«Mai no m’avorreixo al teatre…», Toni Puntí

La desapareguda revista Hamlet, editada per Arola sota la direcció de Carme Tierz, en el seu número 24 va publicar un interessant article de Toni Puntí, en què fa unes interessants reflexions sobre el públic actual:

«Mai no m’avorreixo al teatre. Quan un muntatge no connecta, o ets tu que no connectes, sempre queda el públic […]«

«El públic és una espècie difícil de catalogar, fidel quan vol i fugisser quan decideix»

…»El públic és el màxim prescriptor (…) i la seva decisió (…) mou muntanyes. Dóna vida i sentit a l’espectacle en viu. Posem-nos drets i aplaudim-lo!«

Conegueu els pensaments de Toni PuntíPúblic_s!

Estudis, informes i dades de desenvolupament de públics

Es posa a disposició tot un seguit d’Informes, estudis i dades de desenvolupament de públics

A tall d’exemple i respecte les arts escèniques, el màrqueting cultural, la creació de públics o les arts visuals, trobeu els següents:

L’Informe sobre el desenvolupament d’audiències dels grans equipaments escenicomusicals dels sistema públic de Catalunya.

El màrqueting cultural esdevé una eina per a la creació de públics?

Aprofundiu en la lectura de El màrqueting i la cerca de nous públics.

O de The Road to results. Effective practises for building arts audiences de Bob Harlow, The Wallace Foundation.

I en el camp de les arts visuals, i en el marc del Talking Galleries 2014 (29 i 30 de setembre), trobeu Com comunicar de manera més efectiva en la pràctica diària de la galeria, que Sylvain Levy, professor a la Universitat de Shanghai, col·leccionista d’art, DSLcollection, París , i els ponents Maria Marques, especialista en comunicació i una directora del Brunswick Arts i Calum Sutton, especialista en comunicació, president i CEO del Sutton PR, Global Arts communications, Londres, presentaren en el Talking Galleries 2014 celebrat el 29 i 30 de setembre de 2014.

Sylvain Levy, Maria Marques i Calum Sutton reflexionen sobre els canvis que el món de l’art ha sofert en els darrers 10 anys, impulsats pels avenços tecnològics que, al mateix temps, han creat una nova generació de consumidors d’art. És vital establir una identitat o distintiu i comunicar al públic objectius via els canals apropiats.

Llegiu el Relat de la jornada Talking Galleries (pàgs. 27 i 28), com també les Conclusions. I vegeu les gravacions.

Descobriu-ne d’ altres Estudis, informes i dades de desenvolupament de públics!.

POST ESCENA 25, 30 de gener de 2014

Arran de la campanya Escena 25, destinada a aproximar les arts en viu als joves d’entre 18 i 25 anys, hem pogut obtenir informació significativa d’aquest col·lectiu.

Més de 25.000 joves s’han registrat a la plataforma d’Escena 25 i ens han explicat quins interessos tenen i com es mouen.

Aquest coneixement, que ens permet apropar la cultura als joves, es va voler incrementar amb l’aportació de diferents punts de vista: el sociològic, el de la comunicació i el màrqueting i de l’anàlisi de dades.

D’aquesta manera, es pot elaborar i compartir estratègies que serveixin per incrementar la presència del públic jove, el nostre públic de futur, en l’àmbit cultural.

Jordi Sellas, director general de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, obre el torn de paraula.

Cristina Salvador, directora d’aPortada Comunicació, enfoca la valoració des del punt de vista de la comunicació i el màrqueting.

De la veu de Sergi Mosteiro, estadístic especialitzat en sociologia cultural, coneixem La dieta cultural dels joves.

I Ferran López, analista de dades i assessor de màrqueting en projectes culturals, director de TekneCultura aporta el Túnel de conversió aplicat als públics.

Podeu veure els enregistraments dels ponents.