Els tallers d’espectadors

El 13 de novembre es va celebrar la jornada ‘Els tallers d’espectadors, amb la presència de Jorge Dubatti.

L’objectiu de la jornada va ser entendre la importància de la gestió dels espectadors com una realitat indissociable del fet artístic, i compartir eines, recursos i experiències.

Jorge Dubatti, director de la Escuela de Espectadores de Buenos Aires, va explicar el seu projecte i com aquesta tendència s’ha estès a Argentina i en altres països llatinoamericans.

També es presentaren diverses experiències realitzades en equipaments i festivals catalans.

El Museu Colet va acollir el compartir coneixement. Llegiu el programa, escolteu les gravacions i gaudiu del Relat de la Jornada!

Descobrim aquest referent llegint els seus comentaris del Teatro Shakespeare  i la seva proposta de redescobrir l’obra shakesperiana des de la dinàmica d’una sala isabelina, rèplica conceptual en el Parque Thays de The Globe, del passat 26/10/2014.

I a més de despertar l’interès de 302 persones assistents a la jornada, Jorge Dubatti va aplegar 195 persones més a les conferències següents:

  • 30 persones més a la conferència Els públics en la historiografia del teatre argentí i els models actuals de gestió de públics a l’Argentina i els resultats (Facultat d’Economia, UB, l’11 de novembre)
  • 90 persones  a la conferència  Els camins de l’escriptura dramàtica actual (Auditori de l’Institut del Teatre)
  • 25 persones a la conversa adreçada als Amics de les associacions d’espectadors del Teatre Lliure i La Perla 29 (Bar de La Perla 29, totes dues, l’endemà)
  • 50 persones més a la conferència El teatre a Buenos Aires (Auditori de l’Institut del Teatre, el 14 de novembre), aconseguint una audiència total de gairebé 500 persones

I el més important, la suma de la iniciativa de 3 agents culturals conjuntament amb el Servei de Desenvolupament Empresarial i l’Àrea de Públics, de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

I els mitjans? Conegueu la difusió generada de la gestió de públics, l’ampliació i la fidelització de l’audiència és el gran repte (…)

Risc de perdre una generació del públic de teatre familiar al Regne Unit.

La família és important: no ens podem permetre perdre una generació de públic

Els models familiars estan canviant i els productors de les arts escèniques s’han d’assegurar que les noves creacions reflecteixin aquest nova realitat

Baa Moo Yellow Dog
Half Moon Theatre’s Baa Moo Yellow Dog worked because it was set in a world the audience recognised. Photograph: Patrick Baldwin

 

Els indicis suggereixen que el teatre està en perill de perdre una generació si no s’adapta als canvis de la vida familiar. L’Art Council England va fer una enquesta on es veia que el percentatge d’alumnes de primària que van anar a veure espectacles de teatre o dansa va caure del 49% al 33% entre 2010 i 2013. La baixada era més evident entre els nens/es d’ètnies minoritàries, reflectint una tendència preocupant que es pot comprovar amb les audiències que tenen les sales de teatre. Mentre hi ha molts altres factors que hi influeixen, un dels més importants és la ignorància dels nous models familiars, que fa minvar la rellevància del teatre en les vides de les famílies.

El teatre per famílies necessita explicar històries que tinguin rellevància i atraguin a totes les generacions; necessita inspirar, entusiasmar i estimular. Però, sobretot, necessita que la gent marxi de la representació pensant: “fantàstic, aquesta obra estava feta per mi!”. El repte de presentar una feina assequible i que al mateix temps sigui d’alt nivell per guanyar audiència, serà una tasca complicada. Realment tenim el que es necessita per aconseguir-ho, o estem conformes amb perdre una generació?

Podeu recuperar l’article original de Liz O’Neill (The Guardian, 1/11/2014)


L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de Londres ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.

#AsSocPerla, Amics de La Perla 29

L’Associació #AsSocPerla, Amics de La Perla 29, i el debat Cultura teatral i visió d’espectador, amb Jorge Dubatti, historiador, crític i docent universitari, 12 de novembre.

I el 13 de novembre participa en el programa del Taller d’espectadors que organitza l’Àrea de Públics i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC, conjuntament amb David Costa, enginyer topògraf, biòleg de vocació i inquiet per la gestió i la innovació.  i Albert Olivas, cap de comunicació i gestió de públics del festival Temporada Alta i de Bitò Produccions.

Recordeu! Participeu en el cicle de Diàlegs El públic i la direcció escènica i feu-vos socis de #AsSocPerla.

“Mai no m’avorreixo al teatre…”, Toni Puntí

La desapareguda revista Hamlet, editada per Arola sota la direcció de Carme Tierz, en el seu número 24 va publicar un interessant article de Toni Puntí, en què fa unes interessants reflexions sobre el públic actual:

“Mai no m’avorreixo al teatre. Quan un muntatge no connecta, o ets tu que no connectes, sempre queda el públic […]

“El públic és una espècie difícil de catalogar, fidel quan vol i fugisser quan decideix”

…”El públic és el màxim prescriptor (…) i la seva decisió (…) mou muntanyes. Dóna vida i sentit a l’espectacle en viu. Posem-nos drets i aplaudim-lo!

Conegueu els pensaments de Toni PuntíPúblic_s!