Darrerament s’ha parlat molt del festival Sismògraf 2016 tant en els mitjans de comunicació com a les xarxes socials, on podeu fer una ullada #SismografOlot i a Facebook. Aquests canals de comunicació han parlat del molt inclusiva, integradora, participativa i reveladora, que pot arribar a ser la dansa, però el que realment potser no ha transcendit tant és l’Itinerari per als Professionals d’Arts Escèniques (31 de març al 3 d’abril) encarregat a Margarita Troguet, gran professional i exdirectora del Teatre Escorxador de Lleida.

El divendres 1 d’abril començàvem amb una classe magistral de Cesc Gelabert per als gestors culturals en la Sala d’Assaig del Teatre Principal d’Olot. Va ser una sessió de descongestió on vam gaudir de les paraules del mestre Cesc Gelabert: “Ballar és habitar el cos amb el cor i la ment” i dels moviments que vam practicar. Ens va fer descobrir la capacitat de la dansa, de com parlem amb els nostres moviments quotidians i de com podem alliberar-nos de la tensió diària fent moure el cap i fins a l’últim dit del peu. Tot un plaer despertar-nos en col·lectivitat.

Tot seguit, en les estratègies de treball amb el públic dividides en tres parts, vam poder descobrir tres lectures molt diferents entre elles, però molt enriquidores per analitzar com ens podem posicionar com a públic.

• La primera, a càrrec d’Agost Produccions, va ser el taller anomenat “Tensions internes dels espectadors”. Unes audioguies donaven un conjunt de paraules relacionades amb les arts  i unes instruccions basades en el moviment. En funció del coneixement d’aquelles paraules, els espectadors havíem de fer dos passes endavant o en darrera, o ens quedàvem en el mateix lloc, si només ens sonaven. Tots els espectadors sortíem de la mateixa línia i en funció del coneixement de cada participant començava el moviment que s’acabava en el dibuix d’un pentagrama ple d’acords musicals. Cadascú de nosaltres, amb el nostre saber, érem un acord musical. Un taller participatiu i molt creatiu, acompanyat a la fi, d’unes paraules del text “Hay que ser realmente idiota para….” de Julio Cortázar. Bravo.
• El segon exemple era analitzar com s’explica la dansa en els programes de mà. Varem poder veure com un festival, “SÂLMON <Festival” del Mercat de les flors, i un programa de mà de La Sala, Teatre Infantil de Sabadel, es comuniquen amb el seu públic de forma amena i amb una imatge i llenguatge familiar i propera.
• I per últim, “Mirar la dansa amb 140 caràcters” de la mà de l’arquitecte Miquel del Pozo que va ser l’acció de públics més reveladora i innovadora. Va construir una història a partir de les claus en format vinyetes de 140 caràcters que permet Twitter. Aquest arquitecte cada primer diumenge de mes a les 22.00 h, dóna una classe-conferència d’art per twitter a més de 9.000 seguidors. Fins ara les seves eines de prescripció havien adreçades a les arts visuals, l’arquitectura … I per primera vegada s’atrevia a fer una mirada a un espectacle de dansa, una mirada en viu i en directe a l’espectacle Siena de La Veronal de Marcos Morau. Va ser sorprenent com ell i la seva companya i col·laboradora Anna, feien una acció sobre un espectacle que fins al moment només havien vist en format vídeo. Va ser tota una lliçó de com arribar al públic a partir d’una xarxa social de forma voluntària.

En definitiva, s’obren nous camins per arribar a incidir en el públic.

I no oblideu el blog del Sismògraf, El millor públic del Sismògraf descobreix tots els secrets de la dansa.

Sabeu? Sismògraf tanca amb un 25% més de públic!

I per acabar, una recomanació. Feu-vos seguidors de Miquel del Pozo, #MA140 Bienvenidos a (M)irar al (A)rte en twitter (140).