancar l’acord de cessió de drets audiovisuals amb el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre durant 10 anys”.

I tornant al Gran Teatre del Liceu es consolida com una de les institucions pioneres en la difusió d’òpera en viu al cinema sota el paraigua del projecte Live in cinemas amb la col·laboració de la distribuïdora Rising Alternative.

Atenció! avui comença:

“‘Roméo et Juliette‘ des del Liceu a 349 cinemes de 16 països

  • L’emissió anirà acompanyada d’un programa especial amb entrevistes a Aida Garifullina, Saimir Pirgu, Stephen Lawless i Josep Pons i serà presentat per la periodista cultural Maricel Chavarría
  • L’òpera de Gounod es podrà veure a més de 300 sales de tot Europa, amb especial repercussió a França, on s’emetrà a 197 sales repartides per tot el territori
  • El Liceu bat el seu rècord i es consolida com una de les institucions pioneres en la difusió d’òpera en viu al cinema sota el paraigua del projecte Live in Cinemas

Barcelona, 16 de febrer de 2018. El Gran Teatre del Liceu arriba a més cinemes que mai el proper 27 de febrer amb la retransmissió en HD de l’òpera de Gounod Roméo et Juliette, que es podrà veure a 349 sales d’arreu del món (en la majoria d’elles en directe). Es tracta de la sisena col·laboració de la distribuïdora Rising Alternative i el programa Live in Cinemas amb el Gran Teatre del Liceu, que consolida any rere any el seu projecte audiovisual a nivell internacional i contribueix a la difusió de l’òpera a nous públics i ciutats amb poca programació d’aquest gènere. A més, com a novetat d’enguany el Teatre ha realitzat un programa especial presentat per la periodista cultural Maricel Chavarría que acompanyarà la retransmissió amb entrevistes als protagonistes de l’òpera, Aida Garifullina, Saimir Pirgu, Stephen Lawless i Josep Pons”.

Trobeu les sales de cinema més a prop de casa vostra on poder veure la retransmissió en HD, en directe segons les sales, de Roméo et Juliette de Gounod!.

Llegiu més

I també l’article de Maricel Chavarría “El cine que canvia l’estrella de l’òpera” a La Vanguardia d’avui!

Descobriu més Live in cinemas i altres iniciatives de música clàssica en aquest blog!

“Humanitats i ciències caminen de la mà”, Interacció, Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia

Interacció, la comunitat virtual per a professionals del sector cultural de la Diputació de Barcelona, va destacar el 5 de febrer de 2018 la publicació de Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria, que vol reforçar els vincles entre humanitats i investigació científica, ciència i humanisme o la cultura científica o humanista.

 

Com expressa l’equip del Centre d’Informació i Documentació d’Interacció, “hi ha una cosa clara en comú entre ciència i humanitats, i aquesta és la que dóna origen a la investigació: la curiositat. Aquesta no és coneixement en sí mateixa, però si font de coneixement. I per tant un cop hi sigui… “investigar será tarea de toda la vida, pues uno nunca se da por satisfecho, ni por lo investigado, ni desde luego, por lo que queda por investigar, que aparenta ser cada vez mayor””.

També continua la bienal Interacció (des del 1984!) amb el Programa ciència i cultura: restablim la connexió (18-20 d’octubre de 2017) amb l’objectiu de debatre les relacions entre cultura i ciència, tot iniciant una nova línia de treball que podeu seguir tots els professionals de la gestió cultural. Conegueu Interacció i doneu-vos d’alta.

En aquest blog trobareu accions de treball de les arts amb la ciència en el Catàleg de bones pràctiques de gestió de públics.

Tot buscant nous públics per a la música clàssica

Si ahir reflexionàvem respecte un article de La Vanguardia que informava del desenvolupament de públics en una conversa a quatre veus més la del redactor de la notícia, avui és el torn dels diaris Ara i El Punt Avui Lleida que difonen accions diverses per a fer més atractiva la música clàssica, el primer, i la cerca de nous públics per a la clàssica, el segon.

Pol Gómez és el redactor de “Música clàssica: Com es pot fer més atractiva” en el diari Ara i destaca

“El mite diu que és cara i elitista, però no és cert. La televisió i YouTube són ara mateix els canals que han trobat els millors divulgadors del gènere per arribar al cor de la gent”.

Arribar al cor de la gent” és desenvolupar públics. En Pol Gómez exposa “la dificultat per trobar la porta d’entrada, i una raó per quedar-s’hi” a una òpera, per exemple. Aquí està present la feina de desenvolupament de públics que esperoni a vèncer -nota del redactor- “l’exigència de concentració i un mínim de coneixement previ“. I recull el debat de “per on començo?“, el posar-ho fàcil, com diu “Rafael R. Villalobos, un jove director d’escena especialitzat en òpera, defensa que la primera tasca dels auditoris i dels teatres d’òpera és posar-ho fàcil, “introduint el concepte de mediació de la mateixa manera que ho fan els museus, explicant què es programa i per què”, i així anar eliminant els possibles complexos del públic no especialitzat…”

En Pol Gómez desenvolupa públics per a la música clàssica amb una potent frase “i un cop superat el primer obstacle s’obre un immens oceà de bellesa, plaer i fins i tot una dimensió social apassionant“, el valor emocional que Leonard Berstein va defensar sempre, tant en els concerts i enregistraments, com en altres suports per donar a conèixer la música: el cinema, el llibre didàctic i, principalment, la televisió. “Les seves conferències dirigides al públic jove van tenir un impacte que encara ressona“. Tot llegint en Pol Leonard Bernstein: Young People’s Concerts. What Does Music Mean (Part 1 of 4), en podria ser una.

Per als públics lectors cita Instrumental. Memorias de música, medecina y locura del pianista James Rhodes El ruido eterno, la història de la música del segle XX d’Alex Ross. Recollim l’enllaç al vídeo d’aquest pianista que comunica l’autor de l’article, que afegeix  el que implica avui l’exemple de Bernstein: “la divulgació musical s’ha de fer per mitjà de l’audiovisual“. “Les maneres d’engrescar nou públic es troben a la televisió o, fins i tot, a YouTube: programes com This is opera -la producció de Brutal Media dirigida per Ramon Gener que prenia el relleu de la versió original a TV3, Òpera en texanshan ajudat a comunicar els misteris i les passions de l’òpera de manera senzilla i engrescadora“.
Eva Pomares és l’autora de l’article “Busquem nous públics per a la clàssica amb un programa divers“, Josep Maria Sauret, director artístic del Festival de Pasqua de Cervera” (El Punt Avui Lleida, 14 de febrer de 2018). En destaquem:
  • De la tradició i la fascinació musical existent a Cervera en surt l’organització del festival.
  • “L’augment de diàleg amb els artistes i les institucions”
  • “El públic té ganes de música”
  • “Hi ha ganes de gent que tingui ganes de conèixer la clàssica”

Us sumeu a la clàssica? Som-hi, doncs!