Jornada 29 de maig, Arts comunitàries: públics i cultura col·laborativa

El proper 29 de maig, a la Sala Tradicionàrius, tindrà lloc la Jornada Arts comunitàries: públics i cultura col·laborativa. És la segona jornada sobre cultura inclusiva i art comunitari que organitzem conjuntament el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) i l’Àrea de Públics de l’ICEC, amb la complicitat i la coordinació de l’Eva García, experta en la matèria.

En aquesta edició, posem el focus en la col·laboració com a base de la sostenibilitat i com a metodologia clau per al desenvolupament de projectes de creació artística comunitària.

La jornada s’inicia amb una ponència inspiradora, alhora que pràctica, a càrrec de Claudia González de l’equip de Ciudad Distrito, d’Intermediae-Matadero (Madrid). Tot seguit, s’obrirà un espai performatiu on es presentaran 4 experiències de col·laboració, dues en format de performance breu, ARTransforma i Tudanzas, i dues en format expositiu amb materials de l’empresa de disseny La Casa de Carlota i del còmic Un regalo para Kushbuuna iniciativa de Mescladís i l’editorial AstiberriA continuació, tindrà lloc un diàleg amb vuit protagonistes d’aquestes quatre experiències, properes i multidisciplinàries, per parlar sobre el procés col·laboratiu i les estratègies particulars que els han permès a cadascun d’ells trobar-se per a un projecte comú.

Cliqueu aquí per inscriure-us-hi i veure el programa complet.

Descarregueu-vos el glossari que està dins del programa.

“Cultura de viejos”, Pilar Gonzalo, a Compromiso Empresarial, 29 de gener de 2018

Pilar Gonzalo -directora del Foro cultura y buenas prácticas i treballa en el department de comunicació del Museo Reina Sofia- debat entorn els joves, el target “estrella de la majoria de les polítiques culturals actuals” (Compromiso Empresarial, 29 de gener de 2018).

Això no obstant, l’autora constata el “contrast d’aquesta elecció amb els resultats de la darrera Encuesta de Prácticas y Hábitos Culturales en España 2014-2015, que desvetlla amb contundència que els joves entre 15 i 24 anys, presenten taxes de participació cultural més altes pràcticament en tots els àmbits culturals“, i reflexiona entorn “per què incentivar, doncs, l’accés i la participació de qui més ho fa?“.

A Espanya, les persones entre 35 i 45 anys són les que més dificultats tenen perquè, a més de treballar, tenen cargues familiars, motiu pel qual “estan profundament necessitades de mesures específiques per a la conciliació cultural, que analitza en un altre article.

La manca de temps és la principal barrera, motiu pel qual crida l’atenció l’escàs interès de les organitzacions de la cultura en captar -entre els seus nous públics- a qui més en disposa: les persones grans. I més, tenint en compte que les persones de 55 anys i més són les que menys activitats culturals realitzen a Espanya, d’acord amb l’esmentada enquesta.

La cultura com experiència social!

“No es habitual que las personas mayores sean consideradas un agente cultural imprescindible“.

Llegiu més!

I no oblideu un altre pensament de Pilar Gonzalo: “Es importante recordar que las necesidades emocionales y sociales constituyen uno de los principales impulsores de las experiencias culturales. Por eso, es muy destacable que el último Panel de Hábitos Culturales 2017 del Observatorio Vasco de la Cultura haya incluido un grupo de indicadores tan importante como poco habitual en este tipo de estadísticas: las necesidades psicológicas.

‘Nous mecenatges’, Jaume Vidal, El Punt Avui, 7 de març de 2018

La Fundació Catalunya Cultura va organitzar el 6 de març a la nova seu dins la Fundació Tàpies, una trobada amb agents culturals representants d’institucions, gent d’empresa i “els nois i noies de la premsa. L’objectiu era debatre plegats les fórmules de patrocini cultural davant la dificultat de mantenir aquest àmbit amb prou salut com, al seu torn pugui alimentar l’esperit social”, com comunica Jaume VidalEl Punt Avui, a la seva secció L’apunt, del 7 de març de 2018.

El crític enriqueix la notícia. “La societat necessita la cultura, però aquesta idea bàsica, gairebé magma primigeni de l’existència, no sempre troba suport“. Una de les moltes idees que van sortir és potenciar els nous models de col·laboració: cal anar més enllà del patrocini convencional i adonar-nos que, plegats, comunicació, cultura i empresa podem treure’n un redit comú“.

La Fundació Catalunya Cultura explora els reptes comunicatius del mecenatge cultural: “fer visibles les noves formes de mecenatge, tant corporatiu com a ciutadà, ajuda a sensibilitzar la societat vers aquest fenomen i alhora vers la cultura en si”.

L’acte del dia 6 de març va ser conduït per Xavier Antich i s’ha anunciat la redacció de conclusions que la Fundació compartirà des el seu web. Farem el seguiment!

 

 

 

 

Jornada El futur del cinema a Catalunya. Una visió per als propers 5 anys

El futur del cinema a Catalunya passa per ser una jornada que es va celebrar el 10 d’octubre passat on es va posar sobre la taula el present de la indústria cinematogràfica de Catalunya per intentar predir objectivament el futur del sector.

Professionals de l’entorn audiovisual es van trobar en aquesta jornada organitzada per la PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya) i l’Ajuntament de Sitges, dins el marc de la 50ª edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb l’objectiu de fer una reflexió conjunta i transversal que, a més de mostrar una radiografia de l’estat actual del cinema i l’audiovisual a Catalunya, permeti anar més enllà i fixar algunes idees per pensar estratègies, tendències i accions, que configurin un full de ruta per al cinema fet a Catalunya, des de totes les seves vessants: producció, distribució i exhibició; i amb tots els seus elements: finançament, negoci i espectadors.

Els ponents participants van ser: Xavier Díaz, director de l’ICEC; Sandra Hermida, productora Colosé Producciones; Eduardo Escudero, soci Fundador i director de negocis de A Contracorriente Films; Pere Sallent, principal responsable de Cinemes Full en el Centre Splau i Cinemes El Punt, Elena Neira, consultora, investigadora i docent, Oriol Sala Patau, responsable del Departament de Ficció i Cinema de Televisió de Catalunya; Andreu Meixide, director del BccN, Barcelona Creative Commons Film Festival; Marc Recha, director de Cinema; Javier Muñoz, soci de IKI Media Communications.

 

Idees entorn l’espectador

  • La irrupció d’Internet en la quotidianitat de les persones suposa una revolució tan gran en la societat, que tots els processos culturals de construcció i relació que fins ara eren vàlids muten per adaptar-se a la nova realitat. El cinema, amb els seus 120 anys d’història, també ha de mutar. El cinema és tecnologia, indústria i benefici, però també creació, emoció, entreteniment i educació, i en aquesta dimensió tan extensa, les administracions públiques i els agents privats han de treballar plegats, reunir-se, debatre i col·laborar conjuntament.
  • Cal un programa fort de Film Literacy per desenvolupar audiències sensibles al cinema, en la seva vessant més enfocada a l’entreteniment o més propera al cinema independent i, en aquest sentit, és precís incidir en l’educació, que els Departaments d’Ensenyament i Cultura vagin de la mà per elaborar polítiques conjuntes que afavoreixin la indústria cinematogràfica catalana i també un retorn social significatiu.
  • El cinema és un espectacle de masses i els preus han de ser moderats.
  • Pel que fa a l’espectador d’avui dia, com aconseguim que vagi al cinema? Hem de parar atenció en la idea del Customer Journey, el valor de l’experiència abans, durant i després de la pel·lícula. Un fet diferencial d’una sala de cinema respecte al cinema vist en plataformes seria la linealitat de la vivència, la pel·lícula tal qual és, sense interrupcions i compartida amb altres espectadors.
  • El producte ha de ser bo i ho és. No es dubta del talent dels creadors catalans, així com tampoc de la qualificació dels professionals que treballen en la indústria cinematogràfica, però tot i així, de vegades no és suficient. Estem en un moment en que es fa evident l’empoderament de l’espectador, el qual hi és des de l’inici, té criteri, participa, opina, comparteix…és actiu i busca en l’acte d’anar al cinema experiències positives.
  • Un festival temàtic, una sala de cinema comercial perfectament equipada a tots els nivells, un cinema compromès amb la comunitat, o una comunitat compromesa amb el cinema són propostes vàlides que conviuen a Catalunya. Per a totes elles serà clau la manera en que s’ofereixen a l’espectador actiu i, per tant, és tasca de tots els professionals que s’hi dediquen intentar acostar-se-li i entendre’l. Amb aquest propòsit, el fet digital esdevé una eina valuosa per aconseguir-ho, mitjançant l’obtenció i interpretació de dades quantitatives i qualitatives.

A un document com és el Pla Estratègic de Suport a l’Audiovisual Català 2017-2020 cal sumar l’exposat en aquesta sessió i continuar amb d’altres, reflexionant, analitzant i generant accions concretes per fomentar l’Audiovisual a Catalunya.

Seguim!

Atenció! 27 de març: Jornada professional de mediació cultural. Bones pràctiques a les institucions culturals

 

La mediació cultural és objecte de debat a la jornada professional que se celebrarà el proper 27 de març de 2017 a La Roca dels Moros del Cogul, a Lleida.

L’Acció Educativa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural se suma i porta a Catalunya el treball de fa més de dos anys de les entitats Associació Valenciana d’Educadors de Museus i Patrimoni (AVALEM), Asociación de Mediadores Culturales de Madrid (AMECUM) i de Pedagogías Invisibles, associació dedicada a la investigació i acció en l’àmbit art + educació, que busca trobar noves maneres d’aprenentatge per la transformació social, que han organitzat jornades a Madrid i a València.

Els interessats en la mediació cultural podeu llegir-ne més!

I també podeu conèixer altres agents per al desenvolupament de públics!