L’escenari cultural actual respon a una societat sacsejada pel coronavirus i, entre les moltes conseqüències, hi ha la mutació en la nostra relació amb els públics i, per tant, en la forma de comunicar-nos hi. S’ha accelerat el procés de digitalització de les empreses i els projectes. Les propostes híbrides d’esdeveniments culturals, que combinen la presencialitat i la modalitat en línia, porten els públics a noves experiències. S’amplien les possibilitats tecnològiques i creixen els formats d’àudio (podcast, audiollibre, etc.) i els directes de l’streaming. Valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment. Proliferen els continguts en les xarxes socials i és essencial ser creatiu i fomentar els continguts que permetin la interacció amb els públics.
L’objectiu de lajornada va ser aprofundir en la relació amb els públics culturals a través de la comunicació, donar eines i recursos útils que afavoreixin la comunicació amb els públics, augmentar la capacitat d’adaptació dels projectes culturals en situacions adverses i construir espais de trobada alineats amb la nostra posició i el públic al qual ens dirigim.
Arriba la segona lectura de la Lupa cultural. Abans i després la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura
L’estiu ens regala temps per llegir i aquest blog vol oferir-vos la segona lectura de la Lupa cultural.
Segon lliurament del conjunt d’articles de reflexió de la Lupa cultural
ABANS I DESPRÉS DE LA COVID-19: EL DECLIVI I LA RENOVACIÓ DE LES ARTS I LA CULTURA
Fa ja poc més d’un any deixàvem enrere el confinament i la nova normalitat començava a obrir-se pas en tots els aspectes de les nostres vides. Catorze mesos després, però, encara es fan molt paleses les conseqüències de la pandèmia i el consum cultural no n’és cap excepció.
Tal com ho plasmava la Relatora Especial del Consell de Drets Humans, Ms. Karima Bennoune, a l’informe COVID-19, cultura i drets culturals, «la COVID-19 és un cataclisme per als drets culturals i amenaça amb una “catàstrofe cultural” mundial amb conseqüències greus i duradores per als drets humans». En altres paraules, aquesta situació excepcional ha deixat a la vista les fràgils estructures pràctiques i organitzatives de l’esfera cultural i això no només implica a aquelles persones que s’hi dediquen (essent les més afectades les treballadores en arts escèniques i el patrimoni cultural, els artistes i els autònoms), sinó que també als públics que la consumeixen.
I és que la crisi sanitària ha comportat grans pèrdues culturals. Un exemple clar és el del sector musical al Regne Unit i Irlanda del Nord, on els experts van predir que la indústria, devastada pel col·lapse de la música en viu, perdria almenys 3.000 milions de lliures en valor afegit brut i el 60% dels llocs de treball associats.
Malgrat tot, també ha suposat una oportunitat per a la cultura de renovar-se i demostrar la seva proposta de valor com a bé comú, ara tan necessària: les arts i l’exercici dels drets culturals han estat essencials per superar els efectes negatius del virus quant a la transmissió de missatges de salut pública, el suport a la salut i el benestar mental i la construcció d’una resiliència social i col·lectiva.
És per això que, des d’un article a La Scena Musicale, deu artistes, directors artístics i gestors proposen tres grans prioritats d’actuació en aquest nou context: retallar les pèrdues, repensar el model de creació i difusió de les arts i la cultura i, per últim, restablir la relació entre els artistes i les diferents audiències.
Els drets culturals són una extensió, si no una part vital, dels drets humans i, per tant, les respostes governamentals en l’àmbit internacional els han d’incloure en una acció simultània i contundent de cara a la superació i prevenció dels problemes presents i futurs.
A aquest respecte, i en l’estudi Sectors culturals i creatius a l’Europa postCOVID-19, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu considera que la forma més efectiva per a contrarestar els efectes de la COVID-19 sobre els drets i els públics culturals és treballar conjuntament i en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible2030 de les Nacions Unides i mobilitzar a tots els ciutadans, organitzacions i institucions.
Com s’investiguen els límits del dibuix? Una resposta l’aporta Antoni Hervàs a Ultraviolat “una disciplina senzilla i elàstica capaç d’absorbir-ne d’altres per expandir-se i augmentar potencialment la seva capacitat creativa”, els dies 8, 15 i 22 de desembre de 2020.
“Aquesta activitat s’emmarca dins de la iniciativa Radiació+++, una proposta pionera de treball conjunt entre l’àmbit sanitari i l’artístic”
8, 15 i 22.12.2020 17 – 18.30 H ULTRAVIOLAT, A CÀRREC D’ANTONI HERVÀS En el marc del projecte Radiació+++, amb el Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Arnau de Vilanova. Amb el suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso. Taller gratuït impartit per Antoni Hervàs, dirigit tant a pacients afectats pel càncer de pròstata, com als familiars i al personal de l’Hospital.
Aquesta activitat s’emmarca dins de la iniciativa Radiació+++, una proposta pionera de treball conjunt entre l’àmbit sanitari i l’artístic.
«Ultraviolat» es presenta com un espai col·laboratiu des d’on poder-se aproximar als problemes més comuns derivats de l’afecció. L’objectiu és donar als / a les participants les eines necessàries que els permetin transformar relats personals en objectes plàstics. Sent conscients de la diversitat i delicadesa d’aquestes narracions personals, entenem la pràctica artística com un instrument òptim per poder trobar noves formes per fer visible la malaltia i preservar la intimitat dels seus protagonistes. Arran de la situació actual, el taller s’impartirà en línia.
Un expert en entendre les audiències, un entès en models de negoci resilient, estratègia d’ingressos del treball i fidelització de l’audiència, i finalment, un especialista en analítica digital, investigació dels usuaris online i del màrqueting digital treballen plegats per recopilar la informació essencial de les persones necessària per planificar la recuperació amb èxit!
L’aliança entre els tres agents permetrà anar més enllà de les dades, informació i interès, cap a coneixements pràctics que ajudin a la recuperació del sector cultural.
Tots tres han elaborat The Culture Restart Toolkit, “un conjunt d’eines gratuïtes dissenyades per a les organitzacions culturals en totes les etapes de reobertura, el rastrejament del sentiment de les persones durant els primers 6 mesos de l’any 2020 per a construir la fotografia nacional en benefici de tot el sector”.
Es disposa del resultat de la primera onada a data 1 d’octubre de 2020. Escolteu els seus resultats al seu canal de YouTube!
Katy Raines (Indigo) -ha participat a formacions de l’Àrea de Públics organitzades amb el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC el 2014 i el 2 de novembre de 2020-, David Reece (BakerRichards) i Cris Unitt (One further), ho expliquen!
Del 21 de novembre al 6 de desembre de 2020, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) centraran bona part de les seves propagacions en continguts culturals
“En els moments més durs, com els que estem vivint, la CULTURA emergeix com un consol, un alliberament emocional, una escapada intel·lectual. Conscients d’aquesta importància, i amb l’objectiu de promoure la difusió de la cultura fins i tot quan no la tenim tant a l’abast, TV3 i Catalunya Ràdiohan impulsat nous continguts els últims mesos que ens han permès acostar la música, el teatre o la creativitat a l’audiència.”
Trobeu el dossier amb totes les accions previstes. Al final us podreu descarregar imatges.
8, 15 i 22.12.2020
