Mes: gener de 2015

“L’art arriba als patis de les escoles”, projecte d’interacció entre agents culturals

xarxesDeixa un comentari

‘L’art arriba als patis de les escoles’ (La Vanguardia, Viure, 22/01/2015, pàgina 5)

Col·laborar els agents culturals porta resultats com el projecte que du a terme l’escola Mallorca de Barcelona amb l’Escola Massana de la mateixa ciutat.

Una pintura mural inspirada en la poesia Vistes al mar de Joan Maragall és el fruit del treball d’alumnes de l’Escola Massana a partir d’idees dels alumnes de cinquè curs de primària de l’escola Mallorca.

Aquesta col·laboració ha rebut altres peticions de l’escola Carlit i de l’institut Fort Pius. Així, l’Ajuntament de Barcelona fomenta l’ensenyament del llenguatge artístic. Llegiu més sobre aquestes accions!

El Kursaal de Manresa torna a batre rècords de públic amb 85.000 espectadors el 2014

xarxesDeixa un comentari

ACN | MANRESA

L’èxit del Kursaal és imparable. Un any més, el teatre manresà ha batut rècords de públic amb 85.000 espectadors el 2014, una xifra que representa un 4,36% més que el 2013, quan ja es van superar els 81.000 espectadors. Una altra dada que demostra aquest succés és l’ocupació dels espectacles, que supera del 76% i que, segons el gerent del teatre, Jordi Basomba, és “tot un èxit” si es compara amb la d’altres equipaments similars. Basomba ha dit que l’increment d’espectadors s’explica per l’augment d’espectacles i funcions, i ha demanat “no obsessionar-se amb les xifres perquè depenen molt dels títols de cada temporada”. Enguany, el 30% de les entrades venudes s’han fet amb descomptes especials.

L’any 2007 semblava que la xifra dels 50.000 espectadors era el sostre del Kursaal, però el temps ha demostrat que no ha estat així. Any rere any, el teatre manresà supera les dades de públic i, enguany, no ha estat cap excepció. L’any 2014, el teatre Kursaal va fregar els 85.000 espectadors, gairebé 3.000 més que l’any anterior.

El gerent del teatre, Jordi Basomba, ha explicat que aquest increment es deu al fet que aquest any s’han programat dotze espectacles i vint funcions més. En total, s’han realitzat 140 espectacles i 195 funcions. Aquest increment, segons Basomba, no respon a cap canvi d’estratègia, sinó que s’explica pels títols del moment i per la posada en marxa del Toc de prop, un nou abonament de teatre a la sala petita.

Més ocupació dels espectacles

Una altra dada que demostra l’èxit del teatre Kursaal és l’ocupació dels seus espectacles, que continua creixent i durant el 2014 va ser del 76,18%. Segons Basomba, es tracta d’una dada que representa “tot un èxit” si es compara amb la d’altres teatres de característiques similars.

La gran diversitat de gèneres i la qualitat dels espectacles són dues de les raons que, segons el coordinador del Galliner, Joan Morros, expliquen l’èxit del teatre manresà, però també “la relació de proximitat amb el públic i la professionalitat de la gent que hi treballa”.

De la seva banda, Basomba ha demanat no obsessionar-se amb les xifres, ja que segons ha dit depenen molt dels títols de cada temporada. En canvi, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, ha qualificat les dades de “brillants i excel·lents” i ha felicitat la feina feta pels professionals del teatre i amb una dedicatòria especial per a Basomba, amb qui ha assegurat que hi té molt bona sintonia.

Pressupost sense canvis

L’Ajuntament de Manresa destina 530.000 euros al Kursaal, una quantitat que no arriba a representar el 30% del pressupost total del teatre i que no ha variat respecte de l’any passat. Segons Basomba, el de Manresa és el teatre que més s’autofinança. De fet, la venda d’entrades representa el 40%, i el lloguer i la cessió d’espais suposa un 15%. Per altra banda, la Diputació de Barcelona i la Generalitat aporten un 30% més.

Més pes d’Internet

Una altra dada rellevant d’aquest 2014 és que la venda d’entrades per Internet ja representa el 44% i això, segons Basomba, ha provocat alguna queixa entre els espectadors del teatre acostumats a comprar les entrades a taquilla, ja que en ocasions no ho han pogut fer perquè s’han avançat els espectadors internautes. “Això és morir d’èxit” ha dit.

Temporada Alta desembarca a Amèrica Llatina amb més força

xarxesDeixa un comentari

Montevideo i Buenos Aires acolliran 26 funcions d’espectacles i el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic

21.01.2015 | Diari de GironaTemporada Alta desembarca a Amèrica Llatina amb més força

ACN | GIRONA Te

mporada Alta va iniciar el 2013 una col·laboració amb la sala Timbre 4 de Buenos Aires per dur-hi espectacles catalans. Després de dues edicions, aquest intercanvi amb l’Amèrica Llatina pren força i entre el 27 de gener i l’11 de febrer es podran veure fins a 26 funcions de quatre espectacles. Són pràcticament el doble de funcions que l’any passat. Com a novetat, la capital d’Uruguai, Montevideo, s’afegeix a la cita.

Els espectacles programats són ‘Non Solum‘ de Sergi López, ‘Con la claridad aumenta el frío‘ de Pep Tosar, ‘La cabeza en las nubes‘, teatre d’objectes de Xavier Bobés i ‘Constructivo‘ d’Ernesto Collado i Piero Steiner. També s’ha organitzat el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic.

Quatre produccions catalanes de teatre de text i creació contemporània i una nova edició del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic conformen el programa de ‘Temporada Alta a Amèrica Llatina‘, que es portarà a terme a Buenos Aires i Montevideo del 27 de gener a l’11 de febrer.

Després de l’èxit de públic i crítica de les passades edicions (que va obligar a afegir funcions addicionals), aquest any el cicle català multiplica l’oferta: ofereix gairebé el doble de funcions respecte l’any passat (26) i amplia la durada fins a 3 setmanes.

L’altra novetat destacada és la programació dels espectacles a una nova seu, la capital d’Uruguai, amb funcions a dues de les principals sales de Montevideo, el Teatro Solis i la Sala Verdi.

La programació segueix en la línia de col·laboració encetada el 2013 entre Temporada Alta i la sala Timbre 4 per acostar la programació teatral catalana al públic argentí, i ara també a l’uruguaià. L’objectiu és el de convertir el Festival de Tardor de Catalunya en una plataforma per a la internacionalització de la dramatúrgia catalana. Una iniciativa que compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull i el programa Acción Cultural Española del govern estatal.

Projecció de la dramatúrgia catalana

Durant gairebé tres setmanes, a Timbre 4, al Teatro Solis i a la Sala Verdi, s’hi podran veure quatre espectacles: ‘Non Solum‘ de Sergi López (que repeteix l’espectacle que hi va presentar a la primera edició ja que va tenir molt bona acollida); ‘Con la claridad aumenta el frío‘, un espectacle de Pep Tosar a partir de Thomas Bernhard; ‘La cabeza en las nubes‘, un muntatge de teatre d’objectes de Xavier Bobés; i ‘Constructivo‘, un espectacle performatiu d’Ernesto Collado i Piero Steiner.

La sala argentina Timbre 4, dirigida per Claudio Tolcachir, també serà escenari del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic. Enguany als autors catalans Daniela Feixas i Roger Peña i als argentins Sofía Wilhelmi i Nacho Ciatti, s’hi suma un text peruà que sorgirà d’una col·laboració entre quatre autors del país (Jorge Castro, Jano Clavier, Mariana Silva i Claudia Tangoa).

El desenvolupament dels combats és l’habitual, a cada ronda es llegeixen dos textos teatrals i el públic, mitjançant votació popular, determina el guanyador. L’objectiu final d’aquesta iniciativa és incentivar i donar suport a l’escriptura teatral, presentar textos al públic i posar en contacte els textos i els dramaturgs de diverses cultures.

En tots els casos els textos seran llegits per actors argentins. L’any passat, el guanyador del torneig va ser Pere Riera amb el seu ‘Red Pontiac’, i a la primera edició la victòria va ser pel també català Jordi Galceran amb ‘El Crèdit’, un text que posteriorment s’ha convertit en un gran èxit teatral a Catalunya, a la resta de l’Estat i que actualment s’està representant a Argentina dirigit per Daniel Veronese.

Temporada Alta i el teatre llatinoamericà

Aquesta programació a Buenos Aires i Montevideo respon a la bona sintonia que existeix entre el teatre llatinoamericà i Temporada Alta, que s’ha convertit en l’escenari de presentació de la moltes de produccions de companyies argentines a Catalunya, a l’Estat i, en molts casos, també la seva estrena a Europa. Al festival s’hi han presentat, entre altres, Ricardo Bartís, Javier Daulte, Daniel Veronese, Romina Paula, Mariano Pensotti o Claudio Tolcachir. Recentment Temporada Alta també ha estat porta d’entrada de produccions uruguaianes que estan donant la volta al món: ‘Mi muñequita‘ de Gabriel Calderón, ‘Bienvenido a casa‘ de Roberto Suárez o ‘Tebasland‘ de Sergio Blanco.

‘Temporada Alta a Amèrica Llatina‘ vol convertir-se en la via de tornada d’aquest fet, esdevenir un aparador de les produccions catalanes per al públic llatinoamericà i establir complicitats entre dramaturgs, companyies i directors de les dues bandes de l’Atlàntic.

El Sona 9 se’n va a Madrid

xarxesDeixa un comentari

Coincidint amb 15è aniversari del concurs Sona 9, i amb la col·laboració del Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid, la plataforma emergent presentarà a la capital espanyola una sèrie de concerts promocionals per mostrar l’efervescent nou pop català al públic madrileny.
El cicle s’inagurarà el 27 de març amb Manuela Kant, el 24 d’abril amb Trau i el 22 de maig amb El PezPsiquiatra.

Noves formes de programació als cinemes

xarxesDeixa un comentari

Amb el propòsit d’atreure públic als cinemes, des de fa un temps sorgeixen iniciatives que amplien les programacions o que redefineixen el posicionament del propi cinema. Així doncs, a més d’oferir les seves programacions habituals, als cinemes Yelmo Icària es poden veure òperes, obres de teatre i espectacles de dansa internacional; o es pot cantar i ballar mentre es gaudeix d’un musical als Cinemes Aribau.

En el cas dels cinemes nous, la programació ofereix  quelcom diferent: el Phenomena Experience, l’antic cinema Nàpols, recupera clàssics de tots els temps i  grans pel·lícules de sèrie B, mentre que el Cinema Texas ofereix una programació de reestrenes i unes maratons de terror, en les quals l’espectador pot tornar a sentir autèntica por.

Ampliar la programació, provar amb nous formats, seduir, emocionar… en definitiva, encetar iniciatives que trenquin litúrgies convencionals per arribar a una audiència que cada vegada es torna més exigent i participativa.