La Filmo dels més joves, activitat per al públic juvenil

Cada primer dissabte de mes, entre el febrer i l’abril de 2018, la Filmoteca organitza una sessió de cinema destinada al joves de 12 a 16 anys. La Filmo dels més joves és una activitat lúdica i creativa que vol ser un punt de trobada per al públic juvenil interessat en el cinema, amb ganes d’aprendre i compartir.

Les sessions estan dinamitzades per Drac Màgic i ofereixen un programa que combina la projecció d’una pel·lícula, amb valors i continguts propers als joves, la presència d’un convidat especial de l’entorn cinematogràfic i un berenar que esdevé un espai de reflexió i diàleg sobre la pel·lícula.

Per al dissabte 3 de març, la pel·lícula escollida és Rashomon (1950, Akira Kurosawa) i comptarà amb la participació d’Anna Petrus cineasta, crítica de cine i programadora. Per al dissabte 7 d’abril el film que es projectarà serà La bicicleta verda (2012, Haifaa Al-Mansour) i comptarà amb la presència de la cineasta Elena Trapé. En tots dos casos, cal inscripció prèvia per assistir-hi.

 

 

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ‘emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

X Jornades sobre la Inclusió Social i l’Educació en les Arts Escèniques, Madrid, 9-11 de maig 2018

Els dies 9, 10 i 11 de maig se celebren a Madrid sota el lema “Retos”, les “X Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas”.

Es faran presentacions de comunicacions de professionals, col·lectius, artistes, gestors i entitats públiques o privades. I a més, se seleccionaran projectes de comunicació per donar a conèixer experiències innovadores, processos de creació artística o de gestió, investigacions, informacions d’interès o activitats  d’arts escèniques i música inclusiva, que es desenvolupen o gestionen actualment a Espanya, o a d’altres països del nostre entorn.

Coneix les directrius per presentar propostes de comunicació.

Podeu recordar edicions anteriors.


Ja es pot veure el vídeo resum de la jornada.

Talking galleries Barcelona 2018. What future for the art market at the Mid-Level?

Barcelona Symposium 2018

Els dies 22 i 23 de gener de 2018, Barcelona es va convertir en el centre neuràlgic d’un debat mundial sobre el sector de la galeria d’art i el mercat de l’art. Va ser la 6a edició de Talking galleries Barcelona, el primer i únic punt de trobada internacional que va reunir a més de 30 figures destacades del món de l’art que van abordar qüestions rellevants relacionades amb el galerisme contemporani, davant d’una audiència de més de 200 professionals d’art de 24 països diferents.

Comencem a disposar de les gravacions del Talking galleries Barcelona 2018, del 22 i 23 de gener de 2018. Així, els organitzadors aconsellen la seva visió amb calma, a través del seu canal YouTube.

La primera What future for the art market at the Mid-Level?

La sessió Quin futur per al mercat de l’art a nivell mig ? “va examinar el panorama de la galeria avui, va preguntar sobre la creixent polarització del sector, va abordar alhora el creixent domini del top end del mercat i va oferir recomanacions sobre com galeries petites i mitjanes poden adaptar-se a un ecosistema desafiant”.

Arribaran noces gravacions. Estigueu atents!