El públic s’emociona, és programador o espectador viatger i la seva mirada s’integra

Nous suggeriments i suma de companyies i públic a les propostes

Ahir va tancar la 7a edició del Sismògraf d’Olot amb una assistència aproximada de 8.000 espectadors. La directora artística, Tena Busquets, va estar encantada amb aquesta assistència, a qui ja feia referència en el programa: “ciutadans interessats per les arts escèniques que han anat descobrint que la dansa no fa por, ni és rara ni incomprensible, sinó suggeridora i emocionant”.

Podeu consultar tot el programa del Sismògraf aquí.

Caravana de tràilers

D’entre el llarg i divers catàleg d’espectacles i activitats que s’oferien, cal destacar les noves maneres de fer participar el públic a l’hora d’escollir un espectacle. GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics), grup format pel col·lectiu de Pere Faula, Anna Rubirola i Clàudia Sol Wat, proposa al públic que programi un espectacle d’entre 8 càpsules o tràilers de 5 minuts, creats per 8 companyies. A través d’una votació que es realitza mitjançant un petit díptic, es decideix l’obra escollida. Així el públic s’endinsa en el rol de programador i decideix l’espectacle sencer per veure a continuació.

En aquest cas, l’escollit va ser Quim Bigas amb el film Molar, on es vol plantejar noves reflexions sobre la felicitat i les imatges associades a aquest concepte.

L’Espectador Viatger

A més a més, volem mencionar el projecte de “l’Espectador Viatger”, en el qual col·labora el Teatre de l’Escorxador de Lleida. En aquest projecte, el Teatre portarà un espectador habitual del teatre lleidatà (el que en anglès s’anomena heavy user) per tal de conèixer les perspectives d’aquest espectador viatger o itinerant en les diferents mostres que es fan en el panorama català. Amb l’ajut de les gestores culturals convidades de Lleida, l’Escorxador vol valorar la importància d’aquest espectador i integrar els seus comentaris en la seva cartellera.

Millor públic i El món ens mira

Un altre projecte que estudia la mirada de l’espectador és “Millor públic”. Toni Jodar, Beatriu Daniel, membres d’ExplicaDansa, i la crítica cultural de dansa Bàrbara Raubert proposen una ruta acompanyada durant el Sismògraf per tal d’estudiar la mirada de l’audiència i els fluxos d’assistència del públic. D’aquesta manera, s’ajuda a crear participació i a integrar l’opinió del públic en la generació de noves tendències de la dansa. Mitjançant aquest projecte, es proposen noves eines per entendre la dansa dels moments.

Toni Jodar i Beatriu Daniel, juntament amb Montse Colomé, també participen en el debat “El món ens mira”, on es revisa l’evolució de la dansa a Catalunya per tal de comprendre la diversitat actual.

Balla’m un llibre

Finalment, cal destacar l’actuació a la Biblioteca Marià Vayreda dins la sèrie de programes de “Balla’m un llibre”. En aquesta col·laboració de disciplines artístiques van participar diverses companyies professionals per tal de portar la dansa a nous escenaris i audiències. Recordem que aquest programa s’organitza amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebrarà el pròxim 29 d’abril.

El públic s’emociona, és programador o espectador viatger i la seva mirada s’integra en les noves tendències de la dansa. Animeu-vos, doncs, per a la propera 8a edició del Sismògraf, que ja prepara l’Ajuntament d’Olot!.

Escena y Público: I Seminario Internacional de Desarrollo de Audiencias para Artes Escénicas y Música, 16 i 17 març 2015

Asimétrica ha organitzat el 1er Seminario Internacional de Desarrollo de Audiencias para las Artes Escénicas y la Música.

Es vol entrar en contacte amb les noves tendències, idees, pràctiques i estratègies de desenvolupament i captació de públic.

Llegiu el programa i conegueu els ponents.

Podeu seguir #EscenayPublicOviedo

Podeu veure les gravacions i descarregar les ponències.

Coneixem què volen els públics?

Aquests dies el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, ha estat notícia. Aquesta nova entrada vol fer una mirada des la gestió dels públics i vol recollir pensaments i preguntes d’artistes, comissaris o historiadors, en aquest sentit, que comuniquen Teresa Sesé i Josep Massot en el seu article “MACBA. Quin museu volem? (La Vanguardia, 29/03/2015, pàgina 56).

“Quin sentit ha de tenir avui un museu d’art contemporani?”, “Cal fer més pedagogia“, “Ha de recuperar públics locals” Joan Fontcuberta, fotògraf.

“Ah… però podem somiar un nou MACBA?”,  “El museu hauria de transformar el seu accés al públic i obrir-se a aquesta plaça que vibra amb els joves que juguen o s’aturen a xerrar, però que mai no hi entren”. “Podem somiar un MACBA ple de gent, com hem experimentat a la Tate o el Pompidou?”, Laura Terré, historiadora de la fotografia.

“El que espero de qualsevol museu que visito és que respongui a un teixit local participatiu que, des d’una visió global, m’ajudi a interrogar-me sobre el present, a conèixer el territori on s’ubica, que proposi i exposi línies d’investigació de llarg recorregut que ajudin a pensar i formar un arxiu de coneixement que miri més enllà de la seva clàssica funció de banc d’obres, i que sigui un agent actiu en la construcció d’un nou sentir polític”. Eulàlia Valldosera, artista.

“Ha de deixar de ser excloent, ha estat d’esquena a la ciutadania i a la creació contemporània de la ciutat”. “I com que l’art contemporani no és un assumpte fàcil, l’haurà d’explicar i oferir possibilitats de reflexió, crítica i raonament a la ciutadania. O sigui pedagogia“, Joan Pere Viladecans, artista.

“El museu ha de treballar per ser reconeixible i reconegut perquè desenvolupa un programa singular, pensat per donar servei als usuaris, residents i visitants que formen públics diversos; ha d’interpelar-los i estimular la seva curiositat per aprendre, gaudir i pensar. Ha de ser actiu i proactiu a l’hora de generar coneixements i nous formats per vincular l’art amb les ciències humanes o socials, el disseny i la ciència a través d’exposicions i activitats dins i fora del museu”, Rosa Pera, comissària.

“amb un equip … amb ganes d’interessar el possible públic jove, cada vegada menys atret per l’art plàstic”, Carlos Pazos, artista.

Així, amb mirada de gestió de públics, ressalten aquests suggeriments d’accions a fer i pensaments:

…pedagogia; recuperar públics locals; obrir-se al públic de l’entorn més proper; ajudar a pensar i a interrogar-nos sobre el present; donar a conèixer el territori on s’ubica; explicar i oferir possibilitats de reflexió, crítica i raonament, o sigui, pedagogia; interpelar els públics diversos i estimular la seva curiositat per aprendre, gaudir i pensar…

I vosaltres, lectors d’aquest blog, què penseu com a usuaris de la cultura quan en gaudiu? Què espereu? Què us motiva? Per què heu triat una activitat i no una altra? Compartiu l’experiència cultural? Us feu aquestes preguntes i les voleu fer arribar? De ben segur que tots els espais culturals ho agrairan.

Diàlegs, referents per a emergents. Espai Roca Umbert Fàbrica de les arts

Diàlegs, referents per a emergents. Trobades de creadors en espais singulars

Cicle que organitza Roca Umbert Fàbrica de les Arts, l’espai cultural al serveis dels processos creatius, la formació artística participativa i el diàleg entre les arts, reuneix unes trobades informals amb un creador consolidat i un creador emergent per a parlar de la pràctica creativa, del procés d’aprenentatge fet,  d’èxits i fracassos, i els seus punts de vista de la realitat actual.

Roca Umbert Fàbrica de les Arts vol crear un espai per compartir, per aprendre i discutir  sobre la cultura contemporània.

Diàleg Arts Escèniques
Dilluns 17 novembre de 2014
Oriol Broggi
Norbert Martínez

Modera: Pep Barbany
Lloc: Teatre Auditori de Granollers

Visioneu l’enregistrament.

Diàleg Pensament
Dijous 29 de gener de 2015
Josep Ramoneda
Oriol Ponsatí-Murlà

Modera: Albert Forns
Lloc: Espai d’Arts de Roca Umbert

Visioneu l’enregistrament.

Diàleg Cinema
Dijous 26 de febrer de 2015
Marc Recha
Neus Ballús

Modera: Albert Forns
Lloc: Soterrani del Centre Cultural (C/ Joan Camps)

Veieu l’enregistrament.

Diàleg Arts Visuals
Dimecres 25 de març de 2015
Eulàlia Valldosera
Pere Vilardebó

Modera: Albert Forns
Lloc: Sala Tarafa

Ben aviat veureu l’enregistrament!.

Els propers diàlegs giren entorn la música, la literatura i la fotografia.

Diàleg Música
Dijous 28 de maig de 2015, a les 20h
Joan Albert Amargós
Joan Vidal

Modera: Albert Forns
Lloc: Espai de Dansa de Roca Umbert

Diàleg Literatura
Dijous 11 de juny, a les 20h
Vicenç Pagès
Jordi Nopca

Modera: Albert Forns
Lloc: Jardins de l’antiga Ràdio Granollers (entrada per c/Torras i Bages)

Diàleg Fotografia
Dijous 2 de juliol, a les 20h
Manel Esclusa
Lurdes Basolí

Modera: Albert Forns
Lloc: Terrassa del Museu de Granollers

Roca Umbert Fàbrica de les Arts fa possible el diàleg entre artistes emergents i artistes referents com també ho va fer l’Espai Volart, Fundació Vila Casas amb la Fundació Palau en el Cicle Creadors en dos temps. Recordeu-ho!

Els espais de la cultura que siguin íntims…

El Palau de la Música Catalana ha tornat a ser l’escenari per a experimentar la relació del ciutadà amb l’art

El creador Eugenio Ampudia ha convidat a una cinquantena de persones a l’edifici de Lluís Domènech i Montaner aixecat per l’Orfeó Català a primers del segle XX. I un segle més tard, és l’espai triat per a relacionar-s’hi d’una manera diferent, i potser d’aquesta manera, trencar les dinàmiques tradicionals de la relació amb l’art.

Eugenio Ampudia vol crear imatges i sensacions. Xavier Oller (Canal 3/24) recull l’expectativa generada de les vivències de la nit passada: “penso que serà una experiència mística, original, única; vinc a l’aventura” explica un col·leccionista d’art tecnològic; “per què no?, s’ha de dormir cada dia” reflexiona una estrangera encuriosida.

Aquesta acció artística manifesta el desig de canvi de les formes de comunicació amb la cultura, una performance que vol aconseguir que els espais culturals siguin íntims. I la millor manera, és dormir en ells, defensa Ampudia.

I, per què la tria de les Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach? Sabien els convidats que escoltarien Bach? Quines són les vivències realment viscudes? Efectivament, ho sabien.

Caldrà fer el seguiment dels mitjans d’informació tradicionals o no, i esbrinar si esdevindrà un cas de bona praxis de gestió de públics. En tot cas, el Palau de la Música Catalana enceta, sens dubte, una nova acció per a guanyar nous públics.

És la segona vegada que Eugenio Ampudia tria el Palau de la Música Catalana. En la primera ocasió, va dormir al damunt del piano de cua i el resultat d’aquella acció es mostra a l’exposició Visions sobre un espai habitable fins al 27 de març de 2015, a la Sala Lluís Millet, que defensa “l’artista com explorador de processos artístics o gestor d’idees“.

Aquest creador també ha fet performances al MAC de A Coruña, a l’Alhambra de Granada o al Museu del Prado. La sèrie “Dónde dormir” es va iniciar el 2008. Conegueu la seva trajectòria.

I el camí del Palau de la Música Catalana cap a noves segmentacions de públics, que seran objecte d’una nova entrada d’aquest blog.