Bibliotecaris i llibreters, encoratjadors de lectures

Creix la secció d’Entrevistes a referents del desenvolupament de públics culturals en aquest blog. És el torn dels bibliotecaris o bibliotecàries i dels llibreters o llibreteres.

Aquesta vegada, amb motiu de la campanya del Departament de Cultura Fas 6 anys. Tria un llibre, dialoguem amb l’Imma Pujol de la Biblioteca de Tarragona (Departament de Cultura) i en Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona.

Fotografia cedida per Imma Pujol

 

L’Imma Pujol Farrés és diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Documentació i postgraduada en Mediació Cultural per al Foment de la Lectura.

Bibliotecària infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona des de l’any 1993.

Compagina la seva feina amb la publicació de contes infantils, la narració i la docència a mestres i bibliotecaris. Membre del grup de biblioteques infantils Bib Botó del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Forma part del col·lectiu Entretes amb el projecte «Contes a domicili».

 

 

 

El llibreter cedeix aquesta fotografia de la Viquipèdia

 

En Guillem Terribas i Roca és un llibreter i activista cultural català.

Va ser el màxim responsable de la Llibreria 22, de Girona, des de la seva creació, el 1978, fins al 2015, i la va convertir «en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana».

El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu incansable activisme cultural.

 

 

 

 

Per què creieu què és necessari llegir?

Quina és la tasca més atractiva d’un llibreter?

Com penses que les biblioteques ajuden a descobrir la lectura?

Esperonen les reaccions dels usuaris a millorar, innovar i continuar la tasca de prescripció lectora?

Es fan la competència les biblioteques i les llibreries? o es complementen?

Un bibliotecari o un llibreter ha de ser necessàriament un lector apassionat?

 

Llegiu les dues entrevistes i trobareu les respostes a aquestes preguntes i a d’altres!

Entrevista a Imma Pujol, bibliotecària

Entrevista a Guillem Terribas, llibreter

 

I no oblideu les altres entrevistes !!

Agents facilitadors de lectura

Si bé, és a través de la npu conference 2018 que introduim l’adjectiu “facilitador“, el cert és que és engrescador i esperona força activitats culturals.

Entre elles, de moment, s’estrena la lectura, amb el col·lectiu Entretes, o Estrelles de paper. El blog literari, i un munt de bibliotecàries/is o llibreteres/rs, amb les nombroses activitats que desenvolupen en els seus espais de treball, o fora.

Recordeu també, les associacions del llibre i de la literatura.

Com serà el sector editorial el 2030?

El Fòrum Edita va celebrar la seva segona edició del 5 al 7 de juliol i va reunir 40 professionals del sector literari per debatre sobre l’estat actual en què es troba el sector. Organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster d’Edició que ofereix la UPF, l’edició d’enguany es va dedicar a debatre com serà el sector editorial en el futur.

DSC_9091
D’esquerra a dreta: Patrici Tixis (president Gremi d’Editors), Jaume Collboni (Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) i Pelegrí Viader (professor de la UPF), en l’acte d’inauguració del Fòrum Edita. Foto: Fòrum Edita

 

Tot i que la situació actual no és la més òptima i molts culpen els avenços tecnològics, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, va deixar clar que “la tecnologia no és el dimoni“, més aviat el contrari, és la gran aliada del sector. Tots els participants de les diferents taules rodones van coincidir a l’hora d’afirmar que al 2030 es veien llegint, cadascú a la seva manera, però llegint.

Per què ven un llibre que ven?

En aquesta taula rodona es va intentar aclarir quin és el secret de l’èxit d’un llibre. Els participants van coincidir en què no existeix un sol motiu, Núria Tey (Plaza & Janés) va dir fins i tot que “l’èxit és fruit de la casualitat“.

Sí que van aclarir que hi ha elements que sempre ajuden a construir un bestseller, com per exemple, que tracti un tema d’interès, que la història sigui bona i que la novel·la es converteixi en tema de sobretaula. L’autor Marcos Chicot va afegir que que la narració no només ha d’entretenir, sinó que ha d’ensenyar, també.  I Juan Cerezo (Tusquets), assegurava que “tothom busca llibres transcendents, històries que ens siguin properes“.

El futur de les llibreries

En aquesta taula rodona formada per llibreters de quatre ciutats europees es va debatre sobre quin paper juguen i hauran de jugar les llibreries en un futur. Antonio Ramírez (La Central), va confessar abans de començar que “als llibreters els acostuma a espantar parlar del futur“.

Tots 4 llibreters van coincidir en què Amazon ha capgirat el sector, canviant també la manera de llegir dels lectors. Uns lectors que cada vegada estan més hiperconnectats i lligats a les novetats i que tenen a l’abast qualsevol llibre. Davant d’aquest panorama, les llibreries s’han de convertir en un espai de connexió entre el llibre i el lector.

Nicolas Vivès (llibreter a Toulouse), va refermar que les llibreries han de ser un espai de trobada, James Daunt (llibreter londinenc), considerava que les llibreries han de ser ecosistemes sostenibles on puguin coexistir models diferents i Maarten Asscher (llibreter a Amsterdam), va defensar que cada llibreria ha de lluitar per desmarcar-se i oferir un ADN propi.

DSC_9278
Una de les xerrades del fòrum, en una aula de la Barcelona School of Management de la UPF. Foto: Fòrum Edita

Noves tecnologies aplicades als sector

En aquesta taula rodona, 3 experts van explicar diferents experiències d’última generació en què les noves tecnologies són protagonistes en el món editorial.

Marisol López, (directora de l’àrea Digital de l’ICEC) va presentar dos projectes interessants. Un d’ells és un programa d’intel·ligència artificial japonès que va escriure una novel·la breu i va quedar finalista en un premi literari. També va parlar del fenomen “blockchain books“, que es tracta de modificar texts creats i compartir-los amb altres usuaris que faran el mateix. D’aquesta manera s’aconsegueix un model de creació d’autoria col·lectiva.

Pere Roset (CEO d’Aumenta Solutions), assegurava que la tecnologia ja s’utilitza per enriquir texts, mentre que Marc Santandreu (CEO Tekstum), va recalcar que s’ha de donar importància al lector i per això ofereix un servei d’anàlisi de Big Data per donar informació a les editorials sobre lectors potencials.

Fas 6 anys Tria un llibre. Ja ha començat la segona campanya!

 

Ha tornat Fas 6 anys. Tria un llibre!

El Departament de Cultura va engegar el dimarts 2 de maig la segona campanya ‘ Fas 6 anys. Tria un llibre’ que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.

Els nens i nenes descobreixen les llibreries amb un adult i comencen a crear la seva pròpia biblioteca, a donar valor al llibre i també, a reforçar les vendes de llibres infantils.

L’infant que fa o hagi fet 6 anys durant aquest 2017 rebrà a casa un targeta que el convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podrà bescanviar la targeta pel llibre que més li agradi i per un import de fins a 13€. Si l’import és superior, l’adult haurà d’abonar la diferència.

També hi haurà l’ opció de poder fer la compra on-line a través de la plataforma Libelista que vol “amplificar el valor de la llibreria de proximitat i connectar els llibreters amb l’entorn del lector online”.

Enguany s’ha arribat a un acord amb l’ONCE per tal d’adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el Braille. Així, els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l’inici.

Podeu trobar més dades de la campanya!

Ja heu rebut la targeta i heu anat a les llibreries? Teniu temps fins al 17 de juny de 2017. Som-hi, doncs!  

Conegueu com funciona!

Podeu preparar la vostra ruta coneixent les llibreries adherides a la campanya ‘Fas 6 anys. Tria un llibre‘ i així els vostres infants podran començar la seva biblioteca particular.

La campanya arribarà a 80.941 nens i nenes que podran anar a més de 200  llibreries de tota Catalunya.

Fas 6 anys. Tria un llibre’ és una iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura i la col·laboració del Gremi d’Editors de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, el Departament d’Ensenyament, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, IDESCAT i l’ONCE.

 


“Els que obren llibreries són herois de la cultura”, Isabel Coixet

Isabel Coixet ha recollit el Premi Atlàntida que atorga el Gremi d’Editors de Catalunya. Salvador Llopart (La Vanguardia, 20/12/2016) descriu la directora catalana com una “agent d’agitació i propaganda literària, de la lectura per la lectura, ja sigui des de les seves pel·lícules o des dels seus articles“.

Isabel Coixet guanya públics lectors per via de les seves pel·lícules. I si la segmentació de públics no és tant necessària com pensem els gestors de públics culturals? És innegable que el transvasament d’usuaris de la cultura enriqueix i fa més imprescindible assaborir els diferents llenguatges artístics o les indústries culturals. Sigui com sigui, aquesta artífex del llenguatge cinèfil de ben segur que no només farà créixer els espectadors de cinema, sinó que també farà augmentar el públic lector.

Respecte la propera pel·lícula ‘La llibreria‘, la cineasta “creu haver atrapat l’esperit de la novel·la -de Penelope Fitzgerald, editada per Impedimenta-. És un homenatge als lectors, a les llibreries, especialment als que obren llibreries en aquests temps, que són herois de la cultura“.

Podeu endinsar-vos en l’encoratjament de l’Isabel Coixet i guanyar persones interessades tot donant resposta a Salvador Llopart!