El dibuixant Max crea un còmic per invidents

El dibuixant de vinyetes Max (Francesc Soldevila), va presentar a la Biennal de Venècia un còmic per invidents basat en la mateixa ciutat italiana. Després de participar en un experiment de l’escola universitària de disseny Elisava, el dibuixant va decidir engegar aquest projecte per crear un còmic que pot llegir qualsevol persona, cega o no.

El desembre de 2016, Francesc Soldevila va participar en un taller de l’escola Elisava que ajuntava voluntaris de l’ONCE, invidents o amb problemes de visió, amb estudiants del Màster d’Il·lustració i Còmic. Cada una de les parelles (invident – estudiant) va gravar un àudio amb les impressions sensorials que els havia despertat un itinerari per la ciutat de Barcelona prèviament seleccionat. I a partir dels enregistraments, els participants van modelar figures en quadrats de fang per intentar expressar les sensacions viscudes.

Max va agafar aquesta activitat com a punt de partida per a la creació del seu còmic per a gent amb problemes de visió. L’activitat li va servir per veure què funcionava i què fallava i per descobrir com havia de ser el llenguatge que faria servir en les seves vinyetes.

braille
Una de les vinyetes del còmic per invidents. Foto: David Folgueiras

Es tractava d’una empresa difícil, ja que s’havia de crear des de zero una tècnica sense provar. Durant el procés de creació el dibuixant també va anar enviant mostres a voluntaris, que responien amb correccions i coses a millorar, en el que el mateix artista va descriure com una «experiència profitosa».

El resultat final s’ha acabat traduint en un còmic que estarà present a la Biennal de Venècia fins el novembre, dins del marc del projecte Catalonia in Venice 2017. El còmic, imprès en resina, conté un glossari que explica els dibuixos i onomatopeies de la història i cada vinyeta va acompanyada, també, d’un petit text en braille per contextualitzar l’acció.

La nova edició del Festival Grec busca ampliar la base social de públics

grec

El Festival Grec va obrir les seves portes a principis de juliol en una nova edició marcada per quatre línies estratègiques: presentar propostes artístiques excepcionals, descobrir i difondre el talent i els teixits artístics locals, provocar, estimular i acompanyar iniciatives i ampliar la base social de públics i l’interès per les arts.

El festival ha programat un seguit d’activitats dirigides al foment de públics i a incrementar l’interès de la base social per les arts. A banda dels 102 espectacles que ofereix el Grec, enguany s’ha desenvolupat, també, un programa d’activitats paral·leles on hi trobem, per exemple, diferents accions pels espectadors.

El públic com a protagonista 

En aquesta nova edició una de les voluntats del Festival Grec és la d’ampliar la base social de públics i és per això que ha organitzat diferents activitats per a que els espectadors se sentin protagonistes.

IMG_20160603_194459
Una de les xerrades entre artistes i espectadors de l’edició del 2016. Enguany el públic tornarà a tenir l’oportunitat de participar en aquestes activitats. Foto: El Grec

En una desena d’espectacles, i un cop acabada la funció, es crearà un espai de trobada perquè els espectadors puguin parlar sobre el que acaben de veure, si els hi ha agradat, si tenen algun dubte, si volen conèixer més coses sobre l’espectacle. En algunes ocasions podran fer les preguntes directament als artistes i en d’altres es crearà un debat entre el mateix públic.

Una altra de les accions destinades al foment del públic és el Taller de Creació per a Joves 18/24, en què un grup de 15 joves combinarà l’assistència a una selecció d’espectacles i la creació d’una obra escènica. Amb l’acompanyament de l’artista Quim Bigas, els joves presentaran el resultat el proper 21 de juliol al Mercat de les Flors.

En l’edició d’enguany també s’ha creat un espai digital perquè els booktubers de les Biblioteques de Barcelona recomanin els espectacles de la programació del festival. Mentre duri el Grec, aquests joves es converteixen en Grectubers, i tindran accés a assajos, entrevistaran artistes i directors i faran recomanacions personals. Podreu torbar els vídeos al canal de youtube.

Aquestes són algunes de les accions que el Festival Grec proposa en aquesta nova edició per fomentar el públic i ampliar la seva base social. Per descobrir-ne d’altres i conèixer tots els espectacles que s’hi representaran podeu consultar la programació.

La FilmoTeca se suma a la celebració dels 50 anys del Festival de Sitges

Aquest any, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya que se celebra a Sitges, arriba a les 50 edicions. La FilmoTeca de Catalunya va presentar dijous, 22 de juny, dues activitats per sumar-se a la celebració dels 50 anys del certamen.

sitges-exposicio(1)
Cartell de l’exposició que acull la FilmoTeca

La FilmoTeca acull  l’exposició commemorativa El cinema és fantàstic, sobre els 50 anys del Festival de Sitges. Fins el 17 de setembre, el públic podrà reviure de forma gratuïta la història del certamen des del seu naixement fins a l’actualitat. Mike Hostench, subdirector del festival, afirma que aquesta exposició conté «l’ànima del Festival de Sitges concentrada«.

A més a més, la FilmoTeca també ofereix un cicle de cinema (22 de juny – 4 de juliol), que recorrerà la història del festival amb la projecció d’algunes de les pel·lícules més significatives que s’han vist a Sitges en els seus 50 anys d’història. Alguns dels títols més destacats que es podran reviure són Evil dead (Sam Raimi), Hellraiser (Clive Barker) o Reservoir dogs (Quentin Tarantino).

Tant l’exposició com el cicle de films permetran veure l’evolució del festival i del gènere, així com fer un repàs de la varietat de convidats del certament i les incomptables pel·lícules que s’hi han projectat. Aquestes dues activitats permetran, també, valorar la importància del Festival de Sitges, un dels més importants dins el món del cinema fantàstic.

Sense títol

El públic com a protagonista a Fira Tàrrega

Del 7 al 10 de setembre se celebrarà la 37a edició de Fira Tàrrega, el mercat internacional de les arts escèniques que té lloc anualment a Tàrrega. Aquest projecte ha aconseguit involucrar col·lectius que històricament no havien estat mai vinculats a les arts escèniques i en l’edició d’enguany el públic es convertirà en el veritable protagonista.

cartells fira tàrrega
Cartells de la 37 edició de Fira Tàrrega

Tal i com destaca l’alcaldessa de la ciutat, Rosa Maria Perelló, les arts del carrer «són participatives en essència«, i és per això que l’eix central d’aquesta nova edició de Fira Tàrrega serà la participació ciutadana.

En aquesta nova edició del certamen s’inclouran 54 espectacles de 8 països diferents, dels quals 21 seran estrenes. Jordi Duran, director de la fira, ha volgut remarcar el caràcter participatiu dels espectacles i és que el públic jugarà un paper destacat en molts d’ells.

El públic com a protagonista

A l’espectacle Harinera (Te ganarás el pan con el sudor de tu frente), la xilena Andrea Paz plantejarà un joc de rol en què el públic haurà de prendre les decisions i marcarà l’evolució de l’acció.

Conseqüències convidarà els espectadors a ballar i a formar part de l’exploració que proposarà la companyia.

I la companyia Calamar Teatro, amb el seu espectacle Archipiélagos, jardines efímeros, convidarà el públic (de totes les edats i sense fer cap diferència) a construir el seu propi jardí en miniatura amb diferents materials. Al final, s’ajuntaran tots els petits jardins per formar-ne un de gran.

Aquests són només alguns dels exemples dels espectacles que convertiran el públic en els autèntics protagonistes durant la Fira.

20160809Artonik4758album514743739071300
Un dels espectacles de Fira Tàrrega de l’edició del 2016. Foto: Fira Tàrrega

Aprofitant que les persones se situen al centre de la programació, en aquesta nova edició de Fira Tàrrega es donarà protagonisme a la memòria històrica, amb diversos espectacles que recuperaran episodis de la Guerra Civil i altres conflictes internacionals.

 

 

Ja es coneixen els guanyadors dels diferents premis de La Mostra d’Igualada

L’organització de La Mostra d’Igualada, la fira d’arts escèniques per a tots els públics de referència a Catalunya, ja ha donat els noms dels guanyadors dels diferents premis que es donen al certamen.

Un dels premis més característics és el de millor espectacle per votació popular. Amb aquesta iniciativa, La Mostra dóna el poder de decisió al seu públic, que és qui acaba decidint, mitjançant votacions populars, quin ha estat el millor espectacle de la fira. Enguany aquest premi se l’ha endut l’espectacle ‘Contes 1.0‘ de la companyia emergent Teatre a la Fuga.

premi popular mostra
Fragment de l’espectacle ‘Contes 1.0’, guanyador del premir per votació popular de La Mostra d’Igualada 2017. Font: lamostraigualada.cat

Aquest muntatge de creació pròpia tracta sobre l’evolució que han anat patint els contes tradicionals i barreja la realitat amb la ficció i la fantasia.

Un altre dels premis que volem destacar és el del Concurs de crítica teatral, que es va atorgar per tercera vegada. Aquest concurs compta amb dues categories, infantil i juvenil, i busca aproximar-se al públic més jove des d’una nova perspectiva, a l’hora que fa despertar en els noies i nois l’interès per la cultura. Si ho voleu, podeu llegir les crítiques guanyadores.

polseres
Una mostra de les polseres. Font: lamostraigualada.cat

L’edició d’enguany va comptar amb una molt bona iniciativa orientada al públic més petit de La Mostra. Gràcies a la fusió amb el web stikets.com, es van posar a disposició del públic unes polseres identificatives pels infants. En aquestes polseres s’hi podien escriure el nom de l’infant i un número de contacte amb la finalitat de poder contactar amb un adult en cas de pèrdua.

Des de l’organització asseguren que aquesta iniciativa va ser tot un èxit, amb les 3.000 unitats gairebé exhaurides i una gran acollida per part del públic. De ben segur que repetiran l’any vinent!

Des de l’Àrea de Públics aplaudim totes aquestes iniciatives destinades a la millora de la gestió dels públics i encoratgem a tots els agents implicats a conèixer més bones accions com aquesta.