«La cultura és el centre de la societat», Olafur Eliasson

«Per mi, la cultura no és un annex superflu sinó el centre de la societat» diu Olafur Eliasson, com explica Álex Vicente (El País, 20 de març de 2016).

Olafur Eliasson, un artista danès que va créixer a Islàndia i viu i treballa a Berlín, realitza un taller des del 12 de març i fins al 5 de juny en el  TBA21–Augarten, el centre d’art contemporani de la Fundació Thyssen Bornemisza a Viena: Green light. An artistic workshop, concebut com una llum verda metafòrica per als refugiats i els migrants que arriben a Àustria i més enllà, tot defensant el potencial de l’art contemporani per iniciar processos de transformació cívica.

Green light és un taller artístic i Green light – Shared learning és una plataforma d’aprenentatge compartit que gira al voltant de la fabricació de centenars de mòduls de làmpades dissenyades per l’artista. A més del públic habitual del TBA21 – Augarten, joves refugiats, migrants i estudiants universitaris estan convidats a participar en aquest procés de la pràctica artística de col·laboració i aprenentatge, donant lloc a un espai d’intercanvi i trobada de diverses societats lingüístiques, socials, geogràfiques i educatives. El creador «té l’esperança que la llum verda brilli sobre alguns dels reptes i les responsabilitats derivades de l’actual crisi de refugiats a Europa i a tot el món«. Llegiu més!

Aquest és el cas més recent dels creadors europeus que s’han posat en marxa. A Alemanya, davant d’un milió de persones demanant asil, els artistes han pres una posició determinant. Ai Weiwei, xinès instal·lat a Berlin des que el seu país li va tornar el passaport -no va poder venir a la Virreina, Centre de la Imatge on va fer expressament per aquest espai una exposició excepcional ON THE TABLE. Ai Weiwei, «una obra d’art, com ell mateix va definir», comissariada per Rosa Pera, del 5 de novembre de 2014 fins a l’1 de febrer de 2015-, ha estat el més actiu i ha obert un estudi a la illa grega de Lesbos per desenvolupar diferents projectes i un memorial per motivar prendre consciència.» Com a artista, explica Ai, «he de relacionar el meu treball amb les lluites de la humanitat … i mai separar aquestes situacions del meu art«. I una marxa a Londres amb el seu amic Anish Kapoor, el 17 de setembre de 2015, exigint «respostes humanes i no només polítiques».

El Teatre Maxim Gorki continua representant fins el 30 d’abril, The Situation, una obra amb cinc actors tot just arribats a Berlin, un sirià, dos palestins i dos israelians, un àrab i l’altre, jueu. Es recomana la lectura de l’entrevista de Zeit online!. Oferim un tast dels sis actors: «No podríem estar junts a l’escenari si no hi hagués esperança«. «El teatre no canvia la situació, però em canvia a mi i a tots els que participen«. «Tinc la sort de ser aquí. Però, sóc una persona amb sort? No«.

Àlex Vicente descriu també les accions de Banksy a la jungla de Calais o una altra peça dedicada a Cosette. L’actor Jude Law també hi va anar. I a França, 800 artistes i escriptors encapçalats pels cineastes Laurent Cantet, Pascale Ferran i Céline Sciamma, varen fer una crida a trobar una solució i dilluns 14 de març varen fer una segona tribuna al diari Libération.

Annette Message. Dessus Dessous és l’exposició d’aquesta creadora en el Museu de Belles Arts de Calais i també a la Cité de la dentelle et de la mode fins al 15 de maig, on recull el que succeeix a l’exterior i es pregunta, com tot artista, diu, «com fer art a Calais?, què podem dir? què podem fer? què podem ensenyar davant aquest naufragi?. La meva resposta és aquesta: fer entrar l’abatiment del món en el museu. Exposar a Nova York és fàcil. A Calais, no. I és precisament aquí on la cultura és més necessària«.

La Unió Europea financia 807 projectes de l’Àrea Migració.

Mireu #EUBudget4results

I seguiu #RefugieeCrisis

«És important que l’art s’integri a la vida diària»

«És important que l’art aparegui com alguna cosa totalment habitual, que s’integri i formi part de la vida diària«.

Montse Badia, historiadora de l’art, crítica d’art, comissària d’exposicions i de l’Espai 13 de la Fundació Miró, directora artística des fa una dècada de Cal Cego. Col·lecció d’Art Contemporani i fundadora i codirectora de la revista digital d’art i pensament contemporanis A-Desk. Critical Thinking, és entrevistada per una altra crítica d’art, Montse Frisach, autora d’aquesta presentació que transcriu aquest blog (El Punt Avui, Cultura, 20 de març de 2016), quan aquesta li pregunta ‘Realment interessa l’art al públic català?‘.

«Cal pensar que no només hi ha un públic, sinó que n’hi ha molts. Al marge d’això, per fomentar l’interès és important que l’art aparegui com alguna cosa totalment habitual, que s’integri i formi part de la vida diària, que es visitin exposicions amb la mateixa normalitat que es va al cinema o a concerts i que es perdi la por de parlar de si agrada o no, sense haver-se d’escudar en la fórmula del ‘no ho entenc’. I aquí també afegiria una mica d’autocrítica, perquè des del sector de l’art sovint som massa críptics i autoreferencials.»

En un altre context, un altre autor expressa el mateix desig de normalitat o quotidianitat per la cultura.

«Cóm podem aconseguir que la cultura sigui viscuda com el futbol, o dit d’una altra manera, que sigui sentida com coneixement i gaudi quotidià?» deia  l’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2013) amb motiu del projecte Lletres al camp!. Recordem-ho!. 

Operabase i The Opera Platform, iniciatives d’Opera Europe que apropen la música com també ho fan els crítics

                                                

Operabase i The Opera Platform són dues iniciatives més d’Opera Europe, que brinden l’opció de remenar i triar o descobrir òperes. Us animeu?

Operabase és una base de dades de més de 45.000 actuacions, 50.000 creadors i 900 companyies d’òpera. Trobareu representacions, artistes, teatres i estadístiques.

Sabíeu que cada any se celebren més de 25.000 representacions d’òpera? Descobriu d’altres dades!

The Opera Platform és la plataforma que promociona i ofereix gaudir de l’òpera i s’adreça tant a aquelles persones que l’estimen com a tothom que s’hi acosta per primera vegada. Conegueu-la! I descobriu les Col·leccions, Coming soon, la secció que anuncia el que és a punt de celebrar-se arreu i la secció Òperes.

Podeu subscriure-us a la seva newsletter!

Entre tots pujarem els índex d’audiències d’òpera. Conegueu Opera Pulse, la plataforma que convida a connectar amb el món de l’òpera i a preguntant-nos quin és el nostre paper:

  • Si ets Fan de l’òpera, el món de l’òpera necessita la teva passió.
  • Si ets un Creador d’òpera, trobes el reconeixement que et mereixes.
  • Si ets una Companyia d’òpera, uneix-te a la 24/7 Opera Network.
  • Si Programes òpera, no  t’amaguis en una revista, amplia el teu abast i sigues visible

Opera Pulse publica l’article The incredible Shringking Opera Audience de Caitlin Vincent que afronta el fet de la disminució crítica de públics per a l’òpera i de la manca de presència dels joves. Aquesta autora encara també els preus alts i l’esnobisme que hi regna, tot odiant l’haver d’admetre tot plegat, manifesta que hi ha alguna cosa de certa. I reflexiona si és just pensar que és a causa dels públics la manca d’interès per l’òpera o si cal lamentar la pèrdua de la cultura en la nostra societat.  Vincent es pregunta si hauríem de començar a buscar inspiració fora del món de l’òpera. Podríem trobar-ne una mica en el teatre, la música popular, la literatura el cinema. I rebla amb una altra reflexió: No caldria fer òperes més accessibles amb els canvis d’avui, fins i tot més imaginatives? Finalment, el món de l’òpera necessita mirar cap a l’òpera contemporània, cap el treball dels creadors d’avui.

I els crítics?

No oblidem la professió de crítics, experts que estimen la música i guanyen nous públics quan es llegeix «En pocs compassos Sibelius crea un clima hipnòtic, i amb aquests pocs compassos en van tenir més que prou el violinista Leonidas Kavakos i el director Vladimir Jurowski per capturar l’atenció de l’oient i no deixar-la escapar al llarg de tot el Concert per a violí i orquestra op. 47 del compositor finlandès» a l’article «Un Sibelius excepcional per Kavakos i Jurowski» de Xavier Cester (Ara, 7 d’octubre de 2015).

Gràcies per oferir el participar de la vivència viscuda i compartir-la amb els públics lectors i guanyar així, noves audiències per a la música.

Atenció públics! Les llibreries i les galeries assagen nous models

Coneixeu les denominacions de comerç cultural o comerç de proximitat per a protegir les llibreries independents?

El model llibreter canvia també a Barcelona. La ciutat pionera i que ha esdevingut referent, és París. Així, l’Ajuntament de Barcelona estudia les fórmules que té la capital francesa per protegir el comerç cultural i de proximitat, com escriu Valèria Gaillard (El Punt Avui 4 d’octubre de 2015) on aquesta autora presenta reflexions a l’entorn de les llibreries independents a Barcelona i un estudi per a trobar-hi solucions.

A través del programa Vital’Quartier 2, des 2004, s’han rescatat establiments i acompanyat el negoci llibreter a la capital francesa. Conegueu el projecte únic a França i el seu impulsor Semaest, que varen començar a caminar tot veient la progressiva desaparició de les llibreries i bouquinistes del Quartier Latin i varen revitalitzar el comerç de proximitat als barris. Conegueu les seves publicacions.

TimeOut ofereix Les noves llibreries de Barcelona. Descobriu el seu nou model (11 de maig de 2015).

El clima cultural propi de la ciutat de Barcelona va impulsar el Pla de suport al comerç cultural de proximitat. Mesura de govern. Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Abril 2013).

Aquest Pla vetlla per l’equilibri de llibreries i també galeries d’art, entre altres agents culturals de la ciutat i de la seva àrea metropolitana (amb la intervenció d’iniciatives de la societat civil i d’altres administracions públiques) com, per exemple, les sales de música en viu, que han de ser objecte de suport, de protecció i de reconeixement.

Així com Jaime’s, Documenta i Ona Llibres són llibreries que s’han hagut de traslladar, també les galeries d’art «es reinventen» i entre altres accions, canvien d’espais com han fet Carles Taché (ara al carrer de Mèxic, 19), Senda (ara al carrer de Trafalgar, 32) a Barcelona, i també Nogueras Blanchard (carrer d’Isaac Peral, 7, l’Hospitalet de Llobregat) i Ana Mas Projects (en el pis de sobre de la galeria d’Àlex Nogueras), tot dibuixant nous espais galerístics més enllà de Barcelona. Miquel Molina, en el seu article Escala Barcelona (La Vanguardia, 4 d’octubre de 2015), destaca LOOP com el primer pas cap a la concentració d’esforços per promoure accions que recuperin el prestigi perdut, i també la primera edició de Barcelona Gallery Weekend (1-4 d’octubre de 2015), que ha coincidit amb la 8a edició de SWAB Barcelona International Contemporary Art Fair.

Tornant a les llibreries, el Gremi de Llibreters de Catalunya fa créixer la seva eina Liberdrac, el portal de venda de llibres electrònics, i amplia la seva oferta tot passant a ser Libelista, i oferirà un servei logístic integral, amb una gestió unificada dels estocs de les llibreries i l’enviament dels llibres a casa dels clients , com a París. Antoni Daura, el president del Gremi, anuncia també la possibilitat de fer autoedicions. A finals d’any es coneixerà el projecte complet.

Coneixeu on podeu formar-vos per a ser llibreters? Tot llegint el Blog de l’Escola de Llibreria, ho trobareu!

Mentrestant, podeu endinsar-vos en el Gremi de Llibreters de Catalunya! O fer cerques amb la paraula ‘llibreters‘, ‘llibreries‘, o també ‘públics lectors‘, en aquest blog. Com també podeu fer cerques amb les veus ‘arts visuals‘ o ‘galeries‘.

Les galeries d’art i les llibreries, dos agents culturals de l’anomenat comerç cultural o de proximitat. Enceteu la descoberta de les noves maneres de fer!

L’accés a la cultura i els terminis a mig i llarg recorregut per assolir els resultats desitjats

A mig i a llarg recorregut

És acceptat per tots els agents culturals que la gestió dels públics, és a dir, de tota aquella persona que s’apropa a la cultura o que és convidada a acostar-s’hi, sembra llavors, el creixement de les quals, arriba a mig o llarg termini. Dia a dia, els gestors dels públics, de la comunicació i de la difusió de la cultura, imaginen, reflexionen, dissenyen estratègies i les donen a conèixer per a facilitar l’accés a tots els llenguatges culturals als ciutadans, com també als seus usuaris virtuals.

Avui, tot fullejant els diaris, només un sol mitjà de comunicació (encara són les 12 del migdia), s’ofereix el gaudir d’un aspecte clau de «La tribu», l’editorial de Màrius Carol (La Vanguardia, 6 de juny de 2015, pàgina 4), que tot parlant de futbol i de la trobada europea d’avui, rememora l’emoció viscuda en trepitjar un estadi que és la mateixa viscuda en entrar en una catedral gòtica, «aquell temple d’exaltacions futbolístiques». Dos móns aparentment ben dispars, permeten a l’autor, experimentar i compartir, temps després, la mateixa emoció sentida.

Com podem aconseguir que la cultura sigui viscuda com el futbol, o dit d’una altra manera, que sigui sentida com coneixement i gaudi quotidià? Oriol Izquierdo, des de la Institució de les Lletres Catalanes, tot explicant l’activitat Lletres al camp! -novament un altre encontre cultura i futbol- parlava de proposar-nos assolir l’ús de la cultura com el de la barra de pa de cada dia. Conegueu totes les edicions fetes per l’ILC, des del 2005-2006, i des 2013, amb l’Any Espriu i el 2014, Lletres al camp! amb l’actual directora Laura Borràs, com també la trobada d’aquest any 2015.

Il·lusionar amb les programacions culturals i convidar a viure-les i a compartir-les és un dels reptes de tots els agents culturals, de les administracions i també dels ciutadans, que sense ells, la creació i la indústria cultural, més tot el que se’n deriva, és a dir, la seva exhibició, la seva difusió i comunicació i l’ anhel de ser gaudida, viscuda o consumida, perd sentit.

Ser conscients dels terminis que requereix l’accés a la cultura permetrà arribar a gaudir-la quotidianament.

Endavant, doncs!