Categoria: Reflexió i debat

L’índex de lectors augmenta quatre punts percentuals en cinc anys a Catalunya

publicsculturalsDeixa un comentari

 

 

L’índex de lectors augmenta quatre punts percentuals en cinc anys a Catalunya

Ahir es va celebrar l’acte de presentació de les principals conclusions de l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015, amb la presència dels presidents del Gremi d’Editors de Catalunya* i del Gremi de Llibreters de Catalunya**. El Departament de Cultura reprèn així la tasca de seguiment de la lectura a Catalunya, que fins l’any 2013 havia encarregat el Gremi d’Editors de Catalunya. Llegiu-ne més…

D’acord amb aquest estudi elaborat per l’empresa Conecta, el 66,3% dels catalans de 14 o més anys és lector de llibres, entenent lector com aquella persona que llegeix almenys un cop al trimestre. L’any 2011 aquest índex era del 62,3%. L’índex europeu és d’un 68%.

El 61% dels catalans llegeix per oci, amb una mitjana de 10,6 llibres l’any, i el 22,4% llegeix per feina o estudis.

Pel que fa al perfil del lector, un 69,3% de les dones es declaren lectores, per un 63% dels homes. La franja d’edat més lectora és dels 14 als 34 anys, i hi ha una correlació positiva entre nivell d’estudis i hàbit lector.

Un 52,5% dels lectors són lectors freqüents (llegeixen almenys un cop per setmana), és a dir, que hi ha una correlació alta entre lector i lector freqüent.

Quant a la llengua, el 26,4% dels lectors té el català com a llengua de lectura habitual, el 71% el castellà i el 2,6% altres llengües. Entre 2011 i 2015 els lectors habituals de català han incrementat en 5,2 punts percentuals.

Altres resultats són que el 24,3% dels catalans llegeix llibres en suport digital (aquesta xifra era d’un 5,8% el 2010) i que un 47,9% de la població va comprar una mitjana de 7 llibres (no de text) l’any 2015.

Tot i que l’estudi comença a partir dels 14 anys en endavant, és important destacar que també té un apartat per analitzar els hàbits lectors dels infants de 10 a 13 anys perquè ja comencen a donar les seves opinions. Els resultats mostren que un 86,3% dels infants llegeix en el seu temps de lleure, amb una mitjana de 10,4 llibres l’any.

Aquest estudi complementa l’Enquesta de participació cultural del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura (2014), segons la qual l’índex lector (entès aquí com la lectura d’almenys un llibre a l’any i per motiu d’oci) és d’un 61,7%.

Aquestes dades han estat analitzades per la unitat d’Avaluació i Sistemes d’Informació, de l’Institut Català de les Empreses Culturals ICEC, Direcció General de Creació i Empreses Culturals, Departament de Cultura.

* El Gremi d’Editors de Catalunya ofereix els informes del comerç interior del llibre de la Federación de Gremios de Editores de España i del comerç exterior del llibre de Fedecali, entre d’altres estudis.

** El  Gremi de Llibreters de Catalunya ofereix els informes del comerç interior i exterior del llibre, els baròmetres de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (que continua l’Enquesta de participació cultural del Departament de Cultura), i els informes del Observatorio de la Lectura y el libro, entre d’altres estudis “amb l’objectiu d’oferir una radiografia del sector“.

Lluís Homar, Joan Carreras i Mar Ulldemolins a ‘Entre bambolines’, #AsSocPerla, 4 d’abril

publicsculturalsDeixa un comentari

2016-01-21_Entre bambolines

‘Entre bambolines‘, és el nou cicle de diàlegs de l’ #AsSocPerla. El passat dia 4 d’abril va ser el torn de tres actors, en Lluís Homar, en Joan Carreras i la Mar Ulldemolins, que varen exposar al detall, “L’art de la comèdia” representada al TNC (Teatre Nacional de Catalunya), la temporada passada.

Aquests tres actors van explicar el treball previ amb les lectures dels actors i el director. Cada aportació es discutia entre tots, cadascú des del seu punt de vista, mostrant així el resultat d’aquest diàleg que, sens dubte, enriqueix l’obra finalment representada. Els nombrosos espectadors vam copsar de primera mà el treball coral de tot un equip.

Començar un espectacle amb un escenari buit podria ser considerat un atreviment massa agosarat pel TNC, però el cert és que la proposta de Lluís Homar és, de llarg, la més encertada. L’actor i director ens va demostrar d’aquesta manera, que ha entès a la perfecció l’esperit de l’obra d’Eduardo de Filippo, un enamorat de la seva professió que afronta la seva feina amb un estil sorneguer, carregat d’humor, ironia i mala bava, però també amb tendresa i profundes reflexions.

Vam tenir l’oportunitat de sentir, per part del director, com en Lluc Castells, en Jose Novoa i la Carlota Ricart van fer una posada en escena original, creativa i meravellosa, on els espectadors teníem l’oportunitat de veure com es transforma l’escenari de la Sala Gran del Teatre Nacional.

“L’art de la comèdia” és un dels més brillants homenatges que s’ha fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.

Gràcies, una vegada més, #AsSocPerla per oferir-nos aquest Cicle. Poder gaudir i entendre més el teatre per dins de les seves entranyes ens ajuda a créixer com a persones crítiques.

Llàstima que els joves, el públic de futur, no siguin el públic habitual d’aquest cicle, tema que ha sortit en el debat amb els espectadors assistents.

 

La quarta paret no existeix… El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació

xarxesDeixa un comentari

“La quarta paret no existeix. Em sorprèn cada vegada que algun professional de l’escena em comenta després de la funció que m’ha vist entre el públic mentre estava actuant; de fet, el que acostumen a dir és que veuen i senten clarament a tots espectadors que ocupen la sala. La visió frontal del públic amb totes les seves reaccions és una de les moltes eines que els artistes del directe utilitzen per regular ritme i intensitat de la seva actuació. Sempre he pensat que aquesta deu ser una visió privilegiada que les persones que no hem tingut mai l’oportunitat d’estar damunt d’un escenari portant el pes d’una representació desconeixem completament….”
L’autor d’aquestes reflexions parla també de les barreres d’entrada per a l’accessibilitat a la cultura, la importància clau de la fase preparatòria prèvia a tota activitat cultural que a la fi ha permès de gaudir molt més de l’obra i guanyar nous prescriptors culturals, i posa de manifest que el més difícil d’abordar és el que afecta a la formació.

Voleu continuar la lectura i endinsar-vos en la quarta paret?

Us avancem el text lliurat per l’autor d’aquestes reflexions, en Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, a l’editor d’ El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació, coordinat per Jordi Cabré, Raval SLU, Pòrtic, octubre 2015.

Aquest autor constata també que “el públic és un factor més qualitatiu que quantitatiu, i més actiu que passiu“.

I que “l’era de la interactivitat aporta nous reptes i moltíssimes oportunitats per enriquir la relació entre els creadors i el seu públic, fins a esborrar, de vegades, la línia que separa l’un de l’altre“.

Culture & Démocratie celebra 20 anys

xarxesDeixa un comentari

Ja fa vit anys que Culture & Démocratie es va constituir amb una voluntat i una necessitat: oferir trobar-se els professionals de la cultura per a defensar-la millor.

Es va constituir al voltant d’una convicció: la cultura, les arts i la creació, però també l’educació, són essencials en una societat democràtica. Són factors d’obertura, de lloc, de sentit, de cohesió. La cultura està lligada a la demanda adreçada a la política: reforçar més activament la cultura i aconseguir rebre l’1% dels pressupostos.

Culture & Démocratie va néixer d’una preocupació social inspirada per la lògica de la democratització cultural: donar l’accés abastament i a tots, a la cultura i a la creació.

Vint anys és alhora molt i ben poc. És tot just lliurar-se a l’exercici.

Tenen molts punts de contacte amb Interacció a Catalunya i especialment, però no només, amb la darrera Interacció15 celebrada els dies 2 a 4 de desembre de 2015.

I sens dubte, Culture & Démocratie enriqueix l’accés a la cultura tractat en aquest blog fins avui.

Llegiu la revista número 5: “20 ans de Culture & Démocratie. D’un siècle à un autre: nouveaux enjeux, nouveaux défis“.

És el recull de les actes de dos seminaris celebrats durant l’any vint de l’organització i descriu l’estat de la reflexió de Culture & Démocratie.

El primer, entorn «el dret de participar en la vida cultural i a les polítiques culturals / Droit de participer à la vie culturelle et politiques culturelles», tenia l’ambició d’identificar la naturalesa, els desafiaments, les limitacions i les oportunitats d’una refosa de les polítiques culturals.

El segon «Cultura I Democràcia? Questionar les evidències / Culture ET Démocratie ? Questionner les évidences », amb aquest ‘I’ que relliga la cultura i la democràcia.

Podeu consultar o descarregar el Cahier 05.

Podeu també comprar l’edició.

CoNCA i Els impactes dels esdeveniments culturals. Més enllà de la repercussió econòmica

xarxesDeixa un comentari

Els impactes dels esdeveniments culturals. Més enllà de la repercussió econòmica, CCCB, 11 de novembre de 2015

Des l’any 2012, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Departament de Cultura, han impulsat estudis amb l’objectiu de mesurar els impactes, entre d’altres, d’activitats vinculades amb la cultura popular.

Ara es vol difondre i millorar el coneixement sobre les tecnologies emprades i generar reflexió i debat des de diferents disciplines artístiques sobre la utilitat i les implicacions que té el mesurament de l’impacte dels esdeveniments culturals.

El proper dia 11 de novembre de 2015, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Departament de Cultura, organitzen conjuntament una jornada sobre Els impactes dels esdeveniments culturals. Més enllà de la repercussió econòmica.

Tres ponències presentaran diferents metodologies d’impacte econòmic i social dels esdeveniments culturals:

  • Metodologia i resultats dels estudis d’impacte econòmic, a càrrec de Marta Llatcha, Gabinet Tècnic del Departament de Cultura
  • Metodologies d’impacte i retorn social de les activitats culturals, a càrrec de Nicolás Barbieri, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Metodologia i resultats de l’estudi del capital social en els esdeveniments culturals de Catalunya, a càrrec de Francesc González, Universitat Oberta de Catalunya

També hi haurà una taula de debat sobre Els impactes dels esdeveniments culturals. Una mirada des de l’antropologia, l’economia i la sociologia, conduïda per Xavier Fina, ICC Consultors, i amb la participació de Roger Costa, tècnic de patrimoni cultural del Departament de Cultura; José Antonio Donaire, director Campus UdG Turisme; Mireia Mascarell Llosa, consultora en Cultura i Turisme d’Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya i Toni González, consultor per a les arts escèniques i la gestió internacional de la cultura.

Si us hi voleu subscriure, cliqueu el formulari i trobem-nos a l’Aula 2 del CCCB!