En relació a la segona jornada sobre cultura inclusiva i art comunitari de demà 29 de maig de 2018, Arts comunitàries: públics i cultura col·laborativa, l’Àrea de Públics presenta dues entrevistes a dues professionals que son referents de la cultura inclusiva, una porta oberta a la diversitat.
Destaquem una tria de les seves idees amb l’objectiu de convidar-vos a la lectura completa!
Angie Rosales, funda Pallapupas l’any 2000 fruit d’un imprevist i resultat de fusionar medicina i teatre, dues grans passions, “tot i que l’estudiar teatre no s’acaba mai”. Les seves formacions més rellevants han estat amb Javier Daulte i Javier Galitó Cava, dos pedagogs que li donen la volta al concepte de teatre, i Eric de Bont en la disciplina de clown.
” L’impacte que em va ocasionar va ser tan fort que, després de plorar molts dies, vaig decidir que res no donaria tant de sentit a la meva feina “com ser pallassa d’hospital“.
“L’èxit total el tindrem el dia que no calgui que la cultura sigui inclusiva i estigui a l’abast de tothom“.
“Sempre he desitjat que el nostre futur fos desaparèixer” i que “el teatre irrompi en tots els espais no convencionals i que la vida de les persones que es troben en situació de malaltia millori“.
“Els joves ens parlen de com els ajuda el teatre a expressar-se, a externalitzar les seves emocions. Agraeixen que ens recordem d’ells en aquell hospital”.
“Veig la col·laboració com una construcció en què cada integrant aporta la seva part per ajuntar-se amb l’altre. El resultat és el fruit de la col·laboració”.
Sònia Gainza, és fundadora i directora del programa Apropa Cultura, gestionat des de l’ Auditori de Barcelona. L’any 2007 juntament amb el Departament Educatiu, va elaborar i desenvolupar, l’Auditori Apropa que facilitava l’accés de les entitats socials a la programació cultural. En l’actualitat coordina les activitats participatives del projecte social de l’Orquestra OBC.
“El que sabem és que ells «s’emporten més coses que no pas nosaltres». S’emporten l’experiència de tornar a «sentir-se com tothom i amb tothom». És força impactant”.
“Els educadors ens diuen que és un oci molt saludable, que canvia les converses. També ens han dit que «era com una medicina». Nosaltres hem acabat pensant que «la cultura per a ells és un banc d’aliments, però de l’ànima. Si no cuidem l’ànima, també podem morir d’inanició».
«El que per a ells és una necessitat, com pot ser el tema de la lectura fàcil, per a tu és una opció més», deia Óscar Garcia, de Plena Inclusión de Lectura Fácil“.
“I m’agrada esmentar el comentari de Joan Oller: «l’Apropa Cultura treu el millor de les persones. Pot ser que estiguem discutint amb algú, però si parlem de l’Apropa, tots estem d’acord». Doncs és un gran què i una raó de ser”.
“La idea de col·laboració és sumar coneixement i no fer res sol, sinó amb la saviesa i els contactes de l’altre (…) El món social, encara que sigui per necessitat, està molt acostumat a treballar en col·laboració, i això es contagia, s’impregna, i si et copien, millor. Vol dir que la idea és bona“.
“Ara es diu molt «Res sobre nosaltres sense nosaltres. Nothing about us without us», una màxima de tots els congressos”.
«Treballen per fer realitat el dret d’accés a la cultura de les persones en situació més vulnerable». . «Creiem en l’efecte transformador de la cultura. Treballem per una societat que es comprometi a garantir una cultura amb tothom i per a tothom».
Voleu conèixer d’altres projectes de cultura inclusiva? Som-hi, doncs!