“La cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió”, Joan-Pere Viladecans

Esperonar la reflexió...
photo credit: verchmarco

“La cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió”

Així reflexionava Joan-Pere Viladecans, a La Vanguardia, el proppassat 19 de juliol d’enguany, en el seu article “Cultura en píndoles“.

“Les patologies de la nostra època i l’auge de les noves tecnologies ens porten a una cultura homeopàtica. Jivaritzada. De petites dosis. Digerible. Urgent i ansiosa. Mini. En dauets. Una cultura comprimida molt d’acord amb els temps ràpids, precipitats i gairebé histèrics que vivim. (…)

La neurociència i la psicologia alerten que les noves tecnologies van creant un deteriorament de l’atenció sostinguda. Una incapacitat del cervell per mantenir el focus atencional durant un llarg o mitjà període. Ho volem saber tot de pressa i ens angoixa l’espera. Una enorme informació de tot tipus, i sense metabolitzar, ens incita. Se superposa. Ens amenaça. Som una immensa col·lecció de cervells impacients. (…) Tot va rapidíssim: la informació visual, auditiva, informativa i cultural s’amuntega. Sense discernir, sense aclarir dubtes. Ni reflexionar. Brevetat i a un altre tema. Som l’home orquestra intentant arribar a tot”.

(…) I “la cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió i no la psicosi compulsiva ni l’ànsia per saber (?) a tota velocitat que ens creen les xarxes. Nous temps. Histèrics?”

Ens aturem i reflexionem? Som-hi, doncs! La tardor ho propicia també.

Més enllà del binomi cultura i educació, CERC, octubre 2018

El Centre de Recursos i Estudis Culturals de la Diputació de Barcelona ha publicat Més enllà del binomi cultura i educació: aproximacions des de l’àmbit local (octubre 2018).

 

La política cultural dels municipis contribueix, sens dubte, a l’educació dels ciutadans del segle XXI.

(…) “Cal aprofundir en les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura; ampliar, millorar, sistematitzar les interseccions entre els espais considerats educatius i els que anomenem culturals.”

Amb l’ànim de contribuir en el debat sobre “les necessàries relacions entre l’educació i la cultura“, el llibre aporta 14 articles de mirades diverses entre la cultura, l’educació i el món local.

Podeu descarregar-vos aquesta publicació.

Una miscel·lània de pensaments a l’entorn del desenvolupament del públic cultural

 

Subvencions per a projectes i activitats adreçats a la creació, captació i/o increment del públic cultural 2019” de la Diputació de Girona amb termini obert fins al 22 de febrer de 2019.

 

Robert Brufau, el nou director de l’Auditori de Barcelona des del 20 de desembre de 2018, vol “convertir-lo en l’altaveu de la modernitat musical“; a més, “integrar l’orquestra a la modernitat“. I pensar “què podem fer amb el 30% de les butaques buides d’abonats als concerts, que es podrien obrir al públic jove“. O “desenvolupar una tarifa plana com tenen les plataformes digitals tipus Netflix o HBO, o bé, vendre entrades a última hora a joves a preus ganga“. I també crear un departament d’audiovisual per crear continguts de qualitat. “Una de les fortaleses d’aquesta casa és que tenim dues de les peces més cares d’una gravació: els artistes i els espais. Però no tenim un projecte de gravacions. Hem de ser capaços de crear un segell de distribució digital únicament i exclusivament.” Trobeu l’article complet de Marta Cervera a el Periódico de Catalunya (16 de gener de 2019).

 

Brufau “fue uno de los responsables de la introducción de ciclos musicales de cámara, música antigua, contemporánea, de pop-rock, de jazz y de la colaboración con festivales como el Sónar y el Primavera Sound. Una apertura musical que supuso la incorporación de más públicos“. Concibió el Auditorio como la Casa de las Músicas”. Afegeix també l’objectiu de “treballar la igualtat de gènere en les programacions artístiques, com per exemple, especialment en la composició en el cas de la música simfònica”. Llegiu l’article complet de Blanca Cia a El País (17 de gener de 2019).

Trobeu l’article complet!

No oblidem que el proper mes de març, l’Auditori celebrarà el seu 20è aniversari!

I quins són els grans reptes que ha d’afrontar L’Auditori en els pròxims anys?” pregunta Guillem Vidal en el seu article del 23 de gener de 2019 a El Punt Avui, edició de Girona, al nou director d’aquest equipament:

“Convertir-se en altaveu de la modernitat musical. Un sol altaveu, de fet, que defensi la tradició en un context modern i que posi al centre del projecte la nova creació. Hem de treballar en tres línies:

1) unificar el discurs artístic (…); 2) intensificar les polítiques de nova creació, mantenint la bona feina (…) com Sampler sèries, que és la primera gran temporada de música contemporània a la ciutat; i 3) potenciar la diversitat musical (…) en cicles com Sit Back, des d’on es vol construir projectes amb els agents de música moderna a la ciutat”.

Podeu llegir l’article complet!

 

I respecte el Gran Teatre del Liceu? El periodista Justo Barranco, a La Vanguardia (18 de gener de 2019) diu que el Liceu vol recuperar impuls davant els canvis succeïts en els darrers dos anys. Víctor Garcia de Gomar, serà el nou director artístic a partir de setembre de 2019, càrrec que ocupa al Palau de la Música. “Hem de reviure l’impuls dels setanta, quan teníem els grandíssims cantants, Caballé, Carreras, Aragall… Després va arribar la fornada de grans directors escènics, La fura dels Baus, Calixto Bieito … I ara toca el Liceu de la personalitat“.

“La personalitat significa un Liceu que (…) combini tradició i innovació, una bona dosi d’humanisme i que sorprengui en el sentit que donaven a aquesta paraula els antics grecs: incorporant el desig d’aprendre“.

Una institució “viva en què hi ha d’haver una dosi de caos i s’ha de convidar a passar-s’ho bé, jugar, pensar i créixer”.

I triem una de les 3 idees clau que recull en Justo Barranco del proper nou director artístic del Liceu: “El públic ha evolucionat en els gustos i en la manera com s’acosta a l’òpera. Si abans volia conèixer, ara vol reconèixer repertori, sentir-se segur. Hem d’ajudar a fer que vulgui continuar coneixent“.

Llegiu l’article complet!

“Objectius de l’ICEC: impuls, capacitació i públic”, Miquel Curanta a Cercle de Cultura

Impuls, capacitació i públic“, són els tres objectius de l’ICEC que destaca Miquel Curanta, el director des el propassat 13 de novembre de 2018, en l’entrevista que li fa el Cercle de Cultura.

A més de la “creativitat” per mantenir els pilars fonamentals sobre els que treballa l’ICEC malgrat la suspensió definitiva de la taxa a les operadores de comunicacions, assenyala tres objectius amb els que l’ICEC està treballant en el curt i mitjà termini. En primer lloc, l’impuls, que serà el “full de ruta alhora de promoure projectes que facin les empreses i entitats culturals fortes” amb la voluntat d’atendre els nous formats i nous llenguatges que reclamen les llars de Catalunya. En segon lloc, la capacitació, de la mà del Servei de Desenvolupament Empresarial conjuntament amb el treball de les àrees de l’ICEC per divulgar i formar les necessitats de les organitzacions culturals. I en darrer lloc, el públic, treballant amb els projectes d’aquest país que activen, fidelitzen i amplien el públic cultural.

Trobareu l’entrevista completa que ahir anunciàvem a l’Agenda d’aquest blog i avui, n’assenyalem una breu síntesi.

“Captar nous públics és una realitat que es pot fer” Valentí Oviedo, Gran Teatre del Liceu

Xavier Cervantes entrevista i publica en el diari Ara, a Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu. Tot posant el focus en la gestió del desenvolupament de públics, destaquem alguns dels pensaments que hi trobeu en la lectura completa (Ara, 26 de novembre de 2018, 23:26).

 

“Al Liceu la cosa no va tant de diners com de prioritats”.

“Jo sí que hi crec molt, en la recerca de noves audiències, des que estava al Kursaal de Manresa. Com que allò va funcionar allà, hi crec i molt. De fet, el 80% de les persones que van venir al Liceu under 35 no havien vingut mai a l’òpera. Per tant, és una realitat que es pot fer, però s’ha de fer amb cura. Ara reimpulsem un projecte pedagògic que va des dels 3 anys fins als 100. En cada moment hem d’anar formant l’espectador des de diferents vessants. (…)”

“En el que jo no crec és en la linealitat de desenvolupar noves audiències. Si hi ha unes 300.000 persones que es mouen, cada persona nova que incorporem és una festa. Per tant, jo crec en l’artesania de desenvolupar nous públics.”

Bé, recomanem aquesta lectura de l’article complet de Xavier Cervantes, diari Ara, 26/11/2018!

Recordem accions del Projecte Social del Liceu: Nous públics, Amb el Raval. Ciutat VellaApropa culturaLiceu al territori, Accessibilitat o funcions amb audiodescripció o Inclusió social o laboral, entre altres.

Recordem aquella frase “Tots som Liceu” fruit del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017: “El Liceu o és social, o no serà” i “El Liceu ha de retornar a la societat, allò que la societat li dóna” fent vàlid el lema “Tots som Liceu”.

 

Compartiu amb el Liceu com es viuen totes aquestes accions!.