L’artteràpia suposa, per a certs col·lectius, una manera de pal·liar el dolor mitjançant la creació artística. A més de l’indubtable benefici que aquesta pràctica aporta a la salut dels malalts, les obres creades poden tenir qualitat artística suficient com per ser valorades dins del món cultural, entrar en circuits de distribució, organitzar festivals o cerimònies de premis, i tenir el seu propi públic.

Les formes de manifestació artística que pot adoptar l’artteràpia van des de l’escriptura, la pintura, la música, l’escultura, i també, al cant, la fotografia, el vídeo, la dansa o el teatre.

Són nombroses les iniciatives que tenen lloc a Catalunya entorn aquesta pràctica. Fa uns dies parlàvem en  aquest blog de L’Altre Festival, promogut per Manuel Anoro, que dirigeix La Trifulga dels Fútils, una companyia de teatre formada per persones amb malalties mentals que en la seva primera edició ha esdevingut un èxit de públic, gràcies a la peculiaritat de la proposta i a la força del teixit de barri per fer-la possible.

Altre projecte seria l’anomenat Parelles Artístiques, una iniciativa d’Isa  Basset, pintora, il·lustradora i artterapeuta, i la Fundació del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, que porta 9 anys muntant exposicions a partir de l’elaboració d’obres artístiques creades per un artista professional i un artista amateur usuari del centre de salut mental d’Osona. El projecte està itinerant per nombroses poblacions de Catalunya fins al proper octubre.

Emparentat amb el projecte Parelles Artístiques, es pot parlar de la convocatòria anual del Premi Art Brut de Semir & Conxa Millán, que des del 1998 s’atorga a obres realitzades per usuaris del servei de salut mental de Catalunya, de la Fundació CPB Salut Mental, amb el suport del Museu d’Art Brut. Integració d’artistes amb risc d’exclusió social.

El passat mes de maig s’organitzaven les VII jornades d’artteràpia al CCCB, dirigides per Miquel Izuel, artterapeuta, president del Grup de Recerca i Formació en Artteràpia, i vicepresident de la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artteràpia.

Per tant, podem dir que l’artteràpia evidencia dos fets:

a)      D’una banda, és una pràctica social i cultural que obliga a desenvolupar projectes de forma transversal en matèria de salut, ensenyament i cultura.

b)      D’altra banda, els seus creadors són punts capil·lars per atraure un públic proper del seu entorn i afí als interessos més socials i humans.

Apropem-nos-hi i coneguem els seus públics!