Cursos d’investigació de públics a l’UB

Cursos d’investigació de públics aquest juliol a la UB

Els juliols de la UB ofereixen un curs d’estiu per poder entendre el rol de l’espectador dins el fet cultural i oferirà l’evolució històrica del concepte de públic.

L’estatut de l’espectador. Polítiques de la mirada i llindars de la inacció anima a debatre i a reflexionar sobre l’evolució del rol de “espectador” fins al moment actual. Es parlarà de les diferents tipologies d’espectacle cultural i de com aquestes han definit les característiques i potencialitats del públic. De la mateixa manera, s’inclou en el curs un terme que ha esdevingut referent: el nou públic.

Entre els formadors que impartiran aquest curs s’hi troben diversos especialistes: començant pel Dr. Manuel Delgado, antropòleg, o l’expert en aplicacions digitals i software, Rubén Ramos. D’aquesta manera, s’intentarà aconseguir una visió més transversal i multi-disciplinar sobre la investigació i la recerca sobre el públic.

Resultats de públics del Primavera Pro 2015

La necessitat de connectar amb el públic, un dels temes crucials del Congrés Internacional de Sales de Concerts

ASACC (l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya), PrimaveraPro, amb la col·laboració de Live DMA (l’Associació Europea de Sales) i ACCES (l’Associació Estatal de Sales de Música en Directe), han organitzat el primer Congrés Internacional de Sales de Concerts.

La relació amb els nous públics actualsl’ús de les noves tecnologies i de les dades per arribar a aquests públics van ser dos dels punts principals que es van debatre el proppassat dia 28 de maig de 2015 al MACBA, que va acollir tècnics i especialistes del món de la música de tota Europa per debatre sobre l’estat de la música en viu i trobar noves iniciatives que millorin l’èxit d’aquesta activitat.

Renovació i adquisició de públics

Durant el congrés, el representat de l’ARC, Gerardo Sanz, va afirmar que en Espanya “El públic de les sales està envellint i no hi ha renovació”. Aquesta afirmació va causar certa controvèrsia, ja que altres representants van afirmar que sí hi ha una renovació positiva del públic, a més a més de la inclusió d’altres sectors del públic.  L’atracció del nou públic va ser una de les estratègies clau, com es va comentar en el exemples d’Air Waves, a Islàndia, i South by Southwest a EUA, on s’organitzen programes i activitats de música en viu en temporades baixes. Es va concloure la necessitat de fer “una xarxa de sales de concerts dins d’un programa integral d’educació musical, especialment com a part del procés de creació de nous públics”.

Noves tecnologies aplicades a públics

Respecte al desenvolupament web i les noves tecnologies, alguns conferenciants van fer èmfasi en la importància de la tecnologia per fidelitzar públic. La sala Apolo va mostrar aquest exemple amb la seva app Appolo, que utilitza la base d’usuaris de la targeta Apolo 113 per informar-se de les dades de consum del públic i per oferir-los avantatges adequats als seus interessos.

Altres exemples mostren la importància de tenir un equip en harmonia a les necessitats dels artistes i dels usuaris i de disposar eines virtuals que supleixin l’activitat a les xarxes socials que fan els públics. A Dinamarca, la Sala Vega va implementar-ho a partir de dades d’assistència: ha creat una aplicació anomenada “Makker” que permet trobar amics per anar a concerts. Us sona aquesta iniciativa?

Podeu consultar totes les conclusions del congrés al blog del Primavera Pro que proclama la necessitat de connectar amb el públic!

El públic, element del festival perfecte

El diari anglès The Guardian convida alguns experts per parlar dels elements clau en l’elaboració dels festivals

Està clara la importància cultural, social i econòmica que tenen els festivals avui en dia, especialment durant l’estiu. The Guardian ho sap i ha reunit diversos especialistes amb experiència de creació de festivals per parlar sobre quins són els elements clau. Entre els diferents punts que es mencionen (com la necessitat de ser creatius i de pensar “fora de la capsa”) es destaca la importància de l’espectador a l’hora d’elaborar els programes i les activitats dels festivals.

Jenni Cochrane, cap de festivals i tours d’AEI Media, opina que és essencial posar l’assistent al capdavant de les prioritats del programa. Per millorar l’experiència als festivals, Cochrane comenta que “el festival ja no és només un cap de setmana, sinó unes vacances, o sigui que el públic vol alguna cosa diferent, més personal”. L’èmfasi radica en trobar noves activitats que vagin més enllà de l’estructura del festival mateix per tal de diferenciar-se de les altres ofertes. A més a més, segons Cochrane, cal evitar el bombardeig d’informació. “S’ha d’intentar activar una imatge de marca amb l’aspecte creatiu d’aquell festival en concret

Un altre expert que també valora la importància de la participació del públic és Sue Lawther, productora executiva del Festival de Narrativa Curta de Londres. Ella considera que s’han d’escoltar les opinions dels assistents per tal de respondre les seves necessitats prèviament al festival. “Després d’estudiar els comentaris”, comenta Lawther, “vam posar el nostre programa online per descarregar i vam millorar el sistema de compra d’entrades per aquells qui, després d’assistir a un esdeveniment, volien comprar encara més entrades“.

Podeu veure la notícia sencera en anglès aquí.

CoNCA. Avaluació estratègica. Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?

El CoNCA ha desenvolupat un model d’avaluació estratègica per la tasca d’assessorament que li atorga la Llei 11/2011, de 29 de desembre.

El 17 d’abril de 2015 el CoNCA va fer públic el resultat del treball de 3 anys i va convidar Ian Gilhespy, professor de la University of  St. Mark and St. John (Plymouth), que ha estat un referent per al seu desenvolupament.

Ian Gilhespy, Measuring the performance of cultural organisations

  1. Com gestionar millor la informació? Amb optimisme!
  2. A on ens porta això?  A una planificació estratègica que permetrà de prendre decisions, avaluar l’eficàcia –generalment, organitzativa- i proporcionar informació per a la promoció.
  3. I què estem mesurant? Les 4 ‘E’: Eficiència, economia, efectivitat i equitat (amb 3 formes, la inter social, la interregional i la inter generacional), que són criteris d’indicadors. La darrera té a veure amb la sostenibilitat cultural. El mantenir viva la cultura per a les futures generacions és una de les raons per donar diners i és una part cabdal de les organitzacions culturals perquè mantenen la cultura viva per al futur. “És un salt de fe al futur”. I és molt difícil de mesurar el futur…
  4. Beneficis del procés de mesurar. Raons per a l’optimisme?

El ponent tria 3 dels 8 beneficis que proposa:

  • Un augment en la claredat de la política d’objectius
  • Un augment de la visibilitat de l’execució de les despeses de suport a través d’una gamma d’agents interessats implicat.
  • Un augment de la congruència entre la política d’objectius i les decisions estratègiques adoptades per posar en pràctica els objectius, que és el mateix que dir, en l’assignació de recursos

“No creuen vostès que són motius per a ser optimistes?”

En segon lloc, Jordi Auladell i Ramon Castells, tècnics del CoNCA exposen la metodologia de l’avaluació estratègica que consisteix en un model per analitzar amb uniformitat de criteris els equipaments culturals.

I finalment, la taula rodona “L’avaluació externa dels equipaments culturals: experiències en la seva aplicació” amb:

Josep Maria Carreté, gerent del MNAC

Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors

Joaquim Garrigosa, director de l’Auditori de Barcelona

Eugènia Serra, directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya

Mercè Gisbert, secretària i vocal del CoNCA

Modera: Àlex Solà, guionista a Parlem Produccions

Conegueu el model per analitzar amb uniformitat de criteris els equipaments culturals tot llegint l’Informe de la Jornada.

Dia Internacional de la Dansa 2015

Comencen les activitats per tal d’apropar la dansa al públic

“Peso 60 quilos. Diuen que la meva ànima pesa 21 grams. Uns 21 grams dels quals se n’ha parlat molt. Però què passa amb els 59 amb 79 grams de magnífica anatomia dissenyada pel moviment i animada pel misteri de la vida? Les respostes a les grans preguntes viuen als nostres cossos, encoratjades pel ritme binari del batec del cor.”

Així comença el discurs que focalitza el missatge del Dia Internacional de la Dansa.

En un emotiu esforç de cooperació entre les diverses entitats professionals i no professionals de la dansa, s’han elaborat diverses activitats gratuïtes i de pagament per tot el territori català i per diverses ciutats arreu del món.

Podeu consultar les activitats que es portaran a terme mitjançant l’aplicació per a dispositius mòbils que va realitzar l’Associació de Professionals de la Dansa o visitant les pàgines web dels diversos centres i grups involucrats.

Participació especial de La Caldera

En aquesta edició, ressaltem les activitats de La Caldera ja que, aprofitant l’esdeveniment, han organitzat una jornada de portes obertes als antics cinemes Renoir, que estan sent reconvertits en una nova sala d’actuacions de dansa gràcies als esforços d’aquesta entitat.

A més a més, La Caldera és l’organitzadora de la  Barcelona Internacional Dance Exchange (BIDE). Del 29 d’abril al 3 de maig, aquestes jornades pretenen crear un espai de participació transversal entre professionals de la dansa on es puguin investigar nous conceptes de dansa a partir de la col·laboració. A més a més, es remarcarà la importància del debat entre els professionals i el públic per tal de contrastar el treball i els resultats obtinguts en aquestes jornades.

Podeu consultar més informació del BIDE a la seva pàgina web

Gala de Dansa Solidària

A les 20:30 al Mercat de les Flors es durà a terme una jornada benèfica per elaborar un projecte solidari per ajudar els sectors més desafavorits de la societat. L’entrada a la gala costarà 12€ i tots els beneficis aconseguits per la venta es destinaran a aquest projecte. Els encarregats de portar a terme aquest espectacle són els estudiants de l’Institut del Teatre: Escola d’Ensenyament Secundari i Artístic/Conservatori Professional de Dansa (EESA/CPD), del Conservatori Superior de Dansa (CSD) i de IT Dansa Jove Companyia. Els tècnics són alumnes de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE).

Més informació de la gala aquí!