Segons apunta Teknecultura, agent especialitzat en la gestió de públics, cada vegada són més els que busquen l’opinió del públic abans de decidir-se per un espectacle o un altre. Això hauria d’empènyer els equipaments a donar la veu al seu públic.
Per Carles Ponce (Deixem opinar el públic, bloc Teknecultura, 13 de juliol de 2017), els mitjans de comunicació, poc a poc, estan deixant de ser el principal canal per recollir opinions i crítiques culturals. Al ser mitjans de gran abast, és fàcil que es generin grans expectatives que, després, pot ser que no es compleixin.
L’evolució d’internet i les xarxes socials han permès i facilitat que el propi espectador s’acabi convertint també en prescriptor cultural. El llenguatge planer i la forma ràpida de transmetre el que els ha generat un espectacle també ajuda a que l’opinió del públic arribi més fàcilment a la gent.
Ja existeixen alguns exemples d’equipaments culturals que treballen per recollir l’opinió del públic. Els vídeos a la sortida del Teatre Poliorama, la recopilació de tuits dels espectadors a les fitxes dels espectacles del Teatre Lliure, les enquestes del Temporada Alta, o els mails que envia el Tr3sC animant a publicar una opinió, són alguns dels exemples més destacats.
S’ha de potenciar la participació del públic i se’ls ha de donar la veu, “una part del nostre públic estarà encantat d’opinar“, assegura Carles Ponce. Els equipaments haurien de treballar per fer visible l’opinió dels seus públics, amplificar la seva veu i fer-los formar part de la pròpia veu de l’equipament.
Descobriu altres temes interessants tractats per Teknecultura!
Allà on no ens demanen. Jornades d’art i educació (6 i 7 de juliol) – Mataró
Presentació nova temporada Teatre – Auditori de Sant Cugat (11 de juliol) – Sant Cugat del Vallès
