Mes: abril de 2016

Sismògraf 2016 i els itineraris per als professionals

publicsculturalsDeixa un comentari

Darrerament s’ha parlat molt del festival Sismògraf 2016 tant en els mitjans de comunicació com a les xarxes socials, on podeu fer una ullada #SismografOlot i a Facebook. Aquests canals de comunicació han parlat del molt inclusiva, integradora, participativa i reveladora, que pot arribar a ser la dansa, però el que realment potser no ha transcendit tant és l’Itinerari per als Professionals d’Arts Escèniques (31 de març al 3 d’abril) encarregat a Margarita Troguet, gran professional i exdirectora del Teatre Escorxador de Lleida.

El divendres 1 d’abril començàvem amb una classe magistral de Cesc Gelabert per als gestors culturals en la Sala d’Assaig del Teatre Principal d’Olot. Va ser una sessió de descongestió on vam gaudir de les paraules del mestre Cesc Gelabert: “Ballar és habitar el cos amb el cor i la ment” i dels moviments que vam practicar. Ens va fer descobrir la capacitat de la dansa, de com parlem amb els nostres moviments quotidians i de com podem alliberar-nos de la tensió diària fent moure el cap i fins a l’últim dit del peu. Tot un plaer despertar-nos en col·lectivitat.

Tot seguit, en les estratègies de treball amb el públic dividides en tres parts, vam poder descobrir tres lectures molt diferents entre elles, però molt enriquidores per analitzar com ens podem posicionar com a públic.

  • La primera, a càrrec d’Agost Produccions, va ser el taller anomenat “Tensions internes dels espectadors”. Unes audioguies donaven un conjunt de paraules relacionades amb les arts  i unes instruccions basades en el moviment. En funció del coneixement d’aquelles paraules, els espectadors havíem de fer dos passes endavant o en darrera, o ens quedàvem en el mateix lloc, si només ens sonaven. Tots els espectadors sortíem de la mateixa línia i en funció del coneixement de cada participant començava el moviment que s’acabava en el dibuix d’un pentagrama ple d’acords musicals. Cadascú de nosaltres, amb el nostre saber, érem un acord musical. Un taller participatiu i molt creatiu, acompanyat a la fi, d’unes paraules del text “Hay que ser realmente idiota para….” de Julio Cortázar. Bravo.
  • El segon exemple era analitzar com s’explica la dansa en els programes de mà. Varem poder veure com un festival, “SÂLMON <Festival” del Mercat de les flors, i un programa de mà de La Sala, Teatre Infantil de Sabadel, es comuniquen amb el seu públic de forma amena i amb una imatge i llenguatge familiar i propera.
  • I per últim, “Mirar la dansa amb 140 caràcters” de la mà de l’arquitecte Miquel del Pozo que va ser l’acció de públics més reveladora i innovadora. Va construir una història a partir de les claus en format vinyetes de 140 caràcters que permet Twitter. Aquest arquitecte cada primer diumenge de mes a les 22.00 h, dóna una classe-conferència d’art per twitter a més de 9.000 seguidors. Fins ara les seves eines de prescripció havien adreçades a les arts visuals, l’arquitectura … I per primera vegada s’atrevia a fer una mirada a un espectacle de dansa, una mirada en viu i en directe a l’espectacle Siena de La Veronal de Marcos Morau. Va ser sorprenent com ell i la seva companya i col·laboradora Anna, feien una acció sobre un espectacle que fins al moment només havien vist en format vídeo. Va ser tota una lliçó de com arribar al públic a partir d’una xarxa social de forma voluntària.

En definitiva, s’obren nous camins per arribar a incidir en el públic.

I no oblideu el blog del Sismògraf, El millor públic del Sismògraf descobreix tots els secrets de la dansa.

Sabeu? Sismògraf tanca amb un 25% més de públic!

I per acabar, una recomanació. Feu-vos seguidors de Miquel del Pozo, #MA140 Bienvenidos a (M)irar al (A)rte en twitter (140).

 

Pedagogia des de la perspectiva de gènere. XIII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus, MAMT, 13 d’abril

publicsculturalsDeixa un comentari

MAMT 2016_2

El Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) celebra demà, 13 d’abril de 2016, la ‘XIII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus’.

Art, Educació i Museus versarà el 2016 entorn la Pedagogia de l’Art des de la perspectiva de gènere.  A la segona meitat del segle XX, els grans relats deixen pas a noves narratives i l’art i la literatura feta per dones proposa noves maneres de mirar el món i una relectura crítica de l’art del passat des de la perspectiva del gènere.

“La nova concepció educativa del museu com a mediador ens planteja el repte de fer dialogar el discurs de la institució amb la identitat i la subjectivitat dels públics. El visitant és ara participant, les propostes artístiques s’entenen com a relacionals. I la perspectiva del gènere és un dels arguments més sovintejats a la creativitat artística i al debat teòric de l’art, i un dels que donen més joc a la concepció dialògica del nou museu educador”.

Llegiu el programa!

I feu la inscripció!

Recordeu edicions anteriors!

Lluís Homar, Joan Carreras i Mar Ulldemolins a ‘Entre bambolines’, #AsSocPerla, 4 d’abril

publicsculturalsDeixa un comentari

2016-01-21_Entre bambolines

‘Entre bambolines‘, és el nou cicle de diàlegs de l’ #AsSocPerla. El passat dia 4 d’abril va ser el torn de tres actors, en Lluís Homar, en Joan Carreras i la Mar Ulldemolins, que varen exposar al detall, “L’art de la comèdia” representada al TNC (Teatre Nacional de Catalunya), la temporada passada.

Aquests tres actors van explicar el treball previ amb les lectures dels actors i el director. Cada aportació es discutia entre tots, cadascú des del seu punt de vista, mostrant així el resultat d’aquest diàleg que, sens dubte, enriqueix l’obra finalment representada. Els nombrosos espectadors vam copsar de primera mà el treball coral de tot un equip.

Començar un espectacle amb un escenari buit podria ser considerat un atreviment massa agosarat pel TNC, però el cert és que la proposta de Lluís Homar és, de llarg, la més encertada. L’actor i director ens va demostrar d’aquesta manera, que ha entès a la perfecció l’esperit de l’obra d’Eduardo de Filippo, un enamorat de la seva professió que afronta la seva feina amb un estil sorneguer, carregat d’humor, ironia i mala bava, però també amb tendresa i profundes reflexions.

Vam tenir l’oportunitat de sentir, per part del director, com en Lluc Castells, en Jose Novoa i la Carlota Ricart van fer una posada en escena original, creativa i meravellosa, on els espectadors teníem l’oportunitat de veure com es transforma l’escenari de la Sala Gran del Teatre Nacional.

“L’art de la comèdia” és un dels més brillants homenatges que s’ha fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.

Gràcies, una vegada més, #AsSocPerla per oferir-nos aquest Cicle. Poder gaudir i entendre més el teatre per dins de les seves entranyes ens ajuda a créixer com a persones crítiques.

Llàstima que els joves, el públic de futur, no siguin el públic habitual d’aquest cicle, tema que ha sortit en el debat amb els espectadors assistents.