IX Jornades sobre la inclusió social i l’educació en les arts escèniques, Múrcia, 3-5 de maig 2017

teatro-romea
Foto de família de tots els ponents de les jornades el dia de la inauguració. Font: http://www.mecd.gob.es

Del 3 al 5 de maig es van celebrar a Múrcia les 9es Jornades sobre Inclusió Social i l’Educació en Arts Escèniques sota el lema “Cuerpos en movimiento”. El circ, la dansa i el teatre van ser els principals protagonistes en aquesta edició, que un altre any pretén apropar i descobrir nous projectes de cultura inclusiva.

Un dels primers conceptes que van voler deixar clar els ponents va ser que no s’ha de parlar de discapacitat, sinó de diversitat funcional. I també es va voler refermar la necessitat de trencar barreres per evitar qualsevol tipus d’exclusió (ja sigui per raó d’edat, sexe, disfuncionalitat, procedència…).

TOTS ELS COSSOS PODEN COMUNICAR

Sharon Fridman va ser un dels ponent estrella de les jornades. El coreògraf israelià, director de la companyia que porta el seu nom, va dirigir un taller participatiu de dansa que va resultar ser tot un èxit.

El director va voler expressar i transmetre la idea que “tots els cossos poden comunicar” independentment de les disfuncionalitats. I això va voler tractar en el seu taller, on va convidar tots els presents a realitzar una coreografia sense importar les característiques dels participants.

EL CIRC INCLUSIU, UN ALTRE ÈXIT DE LES JORNADES

Extraordinary Bodies és una companyia de circ inclusiu que entén que les persones no discapacitades, les persones discapacitades i les persones amb impediments físics han de treballar conjuntament sobre l’escenari, fora de l’escenari i també com a públic.

Claire Teasdale (productora executiva) i Jamie Beddard (actor) van presentar aquest interessant projecte que va néixer durant els JJOO de Londres 2012 fruit de la col·laboració entre el Cirque Bijou i Diverse City.

Beddard va assegurar que és necessari “fer coses diferents amb persones diferents”, el circ permet fer-ho i té un gran impacte en el públic. Per conscienciar la gent, però, es necessita temps, recursos i conèixer les capacitats. “És important donar valor a totes les persones”, apuntava també l’actor.

Doing-Things-Differently-Saturday-Joe-Clarke-Photography-55-1100x500
Fragment de l’espectacle ‘Weighting’ de Extraordinary Bodies a Bristol. Font: http://www.extraordinarybodies.org.uk/

Una de les conclusions de les jornades va ser que “la veritable democràcia és atendre tothom”, és necessari integrar aquelles persones que fins aleshores s’havien sentit excloses. Aquestes persones estan irrompent en l’art, generant nous models i accelerant la renovació de l’art per atendre la diversitat. És important que primer s’integri i després s’inclogui.

Mentre esperem els vídeos i les fotos d’aquesta nova edició, us convidem a reviure les ponències, tallers i espectacles, i els vídeos de l’edició anterior celebrada a La Coruña.

La cultura inclusiva cada vegada més present a Catalunya

Alguns dels projectes recollits en el document. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Comusitària, La Trifulga dels Fútils, Contes per la Pau, Escola de circ Saltimbanqui i Càmeres i acció

Durant el 2016, la Unitat d’Anàlisi i Estudis amb l’Àrea de Públics de l’ICEC, van iniciar la creació d’un directori d’agents i accions de cultura inclusiva amb l’objectiu de detectar especialment aquells que focalitzen la seva activitat principal en la inclusió social.

També es va treballar la conceptualització i el coneixement de la cultura inclusiva a Catalunya. A partir de les peticions de subvencions rebudes, de les peticions a les mateixes entitats implicades i  de la cerca realitzada, s’ha pogut fer una primera aproximació al tema i s’ha elaborat un document que recull alguns dels projectes que treballen per una cultura més inclusiva.

Una de les primeres passes que es van fer va ser aclarir alguns conceptes que usem tots quan parlem de cultura inclusiva, i es va diferenciar tres col·lectius: diversitat funcional física, diversitat funcional psíquica i col·lectiu comunitari.

Per a l’elaboració del document final es va decidir classificar els projectes des de tres vessants diferents: accés, participació i sensibilització.

  • Accés inclusiu: Totes aquelles accions pensades i adreçades a l’accés de col·lectius vulnerables
  • Participació inclusiva: Accions adreçades a la participació de col·lectius vulnerables
  • Sensibilització: Accions creades amb l’objectiu de generar reflexió

Actualment, el 5,06% de les entitats del tercer sector a Catalunya ofereixen atenció cultural. En l’estudi queden recollits 65 projectes de cultura inclusiva, tant de manera continuada com puntuals, repartits entre projectes orientats a l’accés (14), a la participació (44) i a la sensibilització (7).

Els resultats d’aquest treball s’acabaran materialitzant aquest 2017. D’una banda, amb la inclusió d’una modalitat específica de la línia d’activitats de desenvolupament de públics. I de l’altra, amb la celebració de la jornada Oportunitats per a la creació i els nous públics que tindrà lloc el proper 23 de maig a la Fabra & Coats.

L’SDE, en col·laboració amb la Subdirecció General de Promoció Cultural, ha organitzat també tres tallers per tractar els diferents àmbits de l’accessibilitat. Dos d’aquests tallers ja s’han celebrat: ‘Els serveis d’accessibilitat, les tecnologies i el seu finançament‘ (22 de març) i ‘L’atenció a les persones amb discapacitat i necessitats especials‘ (27 d’abril). Però estigueu atents perquè el proper 12 de juny tindrà lloc el tercer taller ‘L’accessibilitat en la comunicació‘.

També cal destacar que s’ha continuat donant suport al programa Apropa Cultura amb la incorporació de nous equipaments culturals, tant públics com privats, de Catalunya.

El públic al centre de les organitzacions culturals: nou estudi de desenvolupament d’audiències

Asimétrica dona a conèixer un nou estudi sobre el desenvolupament d’audiències realitzat conjuntament per la Fondazione Fitzcarraldo, Culture Action Europe, EECOM i Intercult, dins el marc del programa Europa Creativa. L’objectiu d’aquesta investigació, titulada Study on Audience Development. How to place audiences at the centre of cultural organisations, és presentar diferents mètodes i aproximacions d’èxit en el desenvolupament d’audiències.

Trobeu el Final Report!.

Cristina da Milano, que va participar en les III Jornades de Màrqueting Cultural organitzades per l’Àrea de Públics de l’ICEC en col·laboració amb l’SDE i Asimétrica, és una de les responsables d’aquest estudi.

Aquest informe ens presenta noves definicions d’audiències, com per exemple les audiències per hàbit, les audiències per sorpresa o les audiències per elecció, i ens presenta alhora noves estratègies per apropar-nos-hi.

Entre les 30 organitzacions culturals analitzades hi trobem, per exemple, el Mercat de les Flors.

Trobeu també:

@CreativeEuropeEU

@europe_creative

 

Si us interessa el desenvolupament de públics aprofiteu per submergir-vos en aquesta investigació que us podeu descarregar de forma gratuïta!

I seguiu connectats al blog per estar al dia de les últimes notícies sobre desenvolupament i estudis d’audiències!

quienes-somos-slider-asimetrica1-300x137

Exclusió social, inclusió social i cultura inclusiva, tres denominacions que cerquen facilitar l’accés a la cultura

Les tres denominacions risc d’exclusió social, inclusió social i cultura inclusiva tenen un objectiu comú: el compartir la voluntat de facilitar l’accés a la cultura.

Aquest blog ha anat recollint l’evolució de l’ús d’aquests tres termes al llarg de la seva trajectòria de tres anys, en què s’ha vist que la terminologia inclusió cada vegada està més present. D’una banda, la més coneguda, ‘inclusió social‘. I de l’altra, la més nova, potser, ‘cultura inclusiva‘.

Us animem a gaudir d’aquest intercanvi de denominacions en aquest blog!

Som-hi, doncs!

I per què cultura inclusiva?

Treballar amb els agents de la cultura ens ha permès descobrir-los, detectar els canvis que han anat fent aquells que s’hi adrecen, i també conèixer bé aquells col·lectius que s’orienteu a eixamplar el ventall de persones interessades en la cultura.

És per aquest motiu que la línia d’ajuts d’Activitats de desenvolupament de públics 2017 té una modalitat per aquells projectes o activitats adreçats a col·lectius de cultura inclusiva amb diversitat funcional o en risc d’exclusió social. En la primera edició del 2015 ja es valoraven accions adreçades als col·lectius més vulnerables o amb més dificultat com la tercera edat, les persones amb més discapacitat i els col·lectius en risc d’exclusió social. I  en la segona convocatòria del 2016, es recollia la valoració d’accions d’inclusió social.

El 2017, doncs, la cultura inclusiva atén, entre altres, la diversitat funcional (algun tipus de discapacitat física o psíquica), o accions de risc d’exclusió social  (situacions de vulnerabilitat com ara la pobresa, les addicions o la privació de llibertat), per exemple.

Seguiu atents i subscriviu-vos en aquest blog. Ben aviat trobareu més notícies de cultura inclusiva!

 

El marcatge de preus permet conèixer millor l’audiència

orchestra-in-GRCH-1500x430
Font: http://www.rsno.org.uk

Presentem un nou exemple de bones pràctiques internacionals de gestió de públics, un cas que trobem a Escòcia i que pretén conèixer millor l’audiència a partir de les estratègies utilitzades per marcar els preus.

Com volem que es comporti la nostra audiència?

S’han de tenir molts factors en compte a l’hora de decidir els preus d’un espectacle, i si actues per tot el món hi ha encara més variables. Davant d’aquesta qüestió la RSNO, l’Orquestra Nacional d’Escòcia, va decidir plantejar-se una simple pregunta per a entendre quina era la millor manera de marcar els preus dels seus espectacles: “Com volem que es comporti la nostra audiència?

A partir d’aquesta pregunta, els responsables de la RSNO van descobrir 5 tipus de comportament entre el seu públic:

  • El comprador matiner
  • El que compra molt
  • El que compra per grups
  • El nou comprador
  • El comprador fidel

Aquest descobriment és molt interessant ja que els permet elaborar estratègies per potenciar els diferents tipus d’audiències que tenen. Lluny de potenciar-ne només un, la RSNO ha optat per potenciar-los tots 5, oferint incentius per a tots els comportaments.

Per exemple, per incentivar el nou comprador (la nova audiència), a part d’oferir nous continguts, també s’han aliat amb els equipaments on actuen per compartir el risc financer. I també han creat un període de prevenda per als compradors més fidels que ha atret nous compradors i a la llarga, ha comportat que augmentessin les audiències.

A partir del coneixement del comportament de l’audiència, la RSNO ofereix diferents alternatives que incentiven i beneficien segments diferents del seu públic.

Podeu conèixer altres accions per potenciar tots 5 comportaments i podeu aprofundir en aquest tema en l’article publicat el 3 de maig del 2017 al blog d’Arts Professional.

Logo_2AP-Banner-v1