Categoria: Reflexió i debat

Desenvolupament d’audiències i bones pràctiques d’eines digitals per a conèixer els públics

xarxesDeixa un comentari

El Centre d’Informació i Documentació de la Diputació de Barcelona ha publicat a Interacció l’informe Oportunitats i reptes tecnològics i digitals per al desenvolupament d’audiències, que analitza l’informe Mapping of practices in the EU Member States on promoting access to culture via digital means, de Cristina Da Milano i Niels Righolt, editat per l’ European Expert Network on Culture EENC, Juny 2015, que té l’objectiu de consolidar una base sòlida per a encetar el debat.

Un mapeig de les polítiques i pràctiques implementades pels estats membres de la Unió Europea, exemples de bones pràctiques enfocades, sobretot, al desenvolupament d’audiències a través dels mitjans digitals en un ampli espectre de sectors.

Encoratgem les dues lectures! Registreu-vos a Interacció perquè presenta les 7 tendències de l’informe europeu publicat per European Expert Network on Culture EENC, per als encuriosits per arribar a conèixer els gustos dels seus públics amb les eines que ofereixen les noves tecnologies.

Galeries d’art i les fires SWAB Barcelona i ArtPhoto BCN volen ser presents en la vida quotidiana dels ciutadans del món

xarxesDeixa un comentari

“Les galeries volem ser més presents en la vida dels ciutadans”

Ho manifesta Joan Anton Maragall, president d’Art Barcelona, i ho comuniquen Maria Palau i Montse Frisach (El Punt Avui, 30/09/2015).

Les galeries d’art de Catalunya enceten la tardor amb molta activitat. Des trasllats i canvis de seu a participar en projectes que conviden els públics culturals a conèixer l’art, els creadors i l’ofici de galerista.

També les fires SWAB Barcelona, International Contemporary Art Fair i la segona edició d’ ArtPhotoBCN Festival de Fotografia Emergent a l’hotel chic&basic Ramblas, se sumen a la festa de l’art!

Swab, la Fira d’Art Contemporani de Barcelona, ofereix “una volta al món en 65 estands“, tot seguint la lectura de Teresa Sesé (La Vanguardia, 2 d’octubre de 2015). Reuneix 65 galeries de 22 països i un centenar de creadors joves -menors de 40 anys- i noms consolidats. Cal “sotjar els racons més insospitats” del Pavelló Italià de la Fira de Barcelona per a descobrir sorpreses!.

Participeu a les xarxes! Twitter i Facebook per a SWAB i Twitter i Facebook per a ArtPhotoBCN.

A Catalunya hi ha dues associacions de galeries que aglutinen la feina dels equips de persones que hi treballen tot sumant sinergies per afavorir l’accés a tothom. Són el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona Associació de Galeries. Ambdues arrenquen la temporada amb força.

Art Barcelona organitza la primera edició del Barcelona Gallery Weekend, de l’1 al 4 d’octubre, amb la voluntat de ser una cita anual. Conegueu els objectius i la programació que reuneix 21 galeries, algunes d’elles del Gremi de Galeries de Catalunya i d’altres independents. Compartiu la vostra experiència a Facebook i a Instagram!.

Les Quatre rutes urbanes de l’art, per l’Eixample Nord, l’Eixample Sud, CiutatVella-Raval i Montjuïc-l’Hospitalet, ensenyen programació de “primeres espases internacionals, nacionals i locals” amb l’objectiu de situar Barcelona i voltants en el mapa de l’art internacional”.

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya organitza la campanya #ILike_Art,  concurs que encara la campanya a la captació de públics, especialment els joves, cap a les galeries d’art. Descobriu el projecte que integra les 56 galeries d’art de tot el territori! Llegiu també les Bases del Concurs, que ha donat el tret de sortida el proppassat 19 de setembre a les xarxes socials.

#ILike_Art premiarà les selfies amb més ‘m’agrada’s a Instagram o més repiulades a Twitter, fetes en una de les galeries del gremi abans de l’11 d’octubre, últim dia del concurs.

Les fotografies hauran d’incloure una menció al perfil de l’entitat (twitter: @galeriesdartcat / Instagram: galeriesdartcat) i el hashtag #ILike_Art per poder optar al premi.

Els guanyadors, escollits per votació popular, s’enduran una inscripció doble anual al club de cultura TR3SC i a la revista Bonart.

Llegiu l’article al Núvol d’ Aina Vega.

I respecte la feina a la galeria recordeu el programa Arts i oficis de TV3 dedicat a les galeries i escolteu veus a Afterwork Art&Reus, que encoratgen a descobrir el recolzament a l’art i els espais on gaudir-lo, les aventures dels galeristes que creuen en els creadors, entre moltes altres opinions.

Ull, públics culturals! Us sentiu convidats? Som-hi! I compartiu el que viviu, si us plau! I feu-ho saber als seus organitzadors! Serà coneixent els vostres interessos que avançaran els agents a facilitar l’accés a la cultura a tothom!

Gestionar públics demana ser fidels en la revisió i actualització de dades i coneixement

xarxesDeixa un comentari

Gestionar públics demana ser fidels i perseverants en la revisió i l’actualització de dades i coneixement.

Des l’arrencada d’aquest blog a primers d’aquest any, l’Àrea de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, fa seguiment dels continguts que ofereix als públics i als agents de la cultura.

Aquest mètode de treball permet de detectar canvis en la gestió, ja siguin noves accions,  maneres de denominar la feina de conèixer, convidar o fidelitzar els encuriosits per la cultura, o també, variacions i noves segmentacions d’audiències o de comunitats culturals.

Si s’ha parlat de bones pràctiques per als públics de risc d’exclusió social i d’accions que sumen les arts i escola, s’incorporen les veus Inclusió social i Arts i educació. La primera aporta l’acció que es vol assolir amb aquells públics que pertanyen a col·lectius que els és difícil l’accés a la cultura. Els agents la feu servir i el blog ho vol fer constar. La segona eixampla l’horitzó i ofereix l’accés a les arts i la cultura des de la formació que es fa fora de les escoles.

     

Tot avançant en l’anàlisi dels projectes que feu els agents i els interessos que es desperten en els públics s’afegeix dues noves veus: Arts i societat, que vol enriquir Arts i ciutat i Arts i territori, i Arts i Ciència, atesa la transversalitat del coneixement.

     

Finalment, s’afegeixen veus clàssiques per a tots els agents, com són Públics infantils, Públics juvenils, Públics familiars i Tots els públics, per quan classificar amb detall, pugui ser innecessari.

Les trobareu en el Catàleg de bones pràctiques de gestió de públics.

L’artteràpia també té un públic

xarxesDeixa un comentari

L’artteràpia suposa, per a certs col·lectius, una manera de pal·liar el dolor mitjançant la creació artística. A més de l’indubtable benefici que aquesta pràctica aporta a la salut dels malalts, les obres creades poden tenir qualitat artística suficient com per ser valorades dins del món cultural, entrar en circuits de distribució, organitzar festivals o cerimònies de premis, i tenir el seu propi públic.

Les formes de manifestació artística que pot adoptar l’artteràpia van des de l’escriptura, la pintura, la música, l’escultura, i també, al cant, la fotografia, el vídeo, la dansa o el teatre.

Són nombroses les iniciatives que tenen lloc a Catalunya entorn aquesta pràctica. Fa uns dies parlàvem en  aquest blog de L’Altre Festival, promogut per Manuel Anoro, que dirigeix La Trifulga dels Fútils, una companyia de teatre formada per persones amb malalties mentals que en la seva primera edició ha esdevingut un èxit de públic, gràcies a la peculiaritat de la proposta i a la força del teixit de barri per fer-la possible.

Altre projecte seria l’anomenat Parelles Artístiques, una iniciativa d’Isa  Basset, pintora, il·lustradora i artterapeuta, i la Fundació del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, que porta 9 anys muntant exposicions a partir de l’elaboració d’obres artístiques creades per un artista professional i un artista amateur usuari del centre de salut mental d’Osona. El projecte està itinerant per nombroses poblacions de Catalunya fins al proper octubre.

Emparentat amb el projecte Parelles Artístiques, es pot parlar de la convocatòria anual del Premi Art Brut de Semir & Conxa Millán, que des del 1998 s’atorga a obres realitzades per usuaris del servei de salut mental de Catalunya, de la Fundació CPB Salut Mental, amb el suport del Museu d’Art Brut. Integració d’artistes amb risc d’exclusió social.

El passat mes de maig s’organitzaven les VII jornades d’artteràpia al CCCB, dirigides per Miquel Izuel, artterapeuta, president del Grup de Recerca i Formació en Artteràpia, i vicepresident de la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artteràpia.

Per tant, podem dir que l’artteràpia evidencia dos fets:

a)      D’una banda, és una pràctica social i cultural que obliga a desenvolupar projectes de forma transversal en matèria de salut, ensenyament i cultura.

b)      D’altra banda, els seus creadors són punts capil·lars per atraure un públic proper del seu entorn i afí als interessos més socials i humans.

Apropem-nos-hi i coneguem els seus públics!

Generació Z, el públic que ve

xarxes1 comentari

El públic que ve és el que s’identifica amb el que els estudis demogràfics, enquestes i informes de grans marques han etiquetat com la Generació Z. Tot just comencen a donar-se els primers resultats i,  per tant, les primeres conclusions, que diuen com és, com actua i com es relaciona aquest grup demogràfic nascut entre 1994 i 2010. Representen el 25,9% de la població mundial, és a dir uns 2 mil milions de persones aproximadament. Els seus predecessors són els Millenials, actualment la potència productiva i de consum tangible.

Es poden extreure algunes similituds entre tots dos grups, com ara l’ADN digital i el desig de participació en la construcció del producte, que ha crescut exponencialment i es fa més evident en la Generació Z. No obstant, la singularitat del grup Z, respecte als Millenials, rau en que han nascut i crescut en un moment històric de gran recessió que els diferencia dels seus predecessors, de manera que tenen trets singulars que els identifiquen com a nova generació.

  • Són menys egoistes, més altruistes, més realistes i més solidaris.
  • Desitgen produir els seus propis continguts i participen en la creació.
  • Estan desil·lusionats amb els governs propis i no creuen en la política tradicional, però tenen esperit crític i el malestar es substitueix per plantejaments pràctics i concrets.
  • Gran part del seu aprenentatge és fora de l’aula.
  • Desconfien de les grans corporacions i els preocupa el tema de la privacitat. Es veuen amenaçats pels excessos del Big Data.
  • El seu temps lliure té més a veure amb les vocacions professionals (blog, disseny de moda, fotografia…) i les comunitats es formen a l’entorn d’aquestes vocacions.
  • Entre les seves aplicacions preferides estan: youtube, on les celebrities que sorgeixen en aquest mitjà són més populars que les de la indústria de l’entreteniment tradicional; Buzzfeed, popular web d’històries virals on els continguts els  pugen els mateixos usuaris; Snapchat, enviament de fotos i vídeos programats per autodestruir-se
  • Els nous herois seran personatges com Edward Snowden o emergents símbols de la justícia i la transparència.

D’entre les fonts on es poden trobar les conclusions de com són aquests joves destaquen: Cassandra Report un dels estudis més sondejats per les grans companyies per conèixer els gustos d’aquets joves: Noreena Hertz, pensadora i economista anglesa, que ha publicat l’estudi Generation K: Who are they and what we know about them?, amb 2 mil joves anglesos i nord-americans d’aquesta franja d’edat, als que ha anomenat generació K, per Katniss Everdeen, l’heroïna de Els jocs de la fam. També destaquen els informes d’Anne Boysen, consultora en estratègia i experta en qüestions generacionals de la firma After the Millenials; i Dan Schawbel, fundador de Workplace Trends.com.

Conèixer com és la Generació Z, és apropar-nos al públic que gaudirà de la cultura en un futur immediat.